Treball “sense” suport per a les persones amb discapacitat

El treball constitueix una activitat necessària i significativa per a totes les persones, ja que atorga autonomia, independència, autorealització, millora la qualitat de vida i en permet la socialització. Es considera que l'accés al mercat laboral promou la inclusió de les persones amb discapacitat, les quals constitueixen un col·lectiu tradicionalment oblidat i segregat.

El treball amb suport sorgeix com a alternativa d'inclusió laboral per a col·lectius de difícil inserció i és una realitat estesa a Espanya i al món. L'objectiu del treball amb suport és la integració de les persones amb discapacitat en el mercat ordinari de treball a través de suports per a garantir i mantenir una ocupació remunerada. És fonamental el rol del preparador laboral, el qual facilita l'adaptació social i laboral de la persona.

En l'àmbit nacional, Catalunya ha estat una de les zones de l’Estat, juntament amb les Illes Balears, on més s'han implantat i desenvolupat el treball amb suport. No obstant això, hem pogut constatar a través d'una recerca realitzada la situació de precarietat en la qual es troba el treball amb suport a Catalunya, que igualment s'ha posat de manifest en altres recerques realitzades en l'àmbit nacional. Aquesta situació repercuteix en l'acompliment de les entitats que presten aquest servei i per consegüent, afecta la inclusió laboral i els drets de les persones amb discapacitat a Catalunya.

Darrerament, s'ha constatat una tendència d'expansió dels serveis del treball amb suport a Espanya i a Europa. No obstant això, el treball amb suport sembla no ser prioritat de l'administració pública. La falta de legislació que faciliti el treball amb suport és una de les principals preocupacions de les entitats, juntament amb la inestabilitat financera.

El marc normatiu posseeix limitació en la durada dels seguiments laborals oferts pel preparador laboral. Aquest aspecte també ha estat objecte de crítica per part de l'Associació Espanyola del Treball amb Suport (AESE), els quals assenyalen que el temps de permanència en el servei ha d'anar vinculat a les necessitats de la persona, i no es pot determinar a priori. També, la inestabilitat financera és un dels principals problemes que enfronten les entitats que presten serveis de treball amb suport, en comparació amb la disponibilitat de finançament dels Centres Especials d'Ocupació. Existeix una clara dependència d'iniciatives públiques, la qual cosa confereix inestabilitat a mitjà i llarg termini que perjudica la qualitat del servei.

Un altre problema que presenten les entitats que brinden treball amb suport és el model d'inclusió laboral a Espanya. Coexisteix dins de les entitats amb una varietat de serveis que difereixen a la vocació integral del treball amb suport, com són els Centres Especials d'Ocupació (CEE). Els Centres Especials de Treball no són un mitjà d'integració, ja que s'estan transformant en una mesura permanent i no en un pas temporal entre ocupació protegida i ocupació ordinària, com va ser concebut en els seus inicis. El model d'inclusió sociolaboral hauria de ser circular i permetre la transició de persones des de tots dos tipus de treball.

Creiem que els Centres Especials de Treball haurien de ser una opció laboral per a les persones amb discapacitat, no l'únic mitjà d'integració. El finançament rebut pel treball amb suport es presenta com a feble i arbitràri en comparació amb el finançament i el suport estable dels CEE. Ja que no existeix evidència científica que determini que els i les treballadores que treballin en CEE mostrin millor qualitat de vida i major inclusió en la societat.

Aquests factors influeixen en l'acompliment de les entitats que presten serveis de treball amb suport. També, observem com a través de dos models d'inclusió laboral tan diversos l'administració pública afavoreix a l'un sobre l'altre. Es requereix igualtat de condicions respecte a totes dues modalitats d'inserció laboral per a aconseguir la inclusió sociolaboral de les persones que han estat marginades del mercat de treball.

S'imposa un impuls definitiu per a la millora en la reglamentació del Reial decret 870/2007; ampliar el ventall de destinataris, no limitar el temps dels seguiments; i regular el temps de seguiment segons les necessitats de suport dels treballadors. Així mateix, considerar que les subvencions s'atorguin a la persona i aquesta tingui l'opció de triar el lloc de treball. Es poden realitzar programes pilots per a determinar la conveniència de la proposta.

És necessari garantir la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat, ja que aquest col·lectiu suporta un risc de pobresa i exclusió social més elevat que les persones que no posseeixen discapacitat. A més, barreres actitudinals, socials i físiques repercuteixen en el risc de pobresa i vulneren els seus drets. L'accés a l'educació, salut, treball i habitatge de qualitat és indiscutible, però sembla que l'Estat i la societat no s'han compromès prou amb les persones amb discapacitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article