I de nou, l’accessibilitat és vida (7)

“When you exist in spaces that weren't built for you, sometimes just being you is the revolution.”

Elaine Welteroth, More Than Enough

 

El passat divendres 3 de juliol va tenir lloc la primera sessió de treball de la Taula de Mobilitat d'Osona que acollia el Consell Comarcal d'Osona, impulsada per les entitats següents: l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Osona amb Bici (OBici), Perquè no ens fotin el tren, usuaris del bus e-12 i la cooperativa Som Mobilitat. L'objectiu era identificar punts de millora i les eines disponibles per part dels municipis per moure's a peu i en bicicleta a Osona.

Les expectatives eren grans, i a més ara que fruit de la situació de la Covid-19 havia quedat palès que els carrers dels municipis no són prou accessibles (amb un ample de pas mínim que massa sovint no arriba al 1,80 m) i que calen més zones verdes de passeig i aptes per a tothom, a les ciutats i als pobles. Com una de les poques representants d'una entitat que treballa per a l'accessibilitat universal com a dret humà i com a millora de la qualitat de vida de totes les persones, la pressió era també alta.

Per preparar-me per a la jornada, em calia sortir del tòpic que com a persona amb diversitat funcional equivalia a ser una “tècnica especialista en accessibilitat”. El que estava clar és que era una experta vers les problemàtiques d'accessibilitat que m'havia anat trobant a la meva vida; però no en el que calia saber per dur a terme una bona configuració de pobles, ciutats i serveis públics per a tothom. Si no em formava adequadament, queia en el perill de perpetuar el que s'anomena l'accessibilitat esbiaixada, on només es té en compte el punt de vista d'una persona o col·lectiu específic, i el resultat que s'obté és sempre una accessibilitat parcial.

Vaig aprofitar el confinament per llegir i assistir a webinars sobre accessibilitat. Amb innumerables trucades-debat amb la Montse García, responsable d'accessibilitat d'ECOM i membre de la seva junta directiva (a qui aprofito per donar les gràcies per obrir-me els ulls a la realitat legislativa, canviant o no; a les problemàtiques dels carrers de plataforma única d'ús mixt; i a la necessitat de crear xarxa amb entitats i associacions del territori). Tot plegat em va permetre posar els fonaments a un inici de formació més sòlida entorn de l'accessibilitat.

En primer lloc, apercebre que la vulnerabilitat humana és natural i inevitable, i que la diversitat de necessitats de les persones varia segons el seu punt del cicle vital (cotxets, envelliment de la població...,), o que el 100% de la població té risc de patir un esquinç, per exemple, o una fractura.

En segon lloc, a entendre que ja s'havia passat d'un concepte d'accessibilitat que només incloïa la supressió de barreres a posteriori, a un nou concepte d'accessibilitat integral, on es dissenya, construeix i fabrica de forma accessible, ja des d'un inici, i des d'un punt de vista global.

A no confondre l’accessibilitat desapercebuda amb el fet de fer invisible allò que fa que el lloc o el servei sigui accessible. Així doncs, normalitzar però no ocultar, ja que pot portar a la negació de la pròpia diversitat o a la segregació.

Al mateix temps, comprendre l'accessibilitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats de moltes persones, però alhora beneficiosa per a tota la ciutadania. Amb la necessitat de preservar la cadena d'accessibilitat (física, sensorial i cognitiva) des que surts de casa fins que arribes al destí.

També a descobrir l'urbanisme feminista, o com repensar la ciutat o el poble des d'una perspectiva de gènere i de diversitat humana, tot deixant de crear espais amb una lògica productivista, socialment i políticament restrictiva, i començar a pensar entorns que prioritzin les persones que els utilitzaran. Concepte tan ben treballat i divulgat pel Col·lectiu Punt 6.

I per acabar, i lligat a tot plegat, un dels factors claus: la participació ciutadana, per tal d'aconseguir que el disseny s'adeqüi veritablement a les necessitats i inquietuds de totes les persones. Dissenyar amb les persones, per aconseguir un “disseny per a tothom”. I és que quan vaig voler actualitzar i ampliar l'informe sobre accessibilitat als municipis de la comarca que l'ADFO tenia, tot parlant amb companys del territori, em vaig trobar entre altres coses que encara no és possible anar de Gurb a Vic si vas amb cadira de rodes; que tot i que dos trams de l'Anella Verda de Vic són més o menys accessibles, no ho és el tram que va en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer; que els camins que voregen el Ter de Manlleu i de Roda de Ter no són completament accessibles; o que tampoc ho és la Ruta dels Molins que va de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article