Homes, us toca a vosaltres!

Els feminismes i els plans de prevenció de les violències masclistes fa molts anys que estan dotant d'eines, suport moral, caliu i sororitat a les dones, les persones no binàries i el col·lectiu LGTBI, que són les persones receptores de la violència. És increïble tot el que s'ha aconseguit i els efectes beneficiosos que té l'apoderament de les dones i persones LGTBI. A algunes ens ha canviat la vida. Ara bé, és perillós creure que si una dona està molt empoderada, això evitarà que visqui violència. Per això, volem fer una crida als homes per tal de prevenir les agressions des d'una nova perspectiva.

Aquesta ha estat una de les conclusions del projecte de Gestió de les Agressions Masclistes que hem portat a terme en els darrers mesos des de Fil a l'agulla amb el suport de la Diputació de Barcelona. Volem fer un gir en com s'acostuma a abordar la prevenció de les agressions masclistes i plantejar-la d'una manera que posi la responsabilitat d'aturar la violència i el masclisme a qui l'exerceix: els homes cisgènere.

Volem deixar de centrar-nos en el que les dones han d'aprendre per aturar la violència i passar a focalitzar-nos en el que els homes han d'aprendre per deixar d'agredir. Amb això volem que les dones no hàgim d'invertir més energies per canviar la situació, perquè ja n'hi ha prou amb el desgast quotidià de sobreviure a les agressions quotidianes. És reparador, doncs, que les dones puguem descansar o dedicar-nos als nostres somnis, projectes, etc. i faci la feina qui realment l'ha de fer. Qui és responsable del problema, ho és de la solució.

Tot seria molt més fàcil si els que exerceixen la violència masclista, els homes, estiguessin igual de compromesos amb les relacions sanes i equitatives com ho estem les que patim la violència. Per això el món d'avui necessita homes capaços d'afrontar el repte d'acceptar el seu masclisme inconscient, agafar el compromís sincer de fer-se'n responsables, i deixar de ser còmplices del masclisme d'altres homes. Així doncs, el que fem a continuació és detallar els elements que han d'incloure, des del nostre punt de vista, els programes o processos de prevenció de la violència destinats a homes.

  1. “Val més prevenir que curar”. La prevenció és central. L'experiència ens diu que les dificultats de reconèixer el masclisme d'un mateix i prendre responsabilitat per les agressions fetes és proporcional a la gravetat i al dany generat per aquestes actituds.
  2. Trobar la força per afrontar el repte de mirar cap endins i reconèixer el masclisme de manera sincera, no “perquè toca” o dóna punts.
  3. Treballar el negacionisme interior: “Jo també soc masclista”. Assumir el paper de qui oprimeix no agrada ningú. La majoria de les persones estem en contra de les injustícies i les volem combatre. Ara bé, ens costa assumir que potser nosaltres tenim un paper actiu en l'existència d'aquestes injustícies. Ens és difícil creure que potser, per combatre-les, també hem de fer una mirada endins, qüestionar les nostres actituds i obrir-nos a la possibilitat de perdre estatus, de perdre privilegis. I com que ens és difícil, tenim molts mecanismes inconscients per negar o minimitzar el que ha passat. A més aquest negacionisme està reforçat culturalment, per una cultura que ha negat durant molts i molts anys les agressions masclistes.
  4. Aprendre a escoltar: el privilegi encega, i ser-ne efectivament conscient requereix escoltar constantment la banda oprimida. Homes, necessiteu cultivar la capacitat d'escoltar, reconèixer i validar la vivència i els relats de les dones i persones LGTBI del vostre voltant. Escoltar, però, pot ser molt difícil quan estàs al cantó privilegiat. Per això recomanem fer-ho acompanyats, ja que els espais entre iguals acostumen a facilitar l'autorevisió i el compromís per tal de tenir un paper actiu promovent la transformació del masclisme propi i dels altres. Cal fer una puntualització en relació amb els espais d'homes que volen treballar en aquests temes: poden ser guaridors per les persones que en formen part, però des del punt de vista de la prevenció de les agressions, un grup d'homes que no treballi de manera profunda els seus privilegis no pot considerar-se un grup aliat del feminisme.
  5. Conèixer el masclisme d'un mateix i identificar les situacions d'agressió o de micromasclisme: cal pensar en tots els àmbits, les reunions i els espais polítics (ús de la paraula), la sexualitat, les actituds de superioritat intel·lectual, les tasques de cura, l'ús del temps, els espais laborals, etc.
  6. Preparar-se per ser acusats: segurament passarà que en algun moment us puguin dir que el que heu fet és masclista. Cal estar preparats per quan ens passi a nosaltres o a homes del voltant, i evitar les justificacions per començar a acceptar que sí, que és masclista.
  7. Adquirir eines per reconèixer, prendre responsabilitat i reparar. Pots fer una llista de les agressions que recordis haver comès en el passat. Pots fer alguna cosa per millorar la situació ara? Quines mesures pots prendre per no repetir-ho en el futur?
  8. Tenir un paper actiu en la transformació dels altres homes: deixar de ser còmplice de les actituds d'altres. Aprendre a acompanyar altres homes en la presa de responsabilitat col·lectiva.

Acompanyar processos de presa de consciència d'aquest tipus requereix espais de seguretat, confiança i vincle per tal de combinar l'actitud d'acompanyament i la confrontació o el repte respecte als seus privilegis i actituds masclistes quan faci falta. L'equilibri entre aquestes dues facetes és la clau. És comú que quan l'home comença a fer introspecció, es trobi amb les seves pròpies ferides, fins i tot aquelles que tenen a veure amb la seva socialització de gènere. Si bé això forma part del procés, no és suficient quedar-se aquí: la persona ha d'afrontar també com fa mal, de manera conscient i inconscient, i aprendre a fer-se'n càrrec de manera activa.

Un debat que pot estar present és si les dones han d'acompanyar aquest procés d'aprenentatge i presa de consciència. És important prendre la decisió de manera conscient, no fruit de la tendència que siguin les dones que tornin a assumir les cures i el suport a aquests processos.

Si tenim en compte els privilegis, és difícil que un home s'adoni del seu masclisme tot sol, doncs tindrà punts cecs. Potser hi ha dones que vulguin donar un suport, i d'altres que no. És important que ho facin perquè volen, sense sentir-se obligades, ja que això seria contraproduent i no transformaria les dinàmiques de masclisme, sinó que l'estaríem reproduint.

Per últim, és imprescindible que tota aquesta tasca que encomanem als homes, la d'acceptar el masclisme inconscient i agafar el compromís sincer de fer-se'n responsables, es porti endavant des de la més absoluta absència de protagonisme. A l'ombra i sense fer soroll. És una feina que caldrà fer sense buscar reconeixement, i amb l'actitud d'estar al servei d'una de les tasques més importants de la nostra societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article