Marea Blanca a la comissió de reconstrucció del Congrés: “Ni una més, d'externalitzacions ni privatitzacions”

Dimarts 15 de juny de 2020, al Saló Sagasta del Congreso de Diputados va ser dia d'intensa activitat de l'anomenada comisión de reconstrucción. Una iniciativa del Parlament que planteja reunir opinió, anàlisis i recomanacions de persones (expertes, en diuen) i representants d'entitats diverses per tal de confeccionar una estratègia de reconstrucció enfilant una etapa de la “nova normalitat” postpandèmia Covid-19 i del seu brutal impacte, tant sanitari com social i econòmic.

El cas és que vaig ser convocat a participar-hi, al grup de treball específic de sanitat i salut pública, en tant que metge i membre de plataformes socials com Marea Blanca de Catalunya (i estatal), segons deia la targeta de presentació.

No cal explicar aquí per no allargar que la primera decisió va ser si accedir-hi, o no. Després de dues voltes vam considerar que era oportú, i en tot cas moralment obligat, participar-hi com a activista social tossut i/o de llarg recorregut i a més per aprofitar una ocasió excepcional on explicar a ses “Senyories” les opinions, raons i reivindicacions del nostre activisme.

Un criteri que havíem sospesat col·lectivament va ser la manca clamorosa de “veus” en la línia de la defensa del caràcter públic de la salut i la sanitat, versus una profusió notòria de representacions corporatives, empresarials, o del sector privat de la sanitat.

Com la disponibilitat de temps era força limitada es tractava de comunicar en síntesi el màxim d'idees i amb la major claredat possible, i per això vaig aportar als grups de la comissió un material base ja clàssic, encara que no sempre prou conegut ni recordat: El ‘Documento de 38 medidas’ que vam debatre i consensuar totes les Marees treballant plegades a la Coordinadora Estatal allà pels inicis de 2017. Aquest treball havia estat enviat llavors a tots els grups del Congreso, parlaments autonòmics i moltes altres institucions.

Naturalment vam anar a defensar-lo i explicar-nos allà on ens van requerir. No tothom ens va citar. Dimarts a la sala de compareixences hi van assistir representants dels grups dels socialistes (PSOE), Unidas Podemos (UP), Ciudadanos (C'S) , Partido Popular (PP), i VOX. Vistes les presències no cal reflectir les absències.

Impossible una crònica escrita en aquest espai raonable, però –noves tecnologies mediants– us puc oferir els links per poder accedir a la gravació íntegra que es va penjar a facebook, entre d'altres xarxes socials. Si us ve de gust entreu, escolteu, trieu i feu.

Com a mínim sí vull deixar, però, constància del capítol succint de peticions. Deu (re)peticions ara a més necessàries i urgents:

  1. Blindar tot el que és públic. Prou, ni una més, d'externalitzacions ni privatitzacions.
  2. Reversió de tot el que ha estat privatitzat. Amb les modificacions legals pertinents.
  3. Increment finalista del finançament per a la sanitat pública. Quantitatiu i qualitatiu.
  4. Inversió del 25% del global, i prioritat de l'Atenció Primària: un sistema “primarista” de salut.
  5. Residències geriàtriques i sociosanitaris, públics. Garanties de suficiència, drets i dignitat.
  6. Mans a la feina en salut pública, salut mental, salut laboral. Eternes oblidades.
  7. Participació social, codecidint en un sistema del qual som finançadores i titulars.
  8. Recepció i participació de ‘Que No Pase +’ com a plataforma d'afectats per accidents mèdics.
  9. Avaluació de l'impacte en salut de tots els determinants socials, començant pel treball.
  10. Construcció del millor, el nostre futur SISTEMA NACIONAL I PÚBLIC DE SALUT. 

Per tancar, vull posar èmfasi en qüestions molt importants: la denúncia del mantra fal·laç de la “col·laboració publicoprivada”, o fets com les inacceptables condicions de treball de les treballadores dels serveis de cura i salut (un rècord penós amb més el 20% d'infectats), com les intolerables i inhumanes situacions patides a les residències de gent gran (30 % de les morts), i la necessitat imperiosa de comptar amb la participació de la ciutadania empoderada a l'hora de definir les estratègies en matèria de salut i sanitat públiques.

I aquí ho deixo, però convidant a clicar el/ vídeo/s del debat. Crec que us pot agradar. SALUT!!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Maribel Barcelona
1.
Parace que esto no gusta a los independentistas de la Generalitat.
Defendemos la sanitat pública, no la que alimenta los chiringos privados y que defiende la "Ley aragonés ". Me pregunto :cuanto les va en ello? . Cómo puede ser que pasando la que está pasando, tengan el cuajo de dar a "ferrovial " el rastreo de pacientes diagnosticados y tratados por asistencia primaria por un dinero cutriplicado del que dan a quien, de verdad, lleva el trabajo? .
Ahora van a cobrar el 60% de una paga extra de hace casi 7 años y les dan, al que más 1,130 € por todo lo que han pasado en tres meses. Y sin ninguna vergüenza. y no solo eso, 18 milloncitos a "ferrovial ".faltaría más! ! ! ! .
  • 1
  • 0

Comenta aquest article