On són les polítiques socials?

La precampanya ha estat una avantsala del que ja es preveia que passaria a la campanya electoral de les eleccions generals i del que pot passar de cara a les municipals i europees. En aquest ‘anar i venir’ de declaracions i contra declaracions constants, malauradament els partits polítics demostren que estan més preocupats per qüestions territorials i el conflicte polític entre Catalunya i Espanya (que evidentment s’ha d’abordar però que no hauria d’estar única i exclusivament al centre del debat polític) que no pas d’abordar solucions per a les persones que estan en situació de vulnerabilitat. Solucions que sembla que no són prou importants perquè els i les candidates expliquin amb claredat quines són les seves prioritats socials. És decebedor veure com la dialèctica electoral no inclou pràcticament en el seu vocabulari cap paraula com pobresa o desigualtats i encara menys propostes concretes per combatre-les.

Malgrat que la campanya electoral no està a l’altura, les entitats socials sí que hem fet feina. Amb motiu de les eleccions municipals, hem elaborat el document ‘Compromís local per garantir els drets socials’, 87 propostes per uns municipis més inclusius i igualitaris, que aquesta setmana farem públiques i que treballem amb les reunions que estem mantenint amb els i les alcaldables de Barcelona. El tercer sector sí que té clar la importància d’aquests comicis per reduir la pobresa i les desigualtats.

Tenim molt clar que és indispensable que els municipis tinguin unes eines per a planificar i actuar i que desenvolupin unes estratègies d’inclusió i de lluita contra la pobresa.

Tenim molt clar que és indispensable un municipalisme fort, uns ajuntaments compromesos i apoderats, amb més competències en matèria de serveis socials i amb més recursos econòmics.

Tenim molt clar que és indispensable una aliança entre les entitats socials i els ajuntaments perquè gràcies al factor proximitat, a la persona i al territori, junts podem oferir solucions més innovadores.

Quan interpel·lem a una campanya electoral amb accent social és perquè volem saber com articularan tot això i què proposen sobre temes clau per a la justícia i la cohesió social.

Què faran davant una pobresa que es cronifica i es feminitza? Com s’abordaran les desigualtats socials tenint en compte la perspectiva d’infància, gent gran, gènere i discapacitat?

Com asseguraran el dret a l’habitatge i l’energia? Quines mesures aplicaran per ampliar el parc d’habitatge social i assequible i per evitar que cap llar vulnerable es quedi sense accedir als subministraments bàsics?

Quines polítiques impulsaran per fomentar una ocupació de qualitat i com incentivaran la contractació de persones amb dificultats per accedir a una feina digna?

Quin acompanyament faran del fenomen migratori i de refugi perquè es garanteixi el procés d’acollida i inclusió?

Què faran per dissenyar unes ciutats més inclusives i accessibles per a tothom en què totes les persones puguin accedir als serveis, espais i edificis de la ciutat i a tots els recursos que ofereix la comunitat?

Com garantiran una educació inclusiva amb qualitat i equitat?

Com es promourà el valor de l’educació en el lleure?

Es facilitarà l’empadronament de les persones migrades, tenint en compte que el padró és essencial per accedir als serveis públics i per gaudir de drets bàsics?

S’afrontarà la reforma pendent dels serveis socials bàsics amb un nou model basat en l’atenció comunitària centrada en la persona, que s’adapti més i millor a les necessitats de la persona i que promogui la participació i l’autonomia?

Aquestes són les preguntes a les quals han de donar resposta. Aquestes són les qüestions que amoïnen a la ciutadania. Aquests són els reptes que exigeixen solucions. Les polítiques socials han de ser les veritables protagonistes perquè quin sentit té que, en campanya electoral, no hi hagi un debat públic i profund sobre els temes que han de marcar l’agenda política i l’acció de govern dels pròxims anys? Si no és ara, quan serà?