Sindicatures de greuges als municipis? No fotis!

Fa uns mesos que trobeu en aquest espai algun escrit d'algun síndic o alguna síndica de greuges d'un poble o ciutat. I potser us haureu preguntat: “Però síndic de greuges... no ho és només el de Catalunya i és en Rafael Ribó?”. Doncs sí i no. Síndic de Greuges de Catalunya només n'hi ha un i és efectivament —tot i que actualment en funcions— en Rafael Ribó. Però a Catalunya hi ha 44 síndics i síndiques de greuges més. Són els síndics i les síndiques de greuges municipals, tot i que amb diferents denominacions perquè la figura és molt antiga i en alguns municipis es diu defensor o defensora o síndic personer (internacionalment coneguts i conegudes com a ‘ombusdman’ o ‘ombudswoman’).

La sindicatura més popular és probablement la de Barcelona, perquè per població i capitalitat aquestes coses van així. La titular del càrrec, la Maria Assumpció, ho sap i ho porta amb naturalitat. Però com us diem, hi ha 44 síndics i síndiques. Començant des de l'extrem sud del país, a les terres de l'Ebre, fa molts anys que el José Luis és síndic de Sant Jaume d'Enveja, una població de només 3.500 habitants. Però per les terres de l'Ebre també hi ha la Rosa Maria a Deltebre, el Manolo Tortosa i l'Amadea a Amposta. A les comarques de Tarragona trobareu el Pere a Reus. Per cert que Tarragona és l'única capital que encara no té síndic o síndica.

A les comarques lleidatanes, la Dora és la síndica de Lleida i l'Anna la de la Seu d'Urgell. Pel que fa a Girona, trobeu en Ramon a la capital (que serà substituït passat l'estiu quan plegui després de molts anys de feina), la Montserrat a Salt i l'Eduardo a les petites poblacions de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. A Figueres fa uns anys n'hi havia, però no el van substituir mai fins ara. A la costa de Girona hi ha sindicatures a l'Escala, Palafrugell, Calonge, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres i Lloret, amb en Carles, en Josep, en Joan Maria, la Fina, en Salvador i en Josep respectivament.

A la província de Barcelona, al Baix Llobregat, la Merche, el Joan, la Júlia, la Dolors, el José Luis i el Juan són titulars, respectivament, de les sindicatures de l'Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu del Llobregat, Sant Boi, Viladecans i Gavà. Prop de Barcelona trobareu l'Armand, que és síndic de Badalona i un dels que més anys porta al càrrec, però també són la Pepa a Sta. Coloma de Gramenet i el Ramon (el qual també acabarà d'aquí a poc el seu mandat) a Sant Cugat. Al Vallès, Sabadell i Terrassa tenen a l'Eva i la Beta que, malgrat la rivalitat entre els dos municipis, s'entenen molt bé. Les dues formen part de la Junta del Fòrum de Síndics i Síndiques (FòrumSD) que és l'entitat de suport a totes les sindicatures de greuges municipals.

També hi ha en Salvador a Mollet, la Núria a Ripollet i l'Alonso a Vilanova del Vallès, mentre que a Rubí estan en procés d'escollir nou o nova síndica. Al Maresme hi trobareu la Mercè a Argentona, la Teresa a Arenys de Mar, en Jaume a Vilassar de Mar, en Jordi a Mataró i en Pere a Calella. A Alella estan iniciant el procés de substituir a en Raül, i ben aviat esperem que en tinguin a Tiana o al Masnou que han manifestat ganes de tirar aquest procés endavant. I seguint a la costa no ens oblidem de la Núria a Vilanova i la Geltrú. La Rosa a Igualada i el Jaume a Vilafranca, en Joan a Vic i el Josep Maria a Manlleu tanquen la llista.

Us parlem d'ells i elles pel nom, perquè als municipis els coneixen pel nom. I per això, com que tot és proper, és més senzill plantejar els problemes amb facilitat i és més senzill solucionar les coses. I ara pensareu: “Realment cal? Té sentit tenir un síndic de greuges a cada municipi?”. Suposo que no espereu altra resposta que no sigui que sí, venint de nosaltres, oi? Però deixeu que us expliquem per què.

Les sindicatures de greuges (o defensories, que parlem normalment de sindicatures per no fer feixuga la lectura) són un indicador de maduresa democràtica. Les institucions, els ajuntaments en aquest cas, són dirigits per càrrecs electes que han de buscar el millor pel seu municipi. Però amb això no n'hi ha prou. I la rigidesa, la mateixa llei, la burocràcia o les dinàmiques de “tota la vida”, fan que es produeixin situacions injustes, de manca d'equitat o vulneració dels drets humans. Quan això passa, la ciutadania se sent perduda perquè no existeixen els mecanismes per fer palesa la situació.

Les sindicatures són justament el vehicle per crear aquests mecanismes. Els municipis que tenen sindicatures compten amb una persona que, durant tot l'any, recull queixes, i les que troba raonables les trasllada a l'ajuntament. A més un cop a l'any, i davant de tot el ple del consistori, fa un diagnòstic de com el seu ajuntament respecta —o no— els Drets Humans i els principis d'equitat. Pot ser un moment incòmode per l'equip de govern, però és una de les garanties que té el municipi per millorar i per estar al servei dels ciutadans. Que l'ajuntament no tingui el recurs per conèixer el descontentament dels ciutadans, no vol dir que els problemes no existeixin, vol dir simplement que no sap que té problemes. I quan ho sap, a vegades és tard.

I quins problemes atén un síndic o una síndica? Molt diversos, des dels més mundans com protestar una multa que un ciutadà o ciutadana considera injustos, fins a problemes més importants relacionats amb la situació de vulnerabilitat dels vilatans del municipi, impostos, empadronament, etc. així com els vinculats amb el principi d'equitat, pel qual totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats i ningú no s'ha de trobar amb desavantatges. Això pot portar a revisar lleis, decrets i ordenances, que l'experiència i la pràctica diària demana canviar o anul·lar. Per desenvolupar la seva feina, els síndics s'inspiren en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que és un document de l'any 2000 que estableix les bases de la seva actuació.

Al FòrumSD també tenim associades quatre sindicatures de l'Estat Espanyol. Es tracta d'una figura que allí pràcticament no existeix, i Palma de Mallorca, Vitòria, Menorca i Vigo (ciutats a les quals sí que hi ha sindicatures) volen estar amb nosaltres. Els municipis que tenen sindicatura gaudeixin d'un mecanisme de seguretat extra, que garanteix que l'ajuntament està realment al servei de la ciutadania. I això, en èpoques d'increment de transparència, de participació, de respecte a minories i de defensa dels drets humans, és realment molt important.

Té sindicatura el vostre poble o ciutat? Si busqueu a la web de sindicatureslocals.cat ho sabreu, i si no en té i voleu que en tingui, nosaltres us podem ajudar a explicar-vos com procedir. Nosaltres som la Muntsa i en Francesc, les dues persones que estem darrere de l'equip del Fòrum de Sindicatures Locals. Bon estiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article