Els CET, la transformació com a via per assegurar la seva supervivència

La crisi de la Covid-19 ha provocat un panorama sanitari, social i econòmic sense precedents. En 2020, el PIB podria caure més d'un 10% i la taxa d'atur superarà, previsiblement, el 20%. En aquest escenari tan incert, les persones amb discapacitat han estat un dels col·lectius més afectats amb un impacte molt negatiu tant en l'àmbit econòmic com laboral.

A Espanya hi ha 2.215 Centres Especials de Treball (CET) en els quals treballen 71.815 persones, de les quals, prop del 90% tenen discapacitat. Un 10% d'aquests CET estan situats a Catalunya i empren a més de 15.000 treballadors. Els CET realitzen una labor imprescindible, ja que són l'únic mitjà d'integració de persones amb discapacitat i, per tant, la seva activitat és capital per a garantir la inclusió sociolaboral d'aquest col·lectiu, la qual cosa ajuda a minimitzar el risc d'exclusió social, sobretot, en èpoques de crisi econòmica.

Però la seva situació, i en concret a Catalunya, passa per un moment molt complicat pel fet que un percentatge important de la plantilla (entre un 10% i un 30%) hi és ara mateix, a conseqüència de la pandèmia, en ERTO. A més, aquesta situació ha generat una altra conseqüència, la paralització de la contractació pública; problema afegit a la congelació de les subvencions públiques que s'anava sofrint ja des de fa alguns anys.

Aquesta situació complica una mica més el panorama d'un sector que en l'última dècada ha hagut de transformar-se per a sortir de la crisi anterior i fer front a altres problemàtiques, com l'increment del Salari Mínim Interprofessional a 900 euros.

Però, com tot, en totes les crisis esdevenen oportunitats i és en aquest punt que han de treballar el CET. Hem de treballar per assolir una profunda transformació de les nostres estructures i treballar per fer una profunda remodelació dels seus models de negoci per garantir la seva continuïtat en el futur.

Aquesta remodelació ha de partir de la necessitat de reconvertir els serveis i les feines actuals en noves feines amb més valor afegit i que aportin una diferenciació respecte als serveis tradicionals que els CET han anat desenvolupant. Passa també per una major professionalització i competitivitat del sector, sense perdre de vista la labor social i econòmica que es fa vers les persones amb discapacitat.

Aquesta transformació ha de venir de la mà del suport de l'Administració Pública, on la contractació pública ha d'esdevenir un ajut mitjançant la reserva de contractes i es recolzi el manteniment i creació de llocs de treball per a persones amb discapacitat amb polítiques actives que ajudin a la seva inserció final al mercat laboral ordinari.

Els CET juguen un paper fonamental en aquest sentit i la tasca que es fa per la creació de feina per a persones amb discapacitat. Per això, han de saber posicionar-se i transformar-se per poder aprofitar les oportunitats que permetin la seva supervivència i la seva tasca social.