Quin valor aporten les organitzacions públiques i el tercer sector social?

Molt recentment Nesta, una entitat referent en l'àmbit de l'avaluació i de la innovació amb seu al Regne Unit, ha publicat un informe que té com a objectiu explicar com les organitzacions de caràcter públic i social poden crear, gestionar i fer créixer el valor públic.

Aquest informe es basa en l'experiència i treball que aquesta institució ha acumulat en àmbits tan diferents com la salut, els serveis socials o la cultura i es planteja com a repte recollir les diferents dimensions en les quals es pot caracteritzar el valor en les seves diferents formes i modalitats tant per a les administracions com per a les entitats socials.

El concepte de valor públic ha estat desenvolupat de forma relativament recent per Mark Moore, que el defineix com el valor que es crea quan els recursos públics es tradueixen en resultats o impactes sobre la vida i el benestar de les persones que integren la societat. Es pot, doncs, entendre el valor públic com el valor que aporten tant les organitzacions públiques com les entitats del tercer sector mitjançant la realització dels seus serveis i activitats. Aquesta caracterització és importantíssima per dos motius; en primer lloc, perquè ajuda a entendre com els serveis i les activitats que duen a terme aquestes organitzacions es traslladen a aspectes tan transcendentals per a la vida dels individus com són la salut, l'ocupació, la seguretat o el seu benestar; en segon lloc, perquè es planteja com a repte poder traslladar a una sola dimensió el valor públic, activitats de caràcter molt divers que abasten sectors d'activitat molt diferenciats.

I aquest és un repte majúscul tant per als governs que cerquen com retre comptes de les seves decisions, en relació a l'assignació dels recursos públics com per a les entitats socials a l'hora de poder dirigir els recursos a aquelles activitats que siguin les més efectives i alhora per poder mostrar el seu impacte tant als seus propis beneficiaris com als finançadors o als seus patronats.

Cal dir, però, que no es tracta d'un repte de fàcil solució. El concepte de valor públic i la seva forma de mesurar-lo ha anat evolucionant al llarg de temps i avui en dia existeixen un gran nombre d'eines i modalitats de mesura. L'anàlisi Cost-Benefici, l'anàlisi Cost-Efectivitat amb mesures específiques com són els Qualys o els Daly's en salut o en serveis socials, el SROI, l'anàlisi de preferències revelades o els estudis sobre les disponibilitats a pagar, les escales de satisfacció ens són alguns exemples. Es tracta en tots els casos de mesures que presenten totes elles enfocaments i problemàtiques relacionades aquestes darreres amb la seva quantificació i mesura; problemes d'atribució causal i al fet que moltes activitats presenten alhora diferents objectius.

Per tant, resulta ineludible tal com es planteja Nesta en el seu document seguir avançant tant per capturar noves formes de mesurar el valor públic des de els diferents vessants per poder conèixer quina d'aquestes eines és la millor per a cada política o programa específic.

En tots els casos, l'interès per mesurar el valor públic associat a una activitat i, per tant, a una intervenció o política pública o social és un aspecte en el qual l'avaluació de polítiques juga un paper clau.

Efectivament l'avaluació de les polítiques públiques és l'exercici de formular-se preguntes sobre aspectes específics d'una determinada intervenció pública i generar el coneixement necessari per poder donar-hi resposta.

L'avaluació es pregunta i dona resposta sobre aspectes molt diversos relacionats amb una intervenció pública específica: si, per exemple, una determinada política dona o no resposta a una necessitat concreta i específica; si les activitats que es preveuen realitzar en una activitat concreta s'adeqüen als objectius que planteja; si aquests objectius, els indicadors i sistemes d'informació del programa faciliten la seva avaluabilitat; si la intervenció arriba a qui preveia arribar i en els termes previstos; si l'activitat presenta impactes sobre el conjunt de la societat, si ha tingut els mateixos efectes sobre els diferents col·lectius atesos...

Per tant, el valor públic d'una intervenció pública i/o social, independentment de com es mesuri aquest, dependrà de si activitats que es duguin a terme donin resposta a les necessitats a les quals s'adrecen i es vulguin mitigar, que estiguin ben dissenyades i alhora implementades i que funcionin generant impactes sobre els seus beneficiaris.

En conclusió, l'avaluació de les polítiques públiques en tots els seus vessants és de ben segur la millor forma que tenen les administracions i les entitats socials per conèixer i fer créixer el valor de les intervencions públiques i, per tant, per millorar-les.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article