Reconquistar els carrers i l’espai públic de les ciutats

Ens han fet acostumar a les ciutats construïdes per la circulació massiva de cotxes privats. Grans avingudes i quilòmetres quadrats d’espai només per facilitat que un dels objectes més contaminants i generadors de problemes de salut circulin sense restricció.

Les ciutats han de fer marxa enrere a una planificació urbanística pressionada pels lobbies de l'automoció que poc els importen els discursos ecològics. Són els mateixos lobbies que en neguen a deixar aquest espai amb els cotxes elèctrics, l’invent disfressat de sostenibilitat.

Tots coneixem massa carrers amb voreres extremadament estretes que actualment no garanteixen cap possibilitat de distància entre persones ni de comoditat per poder caminar. Però en canvi, aquests mateixos carrers tenen disposats molts metres d’espais per la circulació de vehicles. La calçada és una trama d'espai massa gran per ser sistemàticament ocupada pels cotxes privats.

Els carrers han de ser accessibles i dissenyats per totes les persones. És un dret universal poder fer ús de l’espai de la teva ciutat amb condicions de seguretat. Però també és un deure dels governs garantir que es donin aquestes característiques i que no es produeixin situacions de discriminació discapacitant les persones. Si penséssim les ciutats dels del marc del disseny per a totes les persones, aconseguiríem tenir poblacions molt més amigables.

Ha arribat el moment de plantar cara a totes les pressions i als models de ciutat ancorades en un passat massa fosc en aquests termes. Sobre l’ocupació massificada dels cotxes a les ciutats n’hauríem de parlar. També hauríem de parlar-ne sobre la invasió de les voreres de milers de motocicletes habitualment il·legalment aparcades posant en perill constant persones cegues o amb baixa visió. Per totes aquestes persones també hem de reconquistar l’espai públic amb garanties de seguretat.

També ens han fet creure que amb l’espai privat es pot fer el que vulguem i s’hi pot especular. Doncs bé, els espais altament poblats, com ara moltes zones de L’Hospitalet de Llobregat, amb un dels quilòmetres quadrats més densos del món, s’hi pot intervenir per garantir la salut i el benestar dels veïns i veïnes. L’especulació pel benefici individual i el permís perquè s’hi pugui especular en aquests tipus de carrers tenen un impacte ben negatiu en la resta de veïnes i veïns. La generació d’espais verds a les ciutats fan més falta que mai i només és qüestió de poder pensar la ciutat més enllà de les eleccions cada quatre anys.

Com en tantes altres qüestions, ens han fet normalitzar una situació que hem de discutir de zero perquè cal pensar en polítiques pel benefici comú i no pas el privat i personal. Serà l’única manera de poder combatre models de ciutats generadores de soroll, estrès i vides poc saludables.