Caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar!

El tema que vull tractar avui, m'ha semblat adient introduir-lo amb les estrofes del poeta Antonio Machado: "Caminante no hay camino, el camino son tus huellas nada más, caminante, no hay camino, se hace camino al andar".

Aquesta afirmació guanya força en els temps actuals. La pandèmia que estem vivint n'és un clar exemple. Hem hagut d'improvisar comportaments, noves maneres de conviure, i afrontar una economia afeblida, amb un mercat de treball molt castigat. Hem hagut de descobrir nous camins defensius i ho hem fet.

També hem vist la resposta de la natura per l'agressió climàtica: inundacions catastròfiques, grans extensions de boscos cremats, cases destrossades, collites perdudes. I el més greu: les vides humanes que els desastres s'han endut.

I ara s'obre un gran futur ple de riscos i també d'oportunitats. Haurem d'aprendre a caminar obrint altres camins. Hem d'entrar a la societat del coneixement associada a la intel·ligència artificial amb tots els seus derivats.

La tecnologia farà un gran esclat amb nous recursos que revolucionaran la força econòmica i social provocant probables disrupcions. S'obriran noves possibilitats fins ara barrades. La comunicació ocuparà un espai important en la generació d'influències. Les xarxes socials tindran molta capacitat, en positiu i en negatiu. Algunes de les noves tecnologies penetraran en els àmbits mentals de les persones amb captació de dades fins ara privades. Serà bo en alguns aspectes i perillós en altres.

L'economia sembla que seguirà marcant les grans estratègies. El món de les empreses, quedarà afectat: n'hi haurà que desapareixeran, altres s'hauran de reinventar creant estructures amb millor dotació tecnològica que requerirà més qualificació professional amb nous coneixements i noves habilitats.

El talent humà: clau

Ja es pot deduir que el talent humà haurà de liderar més que mai la gestió d'aquesta nova realitat. Caldrà, per tant, entrenar-lo molt bé. La capacitació de les generacions que es formen esdevé essencial per afrontar amb èxit aquesta transformació en la qual les noves generacions seran protagonistes. L'aliança de talents serà una exigència competitiva.

Hauríem d'analitzar el sistema de formació actual. Penso que el model educatiu, que ha de capacitar a les persones professionals del futur, exigeix una revisió dels continguts. No ens hem de centrar excessivament en els coneixents: cal desenvolupar habilitats, actituds i enfortir bones emocions. Tot això ens ajudarà a afrontar noves realitats, que al mateix temps, estan en inestabilitat constant.

Un canvi tan substancial no es pot improvisar. Permeteu-me ser agosarat en donar suggeriments, més enllà dels coneixements, sobre entrenaments de les tres etapes claus per la formació global. La primera és l'arrencada inicial del procés d'educació i d'estimulació mental a càrrec dels pares com a actors principals. Els pares i les mares han de saber interactuar emocionalment amb els seus petits fills i filles creant diversitat d'estímuls per a desvetllar la seva curiositat, l'observació, la imitació, l'experimentació, la creativitat lúdica i els primers significats lingüístics. També valors apuntalats amb amor. L'amor els hi dóna força i consistència

Això empalma amb la primera etapa de formació escolar. Com diu el neurocientífic Joaquim Fuster, l'estudi del cervell ha posat de manifest que aquests primers estímuls s'estructuren en xarxes i els valors que s'aprenen en aquest tram educatiu són els que creen les categories mentals que ajuden després a estructurar la nostra visió del món que vivim i ens preparen per assimilar aprenentatges complexos d'etapes posteriors. Per tant, en aquesta etapa és bàsica la tasca educativa del professorat. A més dels coneixements, en aquestes edats dels nens i nenes, que és l'estadi de les operacions concretes, – segons la teoria de l'aprenentatge del conegut psicòleg suís Jean Piaget-, és bàsic incentivar l'esforç, l'autoestima, la iniciativa, la creativitat, i els valors humans. Molt important la comunicació i les primeres relacions de grup, enfortint els vincles positius.

La tercera etapa crítica i fonamental es dona en l'adolescència i l'entrada en l'edat jove, quan el cervell té més plasticitat i una alta capacitat d'aprenentatge.

Aquesta etapa la voldria il·lustrar prenent com referents, la trajectòria formativa de tres persones becades per la Fundació Aigües de Barcelona (AGBAR), que s'han graduat aquest any: la Inés , el Cristian i el Sergi. La primera ha cursat, enginyeria de sistemes biològics, i ells l'enginyeria Informàtica. Des del projecte de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Aula Actual, els hem ajudat en el seu procés. Ja en el batxillerat els tres mostraren un bon rendiment en els estudis. Això ha seguit evolucionant durant la seva carrera universitària: han complementat els coneixements amb habilitats professionals dinàmiques que els permetrà guanyar competitivitat professional i crear altres camins per afrontar nous reptes.

Quan dic "els hem ajudat", durant els acompanyaments personals – mentorings- vull dir que hem promogut l'esforç persistent, a dominar les tècniques d'aprenentatge, a estimular la seva capacitat emprenedora i creativa, a saber treballar cooperativament en equip, a ser bones persones comunicadores i amb una bona versatilitat mental que els permet assimilar diferents sistemes de treball i nous aprenentatges. Alhora, aquests joves han sabut cuidar els valors i ajudar a altres.

Una evidència del bon nivell general assolit, la podem apreciar amb els resultats dels treballs de final de carrera: un 10, un 9 i un 9,3. Tres excel·lents que abunden poc.

Penso que aquest és el tipus de capacitació que pot ajudar a les noves persones professionals a crear-se un espai digne en el mercat de treball amb noves experteses extretes de projectes diversos. Guanyaran polivalència en la gestió i capacitat resolutiva en les decisions.

Com conclou el poeta: "Al andar se hace camino".

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article