Com ens afecta la pandèmia a les dones maies rurals a Guatemala?

Ja fa més de dos mesos que es va registrar el primer cas de Covid-19 a Guatemala. El nostre sistema de salut no està ni remotament preparat per fer front a aquesta contingència. En un primer moment, els mitjans nacionals de televisió van difondre la notícia i van recomanar una sèrie d'accions per evitar la propagació del virus. Malgrat aquest anunci, la informació no va arribar a un gran nombre de població, ja que la majoria de famílies en el nostre municipi , Nahualà, no disposen de llum elèctrica i no tenen televisió. Per tant, les ràdios comunitàries van ser les nostres aliades.

Així mateix, des del projecte EFCI Dones Emprenedores de la Fundació Utopia hem assumit la responsabilitat de realitzar una campanya de difusió, arribant al màxim de les nostres possibilitats, tot fent el porta a porta.

El 14 de maig es va diagnosticar el primer cas de contagi en la nostra comunitat i les autoritats van tancar les entrades al municipi i van restringir la mobilitat. Aquestes mesures van frenar el contagi, però desenes de famílies van deixar de rebre provisions d'allò més bàsiques. Cal dir que en la comunitat ens dediquem majoritàriament a l'economia no formal. Som persones jornaleres, teixidores i artesanes.

La por, la incertesa i la falta de recursos han provocat un racionament dels aliments diaris entre les famílies per poder subsistir... fins quan? El nostre Govern ha anunciat 10 accions per ajudar a les famílies més necessitades, però aquesta col·laboració no ha arribat, ni podrà arribar. Els programes governamentals impliquen accedir-hi a través de mitjans digitals i pàgines web on inscriure's o prenent com a base de la selecció rebuts de llum... Però un gran percentatge de les nostres famílies no tenen servei elèctric, i molt menys accés a mitjans digitals òptims i coneixements per a accedir a les ajudes urgents... Ja veuen vostès el nivell d'exclusió al qual estem sotmesos i sotmeses.

Les dones de l'EFCI, lluny de donar-nos per vençudes, hem fet pinya, i tornat a la nostra filosofia ancestral del bescanvi. Gallines, ous, pa, aliments en conserva... No tenim més eines, i més ara que la violència de gènere es converteix en un problema molt més greu, ja que les dones més vulnerables no poden accedir a altres habitatges, i la seva llar es converteix en la seva presó.

La situació s'agreuja per moments, però com a projecte comunitari tenim el compromís ferm de continuar sent un suport per a les dones i famílies més vulnerables. No tenim més mitjans que la nostra força personal i la certesa que en altres països del món, gràcies al suport de la cooperació internacional, s'escolti la nostra veu. Gràcies per escoltar-nos! i molts ànims a tots i totes.