L’interès superior de l’infant, pedra angular de qualsevol política

Si hi ha alguna cosa que tenen en comú tots els nens i nenes d'arreu del món, sense cap excepció, són els seus drets, tal com recull la Convenció dels Drets de l'Infant que enguany celebra el seu 30è aniversari. Siguin d'on siguin, pensin el que pensin o tinguin la condició que tinguin, tots els infants són subjectes de dret. Dret a ser protegits de qualsevol mena de violència o abús, dret a una educació de qualitat o dret a poder desenvolupar-se amb tot el seu potencial, entre d'altres.

Uns drets que, malauradament, encara avui dia són vulnerats. A Catalunya la pobresa infantil és estructural i afecta un 28,6% dels nens, nenes i adolescents. Això significa que 404.000 infants viuen en famílies que no poden assumir totes les despeses necessàries per atendre'ls. Viure situacions de pobresa durant les primeres etapes de la vida afecta la trajectòria vital dels nens i el seu futur. La pobresa, però també la violència, tenen uns efectes devastadors en la vida dels nens i les nenes. A casa nostra, 1 de cada 2 denúncies per abusos sexuals té com a víctima un menor d'edat; en la meitat dels casos l'abusador és de l'entorn familiar.

L'interès superior de l'infant ha de prevaldre per damunt de qualsevol altra consideració. Això significa, per exemple, que les polítiques sobre la família han de tenir com a objectiu donar suport als cuidadors en l'exercici de les seves responsabilitats per tenir cura i protegir l'infant amb l'objectiu de garantir, en tot moment, que els nens i nenes poden gaudir de tots els seus drets. La família és la unitat fonamental de la societat i l'ambient natural per preservar el desenvolupament i el benestar dels nens i les nenes. Però, tot i que la família ha de ser el principal ambient on l'infant i adolescent creixi i es desenvolupi, també pot arribar a ser el lloc on el nen pateixi violència, abús, explotació o abandonament. És en aquests casos quan els governs tenen la responsabilitat de prendre mesures per prevenir i respondre davant d'aquestes situacions.

A Catalunya, 9.500 infants no viuen amb les seves famílies sinó en centres de menors, en famílies d'acollida o amb altres parents, per diverses raons, desgraciadament totes traumàtiques. Els centres de protecció s'han de defensar com espais on es garanteixen els drets dels nens i les nenes. Espais on els infants poden créixer i tenir les mateixes oportunitats.

Malgrat que el sistema de protecció a la infància català és un dels més garantistes d'arreu de l'Estat, en els darrers temps ha necessitat una nova mirada per fer front a una realitat que ha arribat per quedar-se: en aquests moments, el 40% dels infants tutelats per la Generalitat són infants i joves migrats sols. Nens, nenes i adolescents que més enllà de l'alarma social i de l'estigma que s'ha tenyit sobre ells, no fan altra cosa que buscar un futur millor i que nosaltres, com a societat, hem de garantir que així sigui.

La complexitat i amplitud d'aquest fenomen ha fet que la Generalitat hagi apostat per una coordinació interdepartamental a través de l'Estratègia catalana per a l'acollida i inclusió dels joves emigrats sols que persegueix assegurar el dret de la infància a una atenció integral digna, posant al centre de l'acció als menors, permetent i respectant drets i deures. Cal no oblidar l'estat d'especial vulnerabilitat que afecta la infància i adolescència en moviment. Per això, és important enfortir la xarxa d'entitats i professionals que acompanyen l'Administració en el treball amb aquest col·lectiu, sense deixar de fer una important tasca d'incidència política a diferents nivells.

Durant molt de temps hem anomenat a aquests infants menors estrangers no acompanyats perquè realment els falta l'acompanyament que qualsevol infant i adolescent necessita. Tot i que actualment treballem per canviar aquesta nomenclatura per tal de desestigmatitzar el col·lectiu, hem d'anar un pas més enllà perquè aquest acompanyament sigui una realitat. Per això, una de les propostes que fem des de Save the Children és la creació d'una nova figura de protecció, que ja existeix a molts països d'Europa: el guardià –guardian en anglès– és una persona que acompanya els infants i joves des de la seva arribada fins a la seva emancipació. Una persona que advoca perquè totes les decisions es prenguin en benefici de l'interès superior del menor i per a la seva protecció i desenvolupament.

A més, s'assegura que l'infant participa en totes les decisions que l'afecten i que es respectin els seus drets. Aquest referent és essencial no només per a l'atenció d'aquests infants sinó pensant també en la seva integració en la societat d'acollida. Una figura, que en un futur, podria ser extensible a la resta de nens i nenes tutelats.

El sistema ha hagut de canviar i adaptar-se a noves demandes, és el seu deure i la seva obligació. Però més enllà d'estratègies emergencistes cal una renovació des de la base. Per això és una bona notícia que actualment el Govern estigui treballant per renovar de manera integral el sistema de protecció a la infància des d'una perspectiva participativa, comptant amb professionals del sector. Perquè si volem una societat més justa i lliure de violència i desigualtats necessitem començar des de la infància. I perquè per desenvolupar al màxim les seves capacitats, els nens i les nenes necessiten que els seus drets estiguin garantits.