Suport a les famílies i desconfinament de la infància

Durant els darrers dos mesos els pares i les mares han hagut de fer molta pedagogia amb els infants per explicar-los la importància d'aquest estat de confinament pel benestar de la salut de totes i tots, i els infants, des d'una actitud solidària han donat suport i ho han entès perfectament, però segons passen les setmanes els infants fan preguntes:

—Mare, quan podré jugar de nou amb els amics al carrer? 

—Pare, quan obriran de nou l'escola?

—Aquest estiu podrem anar al casal i de colònies?

És veritat que des de fa unes setmanes els infants han pogut sortir a fer un passeig, mantenint les mesures de prevenció necessàries, entre d'altres, respectant la distància física de seguretat de dos metres, però tot i aquesta mesura puntual positiva, sembla que el desconfinament dels infants serà posterior al dels adults, i això comença a qüestionar-se, ja que no està clar, a hores d'ara, que la infància sigui un col·lectiu potencialment transmissor de la Covid-19, com al principi de tot es sospitava. El cas és que mentre la situació de confinament dels infants continuï ens tornem a trobar amb unes famílies que hauran de fer front a la tornada a la feina i que hauran de vetllar pel benestar dels infants confinats a casa. D'aquesta situació es deriven altres preguntes que estan al cap de molts mares i pares: Com ens organitzarem per anar a la feina, mentre els fills i filles es queden a casa? Tindré feina per poder teletreballar? Podrem portar els fills i filles amb els avis? Hi haurà activitats d'estiu que ajudin en la conciliació laboral i familiar?

Aquestes preguntes haurien d'estar resoltes per l'Estat i el Govern de la Generalitat, però malauradament no ho estan. És veritat que en tota aquesta situació viscuda per la Covid-19, l'Estat ha intentat decretar mesures de suport, però existeix un buit legal darrere d'aquesta situació social. La professora de Dret del Treball de la Universitat Carlos III de Madrid, Ana Belén Muñoz Ruiz, diu que “el treballador no disposa d'un dret reforçat a l'absència del treball, tal com es preveu per l'empresari, en el cas de suspensió del contracte per força major (art. 47 de l'Estatut dels Treballadors)”. Això vol dir que les famílies no tenen alternatives legals per la cura dels infants que no passin per recórrer a:

• Teletreballar, fet que s'ha de demanar a l'empresa i pot ser concedit o no, i que no comporta absència de feina, amb la qual cosa la càrrega laboral continua existint, junt amb la cura dels infants.
• Agafar una excedència personal no retribuïda.
• Demanar un permís retribuït per cura dels infants a càrrec. Cosa que garantiria l'entrada d'un salari i la cura dels infants, però que malauradament no contempla la legislació laboral actual.

Com veiem la solució recau en mans de les famílies i la bona voluntat de les empreses, fet que és injust en un Estat de Dret com el nostre. Des que es va decretar l'estat d'alarma i el corresponent confinament de la població civil, les famílies han fet un gran esforç per compaginar la vida laboral i la cura dels infants. Quantes vegades no ens ha passat que un company de feina en una videoconferència ha hagut de parar la reunió per atendre al fill o la filla, que en aquell moment reclamava la seva atenció? Pares i mares que els veus neguitosos, perquè una porta més enllà, els seus fills criden, juguen, es barallen, etc.

Junt amb les famílies l'educació ha fet un esforç per traslladar-se virtualment a les llars i, fins i tot, el lleure educatiu, com és el cas de Fundesplai, s'ha reinventat per oferir una estona de diversió educativa a les famílies (https://joemquedoacasa.fundesplai.org). Fins i tot, les entitats de lleure s'han preparat per fer front a un estiu que hauria de servir per recuperar una certa normalitat amb la infància i ajudar en aquest paper conciliador amb les famílies i el món laboral, però des del Govern de la Generalitat es demana a les entitats de lleure que a les activitats d'estiu es respecti el distanciament físic entre els infants de dos metres. I jo em pregunto: Com podem normalitzar l'activitat dels infants estant a dos metres de distància? Com es pot jugar amb els companys o fer qualsevol de les activitats pròpies del lleure educatiu des d'aquesta mesura de seguretat? Potser s'hauria de fer un gran esforç en assegurar espais de lleure segurs, amb mesures de prevenció adequades, però possibilitant la intervenció de la forma més normalitzada possible.

Ara li toca moure peça a l'Estat de Dret i als governs autonòmics corresponents, ja no es pot demanar més, ni a les famílies, ni a l'educació. Ara és necessari un altre tipus de suport per donar resposta a les dues qüestions plantejades en aquest article, com crear una nova causa d'excedència de naturalesa excepcional que fora finançada pel pressupost de l'Estat, que permeti a les famílies poder cuidar dels infants en aquest moment tan excepcional i com possibilitar les activitats de lleure educatiu des d'una normalitat natural del treball amb la infància, però amb mesures preventives lògiques i no de ciència-ficció.