Ingrés Mínim Vital: una proposta encertada però amb una gestió deficitària

El mes de juny el govern de l'Estat va aprovar, via Reial Decret, l'Ingrés Mínim Vital, una renda mínima d'abast estatal, tal com tenen la majoria dels països de la Unió Europea des de fa temps. Es tracta d'una prestació no contributiva de la Seguretat Social -considerada un dret subjectiu de les persones-, que la fa estar més protegida institucionalment davant dels canvis de govern que tinguin la intenció de derogar-la. Tindrà un impacte significatiu en la reducció de la pobresa extrema i de la intensitat de la pobresa, que segons les dades creuades arribaria a un total de 850.000 llars i 2,3 milions de persones. Tot i això, encara hi ha massa condicionants i requisits complexos que poden provocar que hi hagi persones i famílies en situació de vulnerabilitat que en quedin excloses, com ara les menors de 23 anys o les persones immigrants que no poden justificar un any de residència.

Un aspecte preocupant és que per demostrar la situació econòmica es tenen en compte els ingressos de l'any anterior. És a dir, que hi ha moltes persones i famílies que amb la crisi econòmica que ha originat la Covid-19 s'han empobrit considerablement durant els primers mesos de 2020 i no podran accedir a la prestació. Hi ha encara massa aspectes que estan subjectes de desenvolupament reglamentari, i alguns tan importants com és la compatibilitat en les rendes del treball o la promoció d'estratègies d'inclusió per als beneficiaris.

Aquest decret també estableix que les rendes mínimes o rendes de garantia d'ingressos de les comunitats autònomes són complementàries i subsidiàries a l'Ingrés Mínim Vital. Això vol dir que en el cas de Catalunya, que des de fa tres anys ofereix la possibilitat d'accedir a la Renda Garantitda a la Ciutadania (RGC), aquesta passarà a complementar la diferència entre una i altra. Tot això comporta un seguit de modificacions de la Renda Garantida per poder-se adequar a aquesta complementarietat de la millor manera perquè tant actuals com futurs beneficiaris no en surtin perdent.

El 15 de juny s'inicia la possibilitat de tramitar l'Ingrés Mínim Vital a les oficines de la Seguretat Social, amb un formulari de sol·licitud complex i un número de telèfon gratuït saturat de trucades. Això, a més, s'afegeix a uns ciutadans i ciutadanes en situació de risc a la pobresa amb dificultat per accedir als sistemes informàtics, que en un primer moment n'havien quedat totalment exclosos.

Com és natural es dirigeixen a Serveis Socials per informar-se i, en alguns casos, per manca de recursos personals per realitzar la tramitació, el que suposa un increment de la feina administrativa en detriment de la feina que és pròpia d'aquest sector, tan necessària en aquests moments de crisi.

És necessari un acord entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat abans de l'any 2021, tal com estableix el decret, perquè la tramitació es pugui fer des de l'administració de la Generalitat a través d'una finestra única, ja que actualment les persones que la demandin s'han de dirigir a dues administracions diferents i dur per duplicat la documentació. Cal una coordinació urgent que faciliti una tramitació àgil, simplificada, flexible i accessible a tots els ciutadans en situació de vulnerabilitat.

El que és una bona proposta en la lluita contra la pobresa no pot passar a ser un mal de cap per a les persones destinatàries, que són les que tenen més dificultats per poder sobreviure dignament. Estem en moments d'emergència social i ningú hauria de quedar fora.

A Catalunya la taxa de risc a la pobresa de l'any 2018 es va situar en el 21,3% de la població, 1,3 punts més que l'any anterior, tenint més incidència en les dones amb un 24,1%, un 28% en els nens menors de 16 anys i un 42,9% en les famílies monoparentals. Aquestes dades, avui dia, s'han incrementat notablement a conseqüència de l'actual crisi sanitària i social, i per això és tan necessari un sistema de garantia d'ingressos mínims que no deixi en situació d'exclusió social a les persones amb més dificultats econòmiques.

Tot i això, les polítiques d'ingressos mínims -tot i ser tan necessàries- no solucionaran el problema de la pobresa al nostre país, ja que ni arribaran a totes les persones en situació de risc ni eliminaran el problema de base. Per això, aquestes polítiques han d'anar acompanyades de polítiques d'activació econòmica que creïn ocupació de qualitat i polítiques d'habitatge, on tothom tingui dret a una llar independentment dels seus ingressos, siguin quins siguin.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article