1 de Maig, Dia del Treball i de les infermeres, més que mai

Celebrarem el Dia del Treball i de les treballadores, i aprofito l'ocasió per agrair i felicitar a les infermeres, al personal sanitari i tots els treballadors sanitaris per la dedicació de la seva feina, només faltaria. No podia ser menys amb la que ha caigut.

Des que l'OMS va declarar la pandèmia internacional el passat 11 de març de 2020 pel coronavirus SARS-CoV-2 (en endavant la Covid-19) i seguidament el 14 de març el Govern espanyol declara l'estat d'alarma a tot el país, el confinament de tota ciutadania i delimitant l'activitat a el essencial, els sanitaris hem estat i estem a primera línia de totes les crisis sanitàries. L'ONG Amnistia Internacional parla al seu informe ‘La Década pérdida’ del mapa de l'austeritat a la despesa sanitària des de 2009, la reducció de la inversió en Sanitat suposa una vulneració al dret de les persones a l'atenció sanitària, mentre que la inversió privada ha augmentat (16,8%) en detriment de la pública (11,21%).

La Covid-19 ha donat protagonisme als sanitaris, posant en evidència les ràtios de metges i d'infermers/es per sota de les de les dades de l'OCDE. La pandèmia ha posat negre sobre blanc, evidenciant les retallades sanitàries a l'atenció a la ciutadania, la manca de sanitaris, els contractes precaritzats i sense estabilitat, el drama dels EPI, la formació, els protocols, els circuits... I també la dependència externa de recursos sanitaris sense una indústria estratègica essencial pròpia per encarar la crisi sanitària, econòmica i social.

Els sanitaris no han estat cuidats, sent els més exposats per contagi respecte a la resta de països europeus, segons l'OCDE i la Comissió Europea, amb estrès continuat i posttraumàtic, i amb un enorme absentisme, desgast i fins i tot amb atacs per part de la ciutadania que els han vist com un risc per la seva salut. La infermeria és una professió majoritàriament femenina (76%), com la resta de les sanitàries i dedicada a les cures, aspectes relegats a un segon pla per la societat i a les decisions polítiques.

L'1 de Maig és el dia de les treballadores i les infermeres treballem els 365 dies de l'any per donar atenció 24 hores al dia. La RAE defineix el treball com una ocupació retribuïda a través d'una activitat. Estem instal·lats en una societat mercantilista en el que tot està pensat per comprar-se i vendre's, fins i tot la salut i qui treballa en ella. Més enllà d'una contractació estable, un salari just i digne que és de llei, a les infermeres ens mou altres valors lligats a la vocació; sentir-se infermera és més que ser infermera, és ser: solidària, empàtica a la col·lectivitat, i això ens allunya del mercantilisme. Aquesta mirada infermera no és visible ni és valorada, quedant amagada per l'assistència, les necessitats, la malaltia, els tractaments, les tècniques.

És necessari un canvi profund del model sanitari desenvolupant els articles 90 a 94 de la Llei General de Sanitat (1986) referits a la concertació externa que blindi la sanitat pública front l'externalització i la privatització. És necessari un mínim d'inversió del 7% respecte al PIB i la dedicació del 25% del pressupost a l'Atenció Primària, el veritable eix vertebrador.

També necessitem un únic conveni col·lectiu sanitari que eviti les desigualtats i la intermediació de les diferents patronals enfront de la Generalitat. Mateix treball, mateix conveni! I cal democratitzar la sanitat a tots els seus estaments amb la participació dels col·lectius professionals sanitaris, els sindicats i la ciutadania a la gestió i planificació sanitària.

És un dia per reivindicar el paper de les infermeres, i dels sanitaris, i cal un reconeixement real de les organitzacions sanitàries i de salut, pels gestors, per les polítiques sanitàries, pel seu paper a la promoció, prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Necessitem parlar de recursos sanitaris de qualitat, de seguretat al pacient, augmentant les plantilles, disminuint les ràtios, amb una contractació estable i digna que faci tornar el talent que va marxar a l'estranger, i oferir un projecte de futur als joves sanitaris que treballen i als que s'han d'incorporar.

No podem oblidar el determinant de la salut en el treball, on la falta de condicions saludables, la dignitat i precarietat... determina el nostre estat de salut, i encara seguim pendents de la publicació al BOE algun dia de la Preposició de Llei sobre ràtios d'infermeres per garantir la seguretat del pacient en centres sanitaris i altres àmbits.

El CIE (Consell Internacional d’Infermeres) ha posat de manifest que les infermeres són una força pel canvi que millora la capacitat de recuperació dels sistemes de salut ocupant un espai nou, amb especialistes, noves competències i atribucions que els polítics no han sabut reconèixer. En altres paraules, no és possible obtenir una salut global proactiva a tots els nivells del sistema sanitari sense les infermeres. El pròxim 24 de maig de 2021 finalitza la iniciativa ‘Nursing Now’, un moviment global per elevar l'estatus i perfil de les infermeres amb la conclusió que a més de millorar la salut en l'àmbit mundial, el seu empoderament pot contribuir a la millora d'igualtat de gènere i d'economies més fortes.

Ens reivindiquem, més que mai, malgrat la pandèmia, i posem el focus en les retallades i les decisions polítiques que primen allò mercantil davant les cures als altres. La lluita pel treball digne és la lluita per la salut. Visca el Primer de Maig!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article