Escola ordinària, escola especial: semblants, però alhora ben diferents

Al llarg d’aquestes últimes setmanes les escoles especials han estat les grans oblidades, com sovint passa! Hi estem acostumats, però no ens silenciaran. Fa setmanes durant la compareixença del sr. Bargalló, ja es van oblidar de les escoles d’Educació Especial. Només després d’una pregunta formulada per una periodista, el conseller d’Educació ens va dir que s’estava treballant en aquest tema.

Avui dia, en plena desescalada i entrant ja a la Fase 2, reobren centres ordinaris, sempre dins de les indicacions que se’ls hi dona des de l’administració. Però les escoles d’educació especial, segons va comentar l’alcaldessa, Ada Colau, al seu Instagram a la secció “Estimat diari”, reobren en franges horàries i modalitats diverses. Alhora, a la ciutat de Barcelona hi ha un total de 30 centres d’educació especial i obren 29 d’aquests.

Just aquest que no reobre és l’escola de la meva filla, una nena amb pluridiscapacitat. Què comporta la pluridiscapacitat en el seu cas, dins l’àmbit educatiu? Doncs no només atenció en l’àmbit educatiu, sinó també en el sanitari: fer fisioteràpia, atenció de la infermera per cures diverses... aquests aspectes no es contemplen a cap marc de reobertura de centres educatius. Per què? No són importants? Doncs per a la meva filla de nou anys sí són essencials.

Només demano que abans d’elaborar marcs legals de reobertura es conegui la realitat per poder atendre-la adequadament. Si una única escola d’educació especial de Barcelona no reobre, des de l’administració caldria allargar la mà per saber què necessita per poder reobrir i quins requisits són necessaris per atendre les necessitats bàsiques de l’alumnat.

Com va comentar la consellera de Salut, Alba Vergés, al programa de ràdio “Via Lliure” el diumenge 7 de juny de 2020, amb l’excusa de la seguretat no sortiríem de casa. Por em fa l’obertura dels centres d’educació especial al mes de setembre. La seguretat absoluta de no contagi no la tindrem, llavors no obriran? Esgotador tot plegat. Si us plau l’administració pot treballar en favor dels drets dels infants amb pluridiscapacitat? Els silencis administratius comencen a fer molt de mal.

És la meva opinió davant aquesta crisi sanitària i que afecta l’àmbit educatiu. No pretenc ser l’altaveu de ningú, però si això serveix per fer visibles les necessitats d’un col·lectiu força vulnerable com ho és el món de la discapacitat i els infants i persones dependents, doncs me n’alegro. Algú ho havia de dir!

Prou! Som aquí, existim, necessitem una resposta adequada a les necessitats reals dels infants amb pluridiscapacitat ja!