Vota per la infància

Sovint pensem que els nens, nenes i adolescents no entenen prou els problemes que els envolten i afecten i per això les seves veus pràcticament no es tenen mai en compte. Segons la Convenció sobre els Drets de l’Infant, norma de compliment obligat per als estats signants, tots els infants tenen dret a expressar lliurement la seva opinió en tots els assumptes i a ser escoltats en els temes que tinguin a veure amb ells.

La realitat, però, no és així i com a persones sense dret a vot, moltes vegades els més petits són oblidats de les accions i discursos polítics. No obstant això, la seva situació d’especial vulnerabilitat pel simple – i circumstancial – fet de ser menors d’edat, fa imprescindible que els seus interessos i necessitats es facin valdre.

La crisi del coronavirus ha tret a la llum el que ja estava fallant en la protecció de la infància i, alhora, n’ha agreujat les conseqüències. Actualment, la infància a Catalunya és el grup més pobre i els nens i nenes pateixen més violència que els adults i els provoca seqüeles més greus. Una situació que no és digne d’una societat avançada com la nostra.

La pobresa s’acarnissa amb els més petits: un de cada tres nens i nenes a casa nostra viu en situació de pobresa. Si no s’actua, el 80% dels infants sense recursos ho continuaran sent d'adults i deixaran la pobresa com herència als seus fills i filles. A més, a més, Catalunya és un dels territoris on el cost de la criança és més alt: les famílies catalanes han de gastar-se uns 626 euros mensuals per criar els seus fills, una despesa que moltes famílies no poden assumir. Que un infant tingui un nivell de vida adequat també exigeix tenir cobert el dret a l’habitatge, però quatre de cada deu llars a casa nostra gasten més del 40% dels seus ingressos en habitatge.

No només la pobresa marca la vida dels nens i nenes sinó que, malauradament, també ho fa la violència. La violència que pateixen els infants és una realitat molt àmplia que afecta molts nens i nenes, però que és molt poc visible: maltractament infantil, assetjament escolar, abús sexual, etc. A Catalunya, la meitat de les víctimes de violència sexual són infants i adolescents i s’estima que només un 15% dels casos es notifiquen a les autoritats. L’assetjament escolar és una realitat que pateixen el 54% dels adolescents, ja sigui com a víctimes, com a agressors o com a testimonis actius o passius. I la violència també arriba al món virtual on vuit de cada deu infants o joves són víctimes de violència en línia. Unes dades esfereïdores, però que només representen la punta de l’iceberg.

Per posar damunt la taula la situació dels nens i nenes a casa nostra, des de Save the Children hem elaborat Quant mesura la infància a Catalunya?, una anàlisi amb dades i indicadors que recull propostes perquè els òrgans de decisió i els partits polítics situïn la infància en el centre de les seves agendes. I és que les circumstàncies econòmiques, socials i polítiques que estem vivint exigeixen que els partits es comprometin amb la infància, i això significa desenvolupar una agenda política compromesa amb els drets de les nenes i els nens.

Totes les evidències mostren que la intervenció primerenca en la infància té un important retorn social. Per això, cal prioritzar la lluita per a la igualtat d’oportunitats, invertint en polítiques públiques destinades directament a la protecció de la infància, com ara reutilitzant el pressupost de la Renda Garantida de Ciutadania per dissenyar una nova prestació mensual per a aquelles famílies amb menors a càrrec que tinguin uns ingressos anuals per sota el llindar de pobresa severa.

També és necessari apostar per una estratègia contundent per acabar amb la xacra de la violència contra la infància amb recursos específics perquè s’abordi des de la prevenció i la detecció precoç. No podem esperar que un infant sigui humiliat, maltractat o abusat, hem d’actuar abans.

Però a tot això cal afegir-hi que és imprescindible la participació activa dels infants i adolescents en la vida pública, no només per escoltar la seva veu, sinó també per mostrar-los que ells són els protagonistes i que poden començar a prendre decisions per generar canvis al seu entorn. Per fer-ho bé es necessiten mecanismes que recullin la seva opinió i que els permeti participar en el disseny de les polítiques.

Cal estar amatents que el prisma de l’acció política no s’oblida del col·lectiu més vulnerable, el que no té ni veu ni vot, però que és el nostre present i el nostre futur. Invertir en infància és la inversió social més rendible per això, a l’hora de votar, #VotaPerLaInfància.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article