El lideratge de les dones amb discapacitat

Els passats dies 10, 11 i 12 vaig anar a Nova York, però no vaig anar de vacances. Vaig anar a fer una cosa molt més important: participar en la Declaració de Nacions Unides sobre dones amb discapacitats en lideratge polític i públic. Em sento molt orgullosa perquè he estat l'única persona amb discapacitat intel·lectual que ha participat en l'elaboració i aprovació de la Declaració.

La declaració s'ha incorporat a la Plataforma Beijing +25 i l'hem signat una vintena de dones en situació de discapacitat de diferents països. La declaració demana als Estats que potenciïn el paper de les dones i les nenes amb discapacitat i promoguin el nostre lideratge en la societat.

Em va acompanyar la meva mare, la Katy Trias, directora general de la FCSD; i l'Edgar Prat, el meu assessor personal en la meva activitat com a vocal del Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

Vaig tenir l'oportunitat de saludar, entre d'altres, a María Soledad Cisternas Reyes, enviada especial de l'ONU pels temes de discapacitat i accessibilitat, que és qui em va convidar a Nova York; i Luis Gallegos, ambaixador equatorià davant l'ONU i president de la 12a Conferència dels estats membres de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Quan vaig parlar a l'ONU davant les altres persones em vaig sentir una mica nerviosa però molt feliç del que estava fent. Vaig demanar accessibilitat cognitiva per a tots i a tot arreu i inclusió des de l'escola fins a la vida independent, tot cobrant un sou digne. La meva mare em va dir que estava molt orgullosa de mi.

He treballat la Declaració amb l'Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).

Espero que es compleixi tot el que diu la declaració.

Tot i que no era el motiu del viatge, vaig poder fer un pícnic al Central Park, cosa que em feia molta il·lusió.