A què es dedica el Sistema català de Serveis Socials?

Des que, fa un any, es va crear la Direcció General de Serveis Socials, interlocutem sovint amb persones que no saben a què es dedica el Sistema català de Serveis Socials. Dels tres pilars de l’Estat del benestar que (de moment) gestiona la Generalitat de Catalunya, tothom té molt clar què fan els sistemes de salut i d’educació. Són sistemes universals de cobertura global, que tothom coneix i tothom vol utilitzar.

En canvi, el Sistema català de Serveis Socials, malgrat que és un universal (reconegut per la Llei 12/2007 de serveis socials), no dóna cobertura a tota la població, és conegut per molt poca gent i, a més, ningú el vol utilitzar.

L’estigma que encara existeix sobre els serveis socials, que associa l’atenció social exclusivament a la pobresa i l’exclusió social i l’atenció a la dependència, genera dinàmiques perverses que ens proposem adreçar amb el Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-24. A aquest estigma, a més, s’hi afegeix el poc prestigi social de les professions socials, dedicades a la promoció de les interaccions, dels vincles i de l’autonomia personal: allò que el patriarcat ens atribueix al gènere femení i que, per tant, té poc prestigi social, escàs valor econòmic i poca visibilitat.

És per això que el reforç de la missió del sistema és una de les qüestions clau que tots els agents del Sistema de Serveis Socials hem de reforçar, de manera que el bé a protegir sigui la promoció, prevenció i protecció de les interaccions, oferint a totes les persones la cura i els suports necessaris perquè siguin autònomes en el desenvolupament del seu projecte vital, i en la integració i vinculació al seu entorn familiar i comunitari.

Hem de construir un imaginari que faci que associem els serveis socials a l’atenció a les necessitats socials –materials, relacionals, vinculades a l’autonomia personal-, al llarg de tot el nostre cicle vital.

Alhora, tenim l’obligació de comunicar constantment què fa el sistema, on és, com treballa, com es pot utilitzar i quins són els beneficis per la ciutadania, tant a nivell individual com col·lectiu. Així, no només incrementem el prestigi i el valor social del Sistema català de Serveis Socials, sinó dels treballs de cura que, en no ser reconeguts, no ser visibles, ser proveïts majoritàriament per dones (o bé mitjançant l’economia informal o formal), són l’arrel de les mateixes desigualtats estructurals que fan que les dones siguin usuàries dels serveis socials.

Una resposta pública estructurada, universal, equitativa, que inclogui la perspectiva de gènere, és indispensable perquè la majoria de la població conegui i valori el Sistema català de Serveis Socials.