Ens omplim la boca d’empatia

Fer referència a l'empatia és un tema d'actualitat - afortunadament, ja que fa poc més de vint anys el seu nom encara despertava l'interrogant: "Què és això?"- La seva actualitat, però, no sembla que provoqui el seu augment. Així i tot és bo que es mencioni com a quelcom necessari per a unes relacions humanes en positiu, primer pas per desitjar tenir aquesta qualitat, la de ser empàtic, empàtica, i posar-ne en marxa processos de construcció, revisió i millora constant.

Segons les darreres investigacions en neurociència el 98% de les persones tenen les estructures cerebrals necessàries per posar-se a la pell d'altres. Que provoca, doncs, que es posi, o no, en marxa? Al meu entendre hi intervenen tres factors fonamentals: L'entorn afectiu en què s'ha crescut, els valors culturals i socials en els quals ha estat, i està, immers l'individu i la gestió de les mateixes emocions.

L'entorn afectiu en el qual s'ha crescut: L'empatia es desenvolupa amb empatia

La família i educadors i educadores poden proporcionar un adequat desenvolupament cerebral si disposen de capacitat empàtica per sentir i comprendre la vida interior de nens i nenes donant les respostes més adequades a les seves necessitats. És el context emocional en què les persones fan el seu primer creixement, segons si han estat emocionalment ateses o han sentit abandó.
Tenir un entorn d'amor facilita que no es visquin situacions adverses com la desafecció o la manca de cura necessària. La vinculació, el sentir-se acollit i estimat són necessitats primordials que fan que les vivències de la primera infància siguin positives i beneficioses amb influència per a la resta de la vida. La vinculació segura proporciona les bases per arribar a ser adulta empàtica. En no ser aquest el cas, el seu creixement en la vida adulta dependrà de la motivació i d'un treball en profunditat.

Cada cultura defineix la mena d'humà que s'espera que siguem

Els valors culturals perfilen com ha de ser la participació amb el sofriment de l'altre i assenyala amb quins "altres". Significa haver crescut en un entorn en el qual preval "l'empatia només pels meus, pels que són com jo, que pensen com jo"- valorant que hi ha qui no se la mereix- o bé empatia per a tothom.

Avaluar les persones com a més o menys valuoses, bones o dolentes, correctes o incorrectes condueix a justificar el patiment ("Una persona com aquesta es mereix el que li passa, ja li està bé", "S'ho ha buscat", "Haver actuat diferent") i condueix a tancar-se a l'acció compassiva, que essencialment acompanya l'empatia. No jutjar és difícil, ja que els mateixos valors ens marquen una tendència, no obstant podem fer nostres els valors que fan possible separar les persones de les seves accions, jutjant les darreres i comprenent i acollint la persona.

Que hem de fer quan les emocions dels altres ens pertorben?

L'equilibri que reclama la personalitat empàtica precisa indiscutiblement haver caminat pel camí de l'educació emocional (no només des del vessant racional sinó de la vivencial). És a partir de la mateixa relació empàtica, de la connexió i gestió interna, que es pot descobrir, connectar i comprendre enfora. Les persones que no se senten elles mateixes difícilment podran sentir les altres, però alhora les mateixes emocions poden obstaculitzar la disponibilitat per sentir, entendre i atendre, ja que el contacte amb l'altre ens pot comportar sentiments d'amenaça per a la pròpia estabilitat. Sovint aquesta és la raó de creure que ser empàtic debilita i que cal ser-ne "el just". També és la raó d'emparar-se darrere d'una cuirassa d'indiferència i de duresa. El desllorigador el trobem en l'educció emocional que facilita poder sentir i regular els estats emocionals de manera que es pugui ser profundament empàtic mantenint alhora el mateix equilibri.

Podem influir en la construcció d'una societat empàtica?

És preocupant que en els programes i projectes per a la prevenció de l'assetjament no consti com a eix central el comprendre i sentir l'altre. S'afirma: "S'ha de tenir empatia", però és possible motivar a ser-ne durant l'adolescència o la preadolescència? Difícil procés. Rotundament: La construcció de l'empatia s'ha d'iniciar des de petits, quan encara no es té prou maduresa per a ser-ne, però la seva competència ja està iniciada.

Com també és preocupant la poca importància que es dona als continguts "antiempatia" de la majoria de videojocs i programes televisius, amb valors que enalteixen l'agressivitat i la violència, o bé que busquen la hilaritat en les situacions en les quals algú hi pren mal. És tan intensa i tan constant la presència d'aquests antivalors que podem afirmar que ja formen part de la nostra cultura amb tant arrelament que fins i tot DAESH l'ha aprofitat per captar adeptes entre el jovent europeu, vinculat, o no, a l'islam. Es publiciten seguint el model audiovisual occidental. Inspirats en sèries, amb rèpliques idèntiques a pel·lícules de terror d'èxit, seguint una estètica ja normalitzada en els videojocs. Algunes imatges no són de ficció sinó que són reals i la visualització d'aquests actes de violència repulsiva resulta tan familiar que ni espanta ni esgarrifa.

No ens hauríem d'estranyar, alhora que hauríem de lamentar, la cada vegada més present violència entre gent jove, i no tan jove, que molt possiblement ha estat immersa en espectacles que els ha dessensibilitzat respecte al dolor humà. Si ens fixem en l'estètica de les baralles que es mostren per les notícies veurem, talment, escenes de videojocs. D'acord amb el neurobiòleg Antonio Damasio "La sobreexposició dels nens a la violència, a la vida real, a les notícies o a través de la ficció audiovisual, degrada el valor de les emocions i dels sentiments en l'adquisició i desplegament del comportament social adaptatiu. El fet que es presenti violència sense un marc de referència moral fa que s'agreugi la seva acció desensibilitzadora". Tal vegada el posicionament general de la població hauria de ser crític i reivindicatiu alhora.

Manteniment del procés empàtic

"D'on parteixo? Quin contingut trobo en la motxilla de la meva infància? En vull ser, d'empàtica? Quines creences i quins valors són entrebancs per ser com vull ser? Què sento vers la meva persona? Quins sentiments m'afloren en la interacció amb l'altre, amb els diversos altres?" Són algunes de les preguntes que ens han d'acompanyar en la tasca de créixer en aquesta dimensió humana.

El procés comença per un mateix, pels propers, pels que són com jo i segueix respecte als altres, als diferents de mi i diferents dels meus, fins a arribar al compromís pels que vindran en un futur. Així doncs tenim feina, enfortir la capacitat empàtica en l'àmbit individual i social, comprenent i sentint l'habitant de la terra ara, i intuint els que encara no han nascut, els que heretaran el planeta.