Integrant mitjançant l’esport : Karate Can Peixauet

Partint del fet que són indubtables els beneficis que té practicar esport, tant en l'àmbit físic com mental, aquest article pretén enfocar l'esport com a benefici indirecte cap a situacions d'exclusió social.

Entenem l'exclusió social com la situació en la qual una persona, un grup de persones, famílies, societats, etc., no poden accedir a les esferes de la vida que considerem socialment com a necessàries per portar una vida autònoma.

Quan parlem d'exclusió, hem de parlar també d'integració, referint-nos a aquelles accions, tant en l'àmbit públic com en el privat, que tenen com a objectiu "reintegrar" aquestes persones perquè tinguin les mateixes oportunitats de vida que la resta.

Agafant aquest sentit d'intervenció, partiré d'una definició d'integració no tan tècnica, sinó més pròpia del seu origen etimològic:
Integració és l'acció i efecte d'integrar o integrar-se a alguna cosa, prové del llatí "integration" i constitueix completar un tot amb les parts que feien falta, sigui objecte o persona.

Hem d'entendre les societats com un "tot", no en el sentit d'assimilació, sinó en el de poder reconèixer que tots i totes som importants en l'esdevenir de la nostra societat, i com a tal, hem de vetllar perquè tothom pugui viure en les millors condicions possibles, ja que som un sistema en el qual el benefici de cadascú afectarà positivament al conjunt. En l'àmbit social, podríem posar el focus en les accions dirigides a què les persones i/o els grups provinents d'estrats socials més baixos puguin millorar les seves condicions de vida.

Entitats per la integració

Són moltes les entitats que treballen en benefici d'aspectes com aquest. Aquest article pretén centrant-nos en aquelles que utilitzen l'esport com a eina.

Amb aquest article, no pretenc fer una aproximació teòrica dels valors que l'esport té en les intervencions socials, ja que considero que aquests han estat àmpliament estudiats en la professió. El meu objectiu és agafar el valor de superació que l'esport té implícit i poder extrapolar-lo, no tant a allò que les persones aprenen i s'emporten a la seva vida personal, sinó més ben a la contribució que aporten cap a un canvi de paradigma que considero necessari en aquesta societat i en aquest cronotopo:

Reconèixer molt més la meritocràcia en tot allò que és polític, públic (en el sentit que regula les nostres relacions amb els altres) que afecta en la vida quotidiana.

Vull agafar una experiència d'intervenció basada en els valors de l'esport que s'està portant a terme actualment a Santa Coloma de Gramenet com és la de "Karate Can Peixauet", que consisteix resumidament, en la integració de joves en situacions vulnerables i d'exclusió social a través de l'esport del Karate, guiada per la Figura de "Lee"(José Luis Redondo).

Després d'anys d'ajudar a joves amb actituds conflictives, i ser-hi el bastó dels seus canvis de millora, ara es troben en una situació crítica a conseqüència de no rebre el suport que ells consideren necessari per part de l'ajuntament de la seva ciutat, per tal de mantenir el projecte viu, i continuar ajudant a aquests joves.

Volem destacar aquesta experiència per posar èmfasi en la necessitat i obligació moral que tenim tots, i sobretot les administracions públiques, i de fonamentar les nostres ciutats sota el valor de l'esforç i la passió.

Quan una persona practica un esport, poso el meu exemple i en el meu cas el running, aprens no tan sols a superar-te, sinó (i aquí és on vull posar l'ull) aprens a conèixer que les coses tenen un valor, i que reconèixer aquest valor fa que les estimis, les cuidis. Un cop aprens a valorar-les, et valores a tu, perquè has aconseguit quelcom que exigia un canvi d'actitud, un estat de concentració i un superar-te com a persona, trobant el que el budisme argumenta com a la necessitat que tenim els éssers humans de trobar una passió, una motivació para poder seguir amb la vida diària. La passió implícita a l'esport t'ensenya a tenir passió a la vida.

Les administracions públiques han de fonamentar una societat basada en la meritocràcia i en la passió, entesa com a actitud i no tant com a valor moral, ja que d'aquesta forma, contribuiran a una cultura de pau, on el "valor de l'esforç" sigui el pilar.

Una forma de fonamentar la meritocràcia és reconèixer, acompanyar, donar suport a totes aquelles iniciatives que treballen en pro a això. Queda clar que les administracions públiques no poden agafar el monopoli de les intervencions contra l'exclusió social, sinó que necessiten crear Xarxa amb el tercer sector, fer un tot.

El karate, però l'esport en general, és una forma molt idònia de poder atraure a una població que en molts casos, no ha pogut gaudir de la possibilitat de conèixer la passió en quelcom que els agradi, a més a més que contribueix a donar-los una oportunitat.
Amb aquest article, faig una crida a les administracions públiques perquè superin les intervencions tradicionals en matèria de lluita vers l'exclusió social i apostin per iniciatives creatives, properes a la ciutadania i teixint Xarxa amb el tercer sector.

Endavant karate Can Peixauet!