Famílies? I tant que som famílies

La família és el primer i principal nucli social i afectiu dels infants amb la certesa que no hi ha dues famílies iguals. Actualment hem passat de tenir famílies patriarcals modernes, pròpies de les societats industrials, a noves formes de comprendre les relacions i nuclis familiars.

Conceptualment,​ diversitat familiar​, en altres èpoques, implicava desestructura respecte a la família tradicional, excloent a tota aquella que no continuava i perllongava el patró tradicional. Donat que aquests dies que ens toca viure estan sumits en crisis polítiques i econòmiques (més de valors que econòmiques), els progenitors i els agents educatius hem d'oblidar tot allò que ens va ajudar a sortir del túnel en èpoques anteriors i intentar no aferrar-nos a allò que estem acostumats per fugir endavant.

Certament, si el món no és semblant a com era fa uns pocs anys, si tot canvia cada vegada més ràpid, com podem seguir intentant resoldre els problemes socials i educatius nous amb ​eines educatives obsoletes? Els progenitors arribem a la
certesa ​que manquen recursos educatius i socials justificats per poder desenvolupar un acompanyament global als nostres infants inserits en societats diverses i líquides, com molt bé metafòricament ens diria Z.Bauman.

El pànic al canvi, a allò que desconeix, embussa la nostra ment bloquejant la nostra capacitat de resposta. Lentament, dia a dia, ens capfiquem a ​ construir límits i més límits per fitar la nostra capacitat natural de generar solucions​. Redactem reglaments, codis de conducta i patrons de comportament dins d'una ​ societat classista sense marge educatiu inclusiu evident per resoldre les diferents qüestions derivades de totes les diversitats familiars esdevingudes, com ara famílies monoparentals, reconstituïdes, d'acollida, en adopció, famílies LGTBI, etc.

Des de la meva convicció personal fèrria que ​ l'escola modela les persones del futur​, com a educadora social, ​no puc mirar cap una altra banda quan el meu fill em qüestiona preguntes relacionades amb la seva situació de tenir als seus pares separats. Formem part d'una família monoparental​. Una de les tantes que convivim socialment, i el fet de tenir dues llars li fa reflexionar, amb quatre anys, quins són els motius; perquè els seus pares no estan junts i perquè els seus amics no tenen la mateixa circumstància.

La por, el ridícul, la manca d'autoestima, els estereotips, les etiquetes, els clixés i la pressió social, tant de progenitors com dels agents educatius que envolten les circumstàncies i el dia a dia dels nostres nens i nenes, resulten ser munició mullada perfecta impedint així poder fer diana als nostres propis complexos i problemes als quals em refereixo.

En va, a vegades intentem canviar la mirada i la tendència actual. ​La paraula “canvi” perd la seva inèrcia revolucionària de tant que la usem i deixa de ser una opció per convertir-se en necessitat​. Una necessitat que implica fer un tàndem perfecte i sincronitzat entre escola i famílies perquè així els nostres infants puguin comprendre situacions tan normals com la nostra.

Aquestes qüestions i reflexions del meu fill em ressonen molt endins. Em surt la necessitat empírica de trobar respostes, elements i recursos per explicar-li que el fet, en si mateix, no li ha d'afectar, ja que no és quina forma de família som, sinó de quina manera se sent ell amb la família que té.

És importantíssima la conjunció escola i progenitors per integrar la diversitat familiar i així contribuir a donar respostes conjuntament​. Si les respostes que cerquen els infants a l'escola, que és on més temps passen, no tenen rèplica, no avancem, i si i d'aquests temes no es parlen, això no és coeducar.

Però ​està adaptat el model d'educació actual? L'escola ens ajuda? Es treballa la diversitat familiar a l'aula? L'educació està a l'altura de les diferents circumstàncies que envolten als infants? En aquest escenari considero que l'educació és incompleta ​ i on encara es contribueix a etiquetar als infants que no formen part de famílies heterosexuals i convencionals.​ S'ha de generar la conquesta del fet divers i diferent per poder construir vincles i llaços emocionals ferms. ​Ens governa la individualitat i la realitat a les aules és treballar en altres aspectes i objectius curriculars, protocol·laris i molt allunyats de les realitats familiars.

Es fa necessària una educació global que entengui la diferència com a valor en si mateix; que afavoreixi el desenvolupament d'altres tipus de pensament vivencials a part dels acadèmics; que es valori l'adquisició de conceptes, situacions i experiències on els infants formen part de noves realitats familiars. Resumint, ​ una educació preparada per respondre els plantejaments desconeguts que ens amaga el futur dels nostres infants.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Jorge
Artículo muy interesante sobre una realidad poco divulgada.
En resposta a Jorge
Pepi Rubí
2.

Aquestes mitades són molt necessàries. Amb articles com aquest avancem una miqueta més, les famílies poden ser motor de transformació. Endavant!!

  • 1
  • 0
Jorge Barcelona
1.

Artículo muy interesante sobre una realidad poco divulgada.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article