La família: un concepte dinàmic

Avui és el Dia Mundial de les Famílies. En un moment com el que ens ha tocat viure, aquesta paraula pot evocar-nos moltes coses. Aquestes darreres setmanes hem pogut gaudir intensament de la família amb la qual convivim, però per contra no ens hem pogut acostar a aquells familiars que no estan a la llar, encara que visquin a uns carrers de casa. Tot el que ha succeït ens fa reflexionar sobre la importància de les petites coses que sovint es donen per fetes i que poden canviar d'un dia per l'altre: el contacte lliure i directe, les abraçades, els àpats compartits, una conversa, les celebracions, sortir al carrer a respirar aire pur... i moltes d'altres que segur que us venen al cap.

Que sigui el Dia Mundial de les Famílies i no de la família ja vol dir alguna cosa. En l'àmbit social el plural quasi sempre és quelcom positiu i, des del nostre punt de vista, aquest és un bon exemple. Les famílies que presenten una sol·licitud d'adopció d'infants amb necessitats especials poques vegades responen a un “model tradicional”. La nostra experiència ens ha portat a constatar que hi ha molts models de família i tots ells són igual de representatius de la diversitat i complexitat que forma el gruix de les famílies.

Una vegada trencades les fronteres de la “família tradicional”, el que ens trobem són diferents realitats familiars, famílies homoparentals (parelles del mateix sexe), famílies monoparentals (d'un sol membre), famílies reconstituïdes (com a mínim un dels dos membres de la parella té un fill/a d'una relació anterior), per citar-ne algunes. Sense oblidar que al nostre servei també parlem de famílies adoptives o d'acolliment que, per a nosaltres, són qualsevol dels models anteriors que decideixen adoptar o acollir un o més infants.

A IRES entenem que la família és tot aquell nucli de convivència format per figures referents unides per una relació d'afecte, ajuda i pertinença. Els lligams familiars no es limiten a la consanguinitat, ni al patrimoni, ni al fet de conviure en un mateix domicili. Sorgeixen del sentiment de pertinença i d'identitat col·lectiva.

Entenem que el concepte de família és variable, dinàmic, canviant i està condicionat pel moment històric i social. En aquest sentit, els canvis socials de les últimes dècades han afavorit una major visibilitat dels diferents models, però no tant de les funcions que té la família. Amb aquest pretext, des del Servei d'Adopcions d'Infants amb Necessitats Especials volem reflexionar no tant sobre què és una família, sinó per a què serveix.

La família és el lloc on es proporciona seguretat, es genera amor i esperança i es conté el patiment i el dolor, també el lloc on es desenvolupa la capacitat de pensar i aprendre. Aquestes funcions de la família permeten el desenvolupament i creixement de l'infant dins del marc de la comunitat.

Entre d'altres, el nostre treball consisteix a buscar, trobar, conscienciar, preparar i acompanyar a famílies que s'ofereixen per realitzar una adopció d'un infant que necessita una família que li proporcioni aquest lloc per créixer i desenvolupar-se en tot el seu potencial. Aquestes funcions cobren un sentit més important quan parlem de l'adopció d'infants amb necessitats especials. Cal destacar que a banda de treballar amb les famílies, també treballem amb els infants i adolescents que esperen una família.

Abans d'iniciar la convivència d'un infant amb una nova família i, especialment quan els infants són més grans, treballem el seu desig i la seva idea de família. Alguns d'ells gairebé no tenen records de què és viure en família (a vegades no tenen una construcció clara d'aquesta paraula o de què implica); d'altres, ja en tenen i no veuen la necessitat de canvi (per exemple, si estan en un acolliment d'urgència i diagnòstic o si fan visites regulars amb la família biològica). La majoria d'ells relacionen el terme família amb el seu model previ o el més conegut (normalment una mare i un pare). També ens podem trobar amb casos en què una d'aquestes dues figures hagi estat absent o hagi representat una mala experiència.

La vivència de la relació i el tipus d'aferrament adquirit en una família poc funcional deixa seqüeles, algunes d'elles per molt de temps o inclús per tota la vida.

A vegades introduir una nova família representa per a l'infant un camí d'elaboració i comprensió de la qual ha estat fins ara la seva “vida familiar”. Aquesta, a vegades és traumàtica, complexa o inexistent, i necessiten temps perquè puguin acceptar que hi ha altres maneres de tenir una família i de fer d'uns pares o acollidors les seves figures de referència.

En aquesta línia pot ser útil pensar que, sovint, el que determina la nostra reacció davant d'una experiència no és el fet en si mateix, sinó la manera com ens la representem a nosaltres mateixos. Ajudar un infant a construir un significat o donar-ne un de nou de les vivències passades, pot ser la clau perquè pugui comprendre-la i elaborar-la. Sovint ens resulta útil utilitzar conceptes més amplis com el de “la llar” per complimentar o acompanyar el de família. D'aquesta manera podem explicar als infants que el que cerquem per a ells és una llar on se'ls pugui escoltar i cuidar, on tinguin una habitació pròpia, i on hi poden viure dos papes, dues mares, un de sol, etc. Així i tot, podríem seguir analitzant altres termes i potser cap d'ells, per ell mateix, podria ser l'ideal per explicar aquestes diverses realitats. És per aquest motiu que no podem quedar-nos amb estàndards i construccions estàtiques, i hem de construir en cada cas particular una manera d'entendre i parlar de la família.

Creiem que hem de ser conscients de les connotacions del nostre llenguatge, sobretot quan treballem amb infants que han viscut situacions difícils, sovint d'abandó o maltractament. A vegades la fortalesa de la família que pretén adoptar no està només en donar resposta a les necessitats d'aquests infants, sinó en entendre que aquestes, després de situacions dures i dramàtiques, poden ser diferents de les d'altres infants. Han de disposar dels recursos que els permetin entendre aquestes realitats i les emocions que els acompanyen, adonant-se que en l'infant sempre hi serà present part d'aquest passat. En definitiva, fent l'esforç de renunciar a l'impuls de la normalització i posar en el centre del projecte adoptiu les necessitats dels infants, siguin quines siguin, amb unes expectatives ajustades i centrades en el seu benestar.

Davant la pregunta de si hi ha moltes famílies així, podem dir que no en sobren, que en realitat són un “bé” escàs que hem de cuidar, atendre i protegir. Per això, el primer és donar les gràcies. A les que hi van ser al passat, a les que estan en el present i a les que, sens dubte, arribaran en el futur.

 

Article de l’Equip de Servei d’Adopcions d’Infants amb Necessitats Especials de la Fundació IRES  Telèfon: 933 209 215 / [email protected]

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article