Barcelona es posa la salut mental “al capˮ: el 16% dels homes i el 19% de les dones tenen algun trastorn

El Social.cat participa a la Primera Jornada del Pla de Salut Mental, on ha moderat la taula sobre com els grups de suport ajuden les persones

Barcelona ha presentat aquest divendres el Pla de Salut Mental 2016-2022. I ho ha fet amb la jornada ‘Ens hem posat la salut mental al cap’, que ha aplegat més de 200 persones, entre professionals i usuaris de diverses entitats que treballen amb persones que han tingut o tenen un diagnòstic de salut mental.

“Aquest és el primer Pla de salut mental que es fa a la ciutat, i la seva missió principal és prevenir i atendre els trastorns mentals per millorar el benestar psicològic i la qualitat de vida de tota la població”, ha assenyalat Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona.

Una de cada quatre persones s’han trobat, es troben o es trobaran amb un problema de salut mental al llarg de la vida. A més, l’informe La salut mental a Barcelona 2016, assenyala que la població d’entre 18 i 64 anys presenta mala salut mental. Concretament, un 16% dels homes i un 19% les dones. Per aquest motiu, la visió general d’aquest pla “transversal” és afavorir que les persones que ja tenen un problema de salut mental puguin desenvolupar una vida el més plena possible des de tots els àmbits; el del lleure, el laboral, en l’àmbit de l’habitatge, entre altres.

Promoure vincles, trencar l’estigma

Aquesta primera jornada ha comptat amb quatre taules de treball que han reflectit la importància de promoure vincles i impulsar la força dels grups, de trencar l’estigma, d’introduir la salut mental en el dia a dia i de prioritzar-la entre els infants i joves.

La taula ‘Promovem els vincles, impulsem la força dels grups’, en la que hi ha participat el Social.cat a través de la moderació de la periodista Mar Barberà, ha posat de manifest que les relacions interpersonals i el suport dels grups juguen un paper fonamental en la promoció i el benestar emocional de les persones, així com en la protecció de les persones amb trastorn mental.

Una de les ponents de la taula ha estat Pilar Ramos, que ve del Servei de Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública. Ella ha fet incís en les Escoles de Salut de Persones Grans, projecte que coordina, i ha ressaltat l’impacte positiu que aquestes tenen en el col·lectiu: “La gent gran que passa per una escola de salut, sobretot les dones grans, milloren la seva salut”.

També la coordinadora de Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) de l’Ajuntament de Barcelona, Sole Ruiz, ha explicat que les dones que participen en els PIAD “acostumen a buscar relacions positives i de suport mutu” i “resulta ser un context molt adient perquè les dones puguin socialitzar”, com també per detectar situacions de violència masclista.

L’Antònia Mascaró, que és usuària de l’Associació Emília, ha confessat que el fet de poder participar en un grup d’ajuda mútua li és beneficiós perquè sent “que no està sola” i “la receptivitat, l’interès i l’amor” de la resta del grup li dona “confort”. El director dels Centres de Serveis Socials La Salut-El Coll-Vallcarca i els Penitents de l’Ajuntament de Barcelona, Juanjo González, en aquesta mateixa línia, ha ressaltat la importància de buscar noves metodologies com ara eliminar les taules per interactuar entre diferents usuaris i així “apoderar” els usuaris, fer-los “protagonistes”. I per últim, l’Hernán Maria Sampietro, usuari de salut mental i coordinador de projectes d’Activament Catalunya Associació, també ha parlat de la importància de “sistematitzar l’experiència col·lectivament”, així com de l’escolta i la comprensió de l’entorn.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article