Les parcel·les de la tranquil·litat

En aquest any tan convuls que estem vivint, amb el decret per part de les autoritats de diferents nivells de confinament i l'aturada parcial o total d'alguns sectors econòmics, assistim a l'accentuació d'una crisi social i econòmica que feia anys que patíem a Catalunya, però que ara assoleix nivells esfereïdors.

Per a nombroses persones, la seva pèrdua d'autonomia per les greus dificultats amb què es troben per accedir o mantenir el seu lloc de feina està comportant una davallada de la seva salut, especialment en l'àmbit emocional per dificultats econòmiques, baixada de l'autoestima i desesperació. Malauradament, aquesta situació es veu agreujada per la disminució del contacte social i per un futur amb moltes incerteses.

Des de fa cinc anys, Càritas Diocesana de Girona, amb la col·laboració de Dipsalut, dinamitza diversos horts comunitaris de la comarca del Baix Empordà, en els quals participen 230 persones i diverses entitats. Els horts comunitaris són espais on els veïns d'un municipi entren a formar part d'un projecte on disposen de parcel·les per al cultiu d'aliments. Aquests projectes ofereixen als participants una oportunitat per a la generació d'amistats, d'ajuda mútua, compartir maneres de fer, l'organització col·lectiva i l'assumpció d'un estil de vida més saludable i lligat als ritmes de la natura.

La intervenció de Càritas consisteix a fer un acompanyament per promoure l'autoorganització de la comunitat d'hortolans, la seva implicació amb la comunitat, i en un assessorament tècnic i formació en agricultura ecològica.

El mes de març d'aquest any, arran de la declaració de l'estat d'alarma pel govern espanyol i davant el pànic per l'augment sense control de casos positius de Covid-19, les autoritats catalanes van posar una sèrie de limitacions que pràcticament abocava als ajuntaments a tancar de cop i volta tots els horts comunitaris. Llavors, les administracions potser no van ponderar la seva vertadera importància com a recurs d'auto abastament d'aliments frescos. I que, en tractar-se d'espais oberts, segurament oferien menys riscos de propagació del virus que locals tancats com supermercats o botigues, els quals, com no podia ser d'una altra manera, mai van aturar la seva activitat. Aquest fet va generar un neguit afegit a nombrosos participants dels horts. Que, tot i comprendre la gravetat de la situació sanitària, no entenien per què se'ls restringia l'accés als horts.

El mes d'abril, gràcies a una campanya de recollida de signatures impulsada per diverses cooperatives de l'àmbit agrari català i el suport ciutadà, el govern va reinterpretar la normativa, obrint la possibilitat que els ajuntaments posessin de nou en marxa els horts. Això es va fer efectiu sota diverses condicions: per torns d'accés, amb mesures de protecció, amb regulació de l'ús d'espais comuns.

La tornada als horts comunitaris ha suposat, sens dubte, una millora de la salut de les persones que hi participen. Oferint un bri d'il·lusió per tornar a connectar amb la natura, cuidar les plantes i tornar a casa amb un cistell amb verdura ecològica. Per sort, als horts ha tornat l'ajuda mútua, quan les persones grans que tenien por de sortir de casa o les persones que han quedat atrapades en altres països han deixat d'acudir a l'hort, i els seus companys els han cuidat la seva parcel·la. Per això, la frase que més hem sentit en els horts comunitaris per part dels seus protagonistes amb la seva reobertura ha estat: “Aquest any, sort n'hem tingut, de tenir un hort!”.

Els horts comunitaris són espais segurs si prenem les mateixes mesures de seguretat que prenem quan acudim a una botiga d'alimentació. No sabem com evolucionarà la pandèmia, ni si ens veurem abocats a nous confinaments. Però aquest any hem après que si els mantenim oberts, els horts continuaran oferint a les persones un espai de tranquil·litat. I una oportunitat per a la relació i la convivència amb altres companys de projecte que els servirà per recuperar la seva salut física i emocional.