Serem capaços d’imaginar (junts) un nou espai públic post Covid-19?

El que ens ha de deixar la ressaca del coronavirus no som capaços d'imaginar-ho encara en tot el seu abast. Una de les coses que tenim clares és que tancar-nos cap a l'interior dels nostres domicilis ens ha fet repensar el que hi havia fora, l'espai públic, el que compartim amb la resta de la nostra comunitat.

Seguint els principis de l'urbanisme tàctic, amb la pandèmia i a llocs molt diversos, s'han introduït canvis de gran impacte social, cultural i econòmic. Diuen que s'ha ampliat l'espai per a les persones, guanyant terreny als vehicles, posant al centre les persones que n'han de fer ús, per beneficiar-les. Però, de debò se'ns ha donat protagonisme a les persones o això és només un lema amable? Hi ha hagut altres interessos, públics o privats, que han passat per davant en la presa de decisions?

Per a molts educadors i educadores socials, l'espai públic és la nostra oficina, o millor, el nostre jardí. És el lloc on treballem i des d'on observem, acompanyem, eduquem, construïm xarxes... en definitiva, des d'on impulsem processos veritablement transformadors.

Sempre hem vist amb bons ulls aquestes intervencions de petita escala i baix pressupost que amb reformes d'espais generen impacte en la ciutadania. Però, més enllà de l'estètica, cal l'ètica. Cal fonamentar els canvis en els valors compartits per grups i comunitats, cal una societat participativa i implicada empenyent les administracions a assumir els canvis fonamentats en les seves necessitats i els seus drets.

Nosaltres, professionals amb formació pedagògica i tradició comunitària, entenem les comunitats com un tot amb el qual cal treballar des de visions polièdriques, amb equips multidisciplinaris i interinstitucionals. Sabem que la coherència entre el territori i els projectes que s'hi volen dur a terme passen per un clima social adient. Només així es produeixen processos de transformació social de qualitat: per, per a i amb la comunitat.

Sempre hi hem estat en aquest lloc on es generen espais de debat i noves combinacions entre els actors i les seves organitzacions, però ara hem trobat una nova oportunitat per a reivindicar-nos-hi. Ho fem com a professionals híbrids, adaptables, oberts a cooperacions complexes, a viure els conflictes com a oportunitats, capaços de treballar entre els marges i extreure'n, jardiners experts, les herbes remeieres que demana el moment. Som creadors d'atmosferes adients per a la fructificació de canvis transcendents, en bona part, perquè partim de diagnosis compartides que fugen de confondre realitat i símptomes i perquè, amb tots, desenvolupem el sentit de comunitat i aconseguim fer present el genius loci. Volem ser en la gestació d'aquestes reinterpretacions de l'espai públic, facilitant el consens entre interessos diversos, i fent de les ciutats llocs més humans.

Amb la crisi de 2008 des de l'educació social vam veure com arquitectes i urbanistes en molts casos van saber reinventar-se per passar a ser dinamitzadors de processos socioeducatius o generadors de models participatius. I ho vam aplaudir. La crisi actual és molt diferent i pensem que demanda molta més flexibilitat, diàleg, participació d'una munió de mirades laterals. Tenim la capacitat per pilotar processos d'aquest estil, per facilitar les relacions entre uns i altres i amb el lloc.

Volem ser la clau de volta que faci realitat la separació entre disciplines (que sovint persegueixen el mateix objectiu però que no ho perceben perquè parlen llenguatges diferents). Junts podrem garantir la qualitat dels processos de transformació dels territoris i resoldre els dilemes que s'hi plantegen amb l'única perspe ctiva possible, la de la cooperació entre professionals, responsables polítics i membres de la comunitat.

Si se'ns dona l'espai per participar en aquest repensar l'espai públic a educadores i educadors socials, estem segurs que se li estarà donant al conjunt de la societat. Perquè generarem consensos guanyadors, des de la proximitat i la transparència; perquè no permetrem processos falsament participatius; perquè som experts en prioritzar a partir del que és essencial per a les persones amb què treballem; perquè ens acostem a les persones a través de les emocions, guanyant-nos els seus cors; perquè no ens fa por liderar processos sempre que sigui un lideratge horitzontal; i, finalment, perquè volem garantir que se superi l'anècdota de posar colors brillants als carrers, perquè sabem que l'impacte real s'aconsegueix quan els projectes es dissenyen a partir dels canvis concrets que es volen generar en les persones i les comunitats.

Proposem convertir el conjunt de professionals que han de redefinir els espais públics en activistes de reformes reals i efectives. Volem unes ciutats millors per a totes i tots, i els seus carrers i places n'han de ser la imatge. Curiosament, la crisi sanitària ens ha presentat una gran oportunitat per fer-ho.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Araceli Lázaro Aparicio Barcelona
1.

Es clar que sí Xavi. Com ho tenim clar, serem capaços.
Com a procés, planificarem el procés per tal de canviar la percepció i el desig de que "ens deixin" pel protagonisme quotidià en la necessària reconversió. El temps de les certeses ha mostrat totes les vulnerabilitats, i els educadors tenim una gran oportunitat de passar de la teoria a la pràctica.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article