Boscos, biodiversitat, pandèmies i vida

“Massa valuosos per perdre'ls”, és el lema del Dia Mundial dels Boscos, que s'hauria d'haver celebrat el 21 de març. Els boscos acullen el 80% de la biodiversitat del planeta, aportant beneficis ecològics, econòmics i socials. En paraules del mateix Fòrum Econòmic Mundial, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic estan relacionades amb la freqüència creixent de brots de malalties.

El 2020 està(va) cridat a ser un “super any” per la Natura. Els éssers humans havien de posar-se d'acord per ser capaços d'avançar en la protecció de la vida a la terra. La Convenció sobre Biodiversitat Biològica de Kunming i la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Glasgow n'eren dos moments claus. La pandèmia del coronavirus pot ser que provoqui canvis en les agendes, però alhora, reforça els objectius del 'super any per la natura'.

La crisi del coronavirus ha fet aflorar la voluntat de les persones de posar la vida al centre. I la necessitat de fer-ho. I de les contradiccions d'un sistema econòmic que pretén creixement infinit amb finitud del planeta. Que es fonamenta en una relació d'extracció i explotació de recursos humans, materials i energètics, i de perpetuar un model de producció sostingut en el temps a qualsevol preu, fins i tot, a costa de l'empobriment de la natura. Empobriment de la natura que, en paraules més tècniques, anomenem pèrdua de biodiversitat (d'espècies i hàbitats), degradació dels ecosistemes i alteració del clima a la terra.

De quina manera els canvis causats pels humans a escala planetària també es relacionen amb un canvi epidemiològic, donant pistes de com hem arribat a aquesta crisi sanitària, és una de les explicacions de l'epidemiòleg Jordi Serra a una recent entrevista al diari El Temps. La doctora Kate Jones, especialista en ecologia i biodiversitat de la Universitat de Londres, explica en l'últim número de Le Monde Diplomatic que moltes de les noves malalties recents de transmissió animal estan relacionades amb el canvi ambiental i el comportament humà.

Tal com dintre d'un bosc, la vida a la terra és la vida en comunitat dels éssers vius. Ecosistemes sans, rics i diversos són la primera garantia de la fortalesa de la vida. No ens cansem de repetir-ho des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, seguint les indicacions de les organitzacions i institucions científiques. Alterar els equilibris dels ecosistemes és extremadament perillós per a cadascuna de les espècies, la humana compresa, que és una baula més en la cadena de la vida.

La disciplina científica anomenada 'salut global' se centra justament en l'estudi de les connexions, cada cop més visibles, entre benestar dels humans, dels altres éssers vius i dels ecosistemes sencers. Des de la recerca ja es parla de la relació entre la destrucció de la biodiversitat causada per la humanitat i la creació de les condicions propenses a nous virus com Covid-19, que acaben generant profunds impactes sobre la salut i l'economia, tant a països rics com pobres.

El moment actual, justament, ens obliga a reflexionar sobre la nostra pertinença a una comunitat: totes les persones ens veiem afectades per les crisis globals. L'emergència sanitària, com l'emergència climàtica i l'ecològica, són crisis globals, vinculades entre si, que ens han de fer capaços d'activar el sentiment de corresponsabilitat amb la vida, la sostenibilitat i el benestar comú. Apel·lar a la responsabilitat individual és imprescindible, però no és suficient. La resposta no pot ser quelcom individual. Per això cal que la manera d'afrontar-les sigui compartida, solidària i comunitària, i que neixi del suport mutu. Com a tantes comunitats ecològiques, com fan moltes de les espècies que conviuen a bosc.

Ens relacionem quotidianament amb els boscos. Encara que estem confinats a casa, cada inspiració d'aire que fem, cada glop d'aigua que bevem, cada dibuix o anotació que fem sobre un paper, el medicament per la febre, o la cadira sobre la qual estem asseguts, ens relacionen amb un bosc. Els boscos són fonamentals per a combatre el canvi climàtic, contribueixen al benefici de les generacions presents i futures, i a l'assoliment dels objectius del desenvolupament sostenible (ODS). Són llar de persones i de molts altres éssers vius, proporcionen aliments, medicines, combustible i abric. I acullen el 80% de les espècies animals i vegetals del nostre planeta. I la biodiversitat, recordem, ens fa forts.

Les entitats ambientals a Catalunya treballen per la salut plena dels boscos: per protegir la seva biodiversitat, i per promoure entre humans i bosc una relació d'equilibri, sostenible, en aquest marc global de comunitat d'éssers vius que comparteixen un espai. Els boscos madurs, els boscos mediterranis, els boscos de ribera, les formes de vida als boscos sostenibles, i el vincle entre salut i boscos, són objecte dels projectes de conservació i de voluntariat impulsat des de les entitats.

La resposta a la crisi del coronavirus ha mostrat com les persones, quan es tracta de salvar vides, acceptem algunes restriccions socials i econòmiques. Caldria suposar que ens trobaríem amb el mateix suport social per abordar la crisi climàtica i ecològica, que també ocasionen, i ocasionaran, danys a la salut i mortalitats a món, tal com alerta la comunitat científica i les organitzacions mundials. La crisi sanitària evidencia, doncs, les contradiccions dels governs a l'hora d'abordar la crisi climàtica i ecològica, que fins ara no les han tractat amb la valentia necessària.

Cal demostrar que la vida, en totes les seves dimensions, passa per davant dels indicadors de creixement econòmic i del manteniment d'un sistema productiu insostenible, irreal i que sempre posa en perill els més vulnerables. La solidaritat i la responsabilitat col·lectiva són el camí a seguir en moments d'emergència global com els que estem vivint des de fa anys. Tal com la vida al bosc. Tot plegat, massa valuós per perdre-ho.