Educadores i educadors socials, cuidem-nos!

Aquest dimecres vam celebrar el Dia Internacional de l'Educació Social, #DiaES. Enguany, des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya hem volgut posar el punt de mira en la necessitat de generar estratègies i destinar recursos a construir una cultura de l'autocura perquè “La nostra energia és la nostra força”, i només amb professionals conscients i en ple benestar aconseguirem que la nostra feina sigui rellevant i que l'educació social pugui exercir com a disciplina i professió de referència en el benestar de les persones, col·lectius i comunitats.    

En els darrers anys hem observat l'augment del malestar entre els professionals en molts dels àmbits en què treballem i és un fet que ens preocupa. La precarietat laboral i la pressió assistencial que patim s'acaba traduint en baixes per depressió, ansietat o estrès i des del CEESC hem assumit el repte de posar-hi xifres i dades concretes.

Per això, vam aprofitar la jornada especial d'aquest dimecres #DiaES per presentar un avançament de dades del que serà l'Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l'adolescència a Catalunya, que farem públic el pròxim mes de novembre.

Aquest informe és fruit d'una enquesta oberta per recollir les apreciacions de professionals del sistema de protecció, en la qual han participat 703 persones.

Les dades que presentem són preocupants. Només un 57,04% dels professionals ens diuen que es compleixen les ràtios entre professionals i el nombre d'infants o joves que hi ha en el servei. I el 61,87% apunta que al centre on treballen actualment hi ha professionals en situació de baixa.

I, si segons l'OMS, l'ansietat i la depressió seran la primera causa de baixa laboral a Espanya l'any 2020, podem dir que aquesta ja és actualment la realitat d'educadores i educadors socials, ja que segons els resultats de la nostra enquesta, el primer motiu de les baixes en aquest àmbit ja són l'estrès, la depressió i l'ansietat, amb un 22,96%.

I, amb aquesta realitat, s'estan duent a terme avaluacions de riscos psicosocials als centres? Doncs només el 31,53% de professionals ens indiquen que se'ls hi ha fet una avaluació. Però la dada és més alarmant, quan veiem que d'entre aquests, el 48,90% ens diuen que no s'apliquen mesures correctores dels riscos avaluats. I hem de tenir en compte que la normativa sobre riscos laborals obliga les empreses a aplicar les mesures correctores pertinents.

És cert, “La nostra energia és la nostra força”. No podem deixar de cuidar-nos com a professionals i com a persones, sobretot per la naturalesa de la nostra professió. Però tampoc podem deixar de demanar als agents responsables que tinguin cura de les treballadores i els treballadors, que vetllin pel respecte a les normatives establertes i, sobretot, que siguin estrictes en el seu compliment.