Dones diverses

El pròxim dia 25 de novembre es celebra el dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Dins de les reivindicacions presents en aquesta data, la lluita pels drets i la visibilitat de les dones amb diversitat funcional queda, en moltes ocasions, difuminada per emmarcar-se dins de les demandes feministes o del col·lectiu de persones amb discapacitat. Des de les entitats s'ha treballat de valent els darrers anys per visibilitzar el problema de la violència de gènere traient a la llum estadístiques i testimonis que evidencien la incidència d'aquest problema en les dones amb discapacitat. També s'ha posat el focus en l'eliminació de les esterilitzacions forçades i sense consentiment que es continuen realitzant principalment a dones amb diversitat intel·lectual.

Però més enllà d'aquestes dues reivindicacions més rellevants, què n'opinen elles? Quines altres violències o desigualtats perceben dins de la seva vida quotidiana? Des de fa algunes setmanes participo com a dinamitzadora dins d'un grup de dones amb les quals treballem diversos temes relacionats amb el gènere, la diversitat funcional i la gestió emocional. Al llarg d'aquestes sessions moltes són les coses que he après d'elles i moltes les descobertes que m'han fet sobre el que significa ser dones diverses dins d'una societat creada per a homes no discapacitats. Fa uns dies, i arran de la pregunta “Com us sentiu com a dones amb diversitat funcional dins d'aquesta societat?”, elles van fer les següents reflexions:

  • Maltractades en l'àmbit institucional: Determinades malalties que s'associen al gènere femení solen ser infravalorades a l'hora de reconèixer diversos barems com ara la mobilitat, la dependència o les incapacitats permanents. El cas més conegut és la fibromiàlgia, però també l'artrosi, la sensibilitat química múltiple, etc. Es senten qüestionades o desacreditades a l'hora d'haver de demostrar les seves malalties o lesions.
  • Sense representació: No es senten reconegudes ni presents en cap esfera de la societat ni la vida pública. Pensen que cap partit polític ni cap administració valora les seves reivindicacions. Avancen sense cap referent que les representi. Les seves lluites romanen invisibles i s'engloben dins d'altres col·lectius per la qual cosa, moltes vegades, les seves reivindicacions queden estancades.
  • Incompreses: La societat en general i les persones del seu entorn en particular no s'identifiquen amb els seus problemes i elles perceben que no són compreses. Senten que no poden explicar lliurement els seus problemes o demandes perquè immediatament són catalogades com a ‘víctimes’ o ‘malaltes’. Volen ser considerades ciutadanes de ple de dret i poder defensar els seus drets de manera autònoma.

Podria continuar amb el llistat, ja que elles van ser molt exhaustives, però va quedar patent que les dones que participen dins d'aquest grup no es sentien part activa de la societat i no senten suport ni comprensió de la gran majoria d'agents socials. Per revertir aquesta situació, i fer valdre aquestes i altres moltes demandes del col·lectiu, cal invertir des de l'Administració per a potenciar la formació en perspectiva de gènere i diversitat a tot el seu personal i en especial, al cos mèdic per combatre les creences masclistes associades a diverses malalties físiques i mentals. També seria de gran ajuda adaptar les pàgines web de les diferents administracions, ja que en moltes ocasions no hi ha l'opció d'habilitar la lectura fàcil, fet que dificulta que moltes d'aquestes dones puguin realitzar una gestió de manera autònoma.

Des de les entitats tenim un important paper a l'hora de promoure programes i accions específiques per a dones amb diversitat funcional tenint en compte interessos i necessitats detectades. Així mateix, és cabdal facilitar la creació de grups de suport i ajuda mútua des d'on es puguin iniciar accions reivindicatives i visibilitzar les demandes específiques del col·lectiu. Únicament a través de la formació i la participació comunitària i social es podrà avançar a l'àmbit de la igualtat de gènere dins d'un col·lectiu tradicionalment silenciat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article