La infància resilient

Quasi un any i mig afectats per una pandèmia que ens ha obligat a canviar comportaments i hàbits de vida. Sense dubte, una anomalia que ens ha afectat a tota la ciutadania, però, d’una manera especial a les persones més febles i més vulnerables: persones grans, persones sense recursos econòmics, persones sense possibilitats d’accedir a les noves tecnologies per no poder-les adquirir, o bé, per no saber com funcionen...

Sense dubte, unes de les persones que més han patit els canvis de comportament han estat els infants. Resulta curiós que, malgrat les limitacions que els hi ha suposat a l’hora de mantenir un curs escolar amb forces canvis respecte del que estaven acostumats, o haver vist limitada la seva participació en activitats esportives o extraescolar per la impossibilitat de compartir activitats amb infants que no fossin del seu “grup bombolla”, els infants han estat els que han mostrat una major capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies i a l’hora de posar en pràctica les recomanacions de les nostres autoritats sanitàries (distància, mascareta, rentat de mans).

No hi ha cap dubte que els infants han mostrat una major resiliència que la resta de ciutadania i, per tant, han demostrat que hem de confiar en ells. Penso que encara tenim molt a aprendre dels nens i nenes que ens envolten i, al contrari del que ens hem acostumat al món de desconfiances que hem creat els adults, ens hem de deixar interpel·lar i sorprendre.

La ingenuïtat de la sorpresa, de deixar-nos sorprendre, és la que ens fa madurar i créixer. La meva experiència em diu que, quan hem tingut l’oportunitat de conviure amb persones adultes “sàvies”, en coneixements i en experiències vitals, els hem tingut de referents i models de vida, ens hem sentit a gust al seu costat i hem estat capaços de realitzar somnis que, per nosaltres mateixos, ens semblaven inassolibles. Hem convertit els somnis en realitats. I, si algú ens pregunta sobre les persones que ens han marcat en les nostres vides, podrem donar una llista, més extensa o més acotada, de persones que han influït de manera decisiva en nosaltres.

Però jo em pregunto: en aquestes llistes de persones influents, a quants infants incorporem? Pensem que les persones menors d’edat no tenen capacitat d’influir-nos? Pensem que no tenim res a aprendre d’elles? Possiblement el dia que canviem la nostra mirada i siguem capaços de descobrir-les i anomenar-les com a persones “sàvies” per nosaltres, que ens han marcat a la nostra vida i de les que he pogut aprendre moltes coses, possiblement aquell dia el món canviarà una mica i serà més acollidor per a tothom.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article