Preguntes sobre la cooperació per la justícia global en temps de Covid-19

Un any després de l’inici de la pandèmia moltes veus comencen a parlar sobre la desigualtat de les afectacions d’aquest període per als diferents col·lectius, països o franges etàries. Ara disposem de dades que confirmen el que, al principi de l’emergència sanitària mundial per la Covid-19, feia preveure una escalada de dificultats, sobretot per als grups més vulnerables. Ara, després de la incertesa inicial, abunden estudis que evidencien l’impacte desigual dels efectes de la pandèmia per als homes i per a les dones. Ara, després d’una cursa inèdita per al desenvolupament d’una vacuna, ens trobem de cara amb les dificultats per assegurar-hi l’accés de manera igualitària a les poblacions del Sud global. Ara?

La realitat és que per als actors involucrats en el sector de la cooperació per a la justícia global fa molts anys que aquestes dades, escenaris i reptes són el reclam del dia a dia. La fam, la pobresa, la desigualtat i els efectes de la destrucció dels ecosistemes són fenòmens globals, més coneguts i arrelats que la Covid-19, que han estat denunciats sistemàticament des de diferents nivells sense que hagin arribat del tot al centre dels debats ni del disseny de polítiques. L’àmbit de la cooperació ha assumit, d’alguna manera, la tasca de contenció dels efectes devastadors de les moltes pandèmies en un món globalitzat. Per una banda, fent mans i mànigues per mantenir en peu activitats, programes i projectes fidels als seus principis ètics malgrat múltiples restriccions; per una altra, però sectoritzant un deure que tenim com a societat global i que desborda les intencions i iniciatives que puguin sorgir des de l’àmbit d’acció de la cooperació. Per això, parlar dels efectes de la pandèmia no pot excloure de l’equació altres agreujants del sistema que ens ha portat a aquest punt.

Davant de tants canvis i adaptacions forçats durant el darrer any, moltes preguntes esdevenen necessàries per a qüestionar-nos si des del Nord som capaços de mantenir una mirada objectiva sobre la situació global. Encara més, si des del sector de la cooperació per a la justícia global estem transmetent la informació dels contextos locals en els quals treballem de manera efectiva, o si simplement estem difonent experiències simbòliques als països del Sud que es dilueixen davant les circumstàncies actuals i els milions de dades disponibles. Cap a on estem dirigint el nostre discurs d’incidència? Estem aconseguint ser eco dels protagonistes i dels veritables reptes globals? Estem obtenint la presència pública que reclama la urgència dels afers que tenim a les nostres mans?

Fa dies, algunes veus des de la indústria tecnològica parlaven del fet que, part de la importància de continuar innovant és produir nous mitjans més efectius i ràpids que puguin posar-se al servei de comunitats vulnerabilitzades per la crisi als països del Sud. Sense treure valor a les bones intencions, davant d’afirmacions com aquesta sorgeix la reflexió següent: què és prioritari? Accelerar la producció tecnològica per tal que pugui ser aprofitada per combatre la pobresa i la desigualtat, o potser abans cal que els cercles amb capacitat d’innovar i generar solucions siguin capaces de veure la seva participació, com la de tants altres sectors, en les causes del problema? Estem sent bons emissaris dels desafiaments que es perceben a escala local, o el missatge es queda sense força abans de moure consciències i responsabilitats a casa nostra? Més que mai necessitem refermar el compromís amb les eines d’educació per a la justícia global, la comunicació i la incidència política.

És indispensable també, assegurar un lloc per als agents implicats en la cooperació dins dels debats sobre la recuperació postpandèmia. Hem de treballar per tal que les decisions sobre el futur pròxim posin a les persones en el centre i evitar que les pressions pel restabliment, encara que sigui parcial, de l’antiga normalitat dissolguin les reflexions que han nascut d’aquests mesos de privacions durant els quals s’hi han entrevist espurnes d’empatia amb les poblacions regularment privades dels seus drets. És el moment d’introduir veus diverses que aportin una dimensió més àmplia sobre els desafiaments emergents globalment, ja que si no ho fem, on quedaran representats els grups socialment més colpejats per les conseqüències de la Covid-19 i amb més dificultats d’accés a recursos a escala mundial? Quin és el preu que estem disposats a pagar per recuperar l’economia i, més enllà d’això, quina economia volem recuperar? Quines lliçons hem après ara que hem tingut temps de recollir i analitzar les dades dels col·lectius exclosos del benestar? En moments d’absència de respostes, cal fer-nos les preguntes adequades.

Aprofitem aquest moment de crisi com una oportunitat per reafirmar la cooperació per a la justícia global com a part del marc de referència del temps que vindran.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Ferran López Girona
4.

Molt bones preguntes per sortir de la mirada de melic en la que estem immersos.
Enhorabona per l'article!

  • 0
  • 0
Francisco Cárdenas Barcelona
3.
Els que treballem des de fa temps en àmbits de planificació també ens fem aquestes preguntes. La crisi climàtica en què estem immersos, per exemple, tindrà greus conseqüències en països de Sud. Els fluxos migratoris a la recerca de recursos, com ara aigua, es multiplicaran per molt. Més enllà de declaracions d'emergència climàtica que moltes ciutats estan fent, no podem confiar-ho tot a la tecnologia. Aquesta ha estat la nostra manera d'actuar fins ara, una confiança cega en què la tecnologia ho pot resoldre tot. I ja hem comprovat que no. S'han de buscar noves estratègies. És urgent perquè si confrontem la nostra consciència de justícia global, o ambiental, i la consciència econòmica, aquesta última sempre guanya.
Nous instruments tècnics, legislatius, econòmics, de participació, de governança ... És urgent, no queda molt de temps.
Francisco Cárdenas
www.eslamevafilla.cat
Tlf 661495212
  • 0
  • 0
Antonio Barcelona
2.
Es la hidra de mil cabezas.
Cambio climático, guerras, desplazamientos, virus...
Todo ello alimentado por la desigualdad económica producto muchas veces de sistemas políticos -o de dominación si se quiere- que mantienen en la miseria poblaciones enteras de las cuales solo queda emigrar como solución.
Vienen a la mente la situación de países dependientes de la extracción mineral cuyos beneficios van a parar a algunos bolsillos y retornan rápidamente al norte sin posibilidad de reinversión o desarrollo local (Coltán, oro, tierras raras, etc), muchas veces con la complicidad de las ahora muy preocupadas tecnológicas beneficiarias de estas explotaciones...
La educación para remediar la situación es clave, pero lo es más la acción política sobre la elites gobernantes que sojuzgan a los pueblos. Hay suficiente talento y ganas de emprender en todos estos pueblos del sur, hay infinidad de ejemplos de ello, pero sin apoyo, cuando no directa oposición desde el poder, estas iniciativas no podrán florecer.
Pienso que debemos dar a conocer ampliamente la situación y que estrangular económicamente las malas prácticas sería la manera más efectiva de acabar con esta situación, sin embargo, en el norte preferimos dar "ayudas" para paliar la situación y mantener el status quo, en un esquema de cosas donde, las entidades de cooperación no son sino los bomberos que apagan como buenamente pueden los fuegos por otros encendidos en una labor ímproba que muchas veces pasa desapercibida:
Debemos atacar las causas no los síntomas.

Buen artículo

  • 0
  • 0
Joan Barcelona
1.

Molt ben explicat tot Katrina, la gent com tu feu una feina molt important.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article