Joves i botellots, com revertim la situació?

En les darreres setmanes, veïns dels barris de Barcelona tan diversos com Roquetes, la Barceloneta, el Raval, la Vila de Gràcia o Sants, així com altres indrets catalans com La Seu d'Urgell, Calonge, Palafrugell o Tarragona, han expressat les seves queixes pels sorolls nocturns, l'incivisme i la brutícia, tres dels efectes col·laterals que suposen els botellots que avui dia estan més de moda que mai entre els joves.

Al llarg de la crisi sanitària que hem viscut i encara més durant les darreres setmanes, a partir de l'esclat de la cinquena onada, s'ha generat una tendència a culpabilitzar o assenyalar el sector més jove de la població com a responsable dels contagis. És per això que s'ha tornat a tancar l'oci nocturn i no qualsevol altra activitat.

El costum de criminalitzar el jovent no és una pràctica que hagi començat l'any 2021. Al concepte joventut, se'l sol associar amb la rebel·lia, l'inconformisme, la protesta. És un moment per qüestionar i desafiar l'ordre establert i és difícil imaginar-se un escenari més propici per generar aquest malestar entre el jovent, que una pandèmia d'escala mundial amb totes les restriccions i confinaments que ha comportat. No ens enganyem, el jovent ha estat incomprès des de sempre: els nostres pares no ens entenien a nosaltres i a ells no els comprenien els seus pares, i així generació a generació fins a arribar a l'època dels sumeris.

Segurament, aquestes trobades han incrementat a conseqüència de les mesures preses pel Govern relacionades amb el tancament de l'oci nocturn, una de les maneres que té el jovent avui dia per ajuntar-se i socialitzar i que han trobat en aquests botellots l'alternativa ideal.

Aquest increment podria venir motivat també pel component econòmic, ja que els escassos recursos de la majoria de la població juvenil, els obliga a buscar espais de diversió lluny d'on hagin de pagar per una copa uns preus desorbitats que sobrepassen el que poden assumir amb els seus pressupostos. De la mateixa manera que hi ha un component econòmic, també hi ha un de cultural, ja que és un espai per compartir, un lloc generalment nocturn on aquests grups de persones poden desfogar-se i treure tot el que porten a dins. D'altra banda, cal tenir en compte que en una societat individualista com la nostra, fenòmens com aquest, que compten amb un caràcter col·lectiu, serveixen com a instrument per a construir aquest 'nosaltres' compartit, que dins de la joventut adquireix una especial importància.

És important tenir en compte la necessitat de crear un model d'oci saludable alternatiu als botellots i aquí és on entren les associacions culturals en general i els ateneus en particular perquè poden ser un bon referent. Cal dissenyar un pla per incorporació a equipaments juvenils, espais joves i oficines joves els jocs de taula, jocs de rol o activitats que segueixin aquesta línia com a oci alternatiu.

És necessari cercar els hàbits de consum de la joventut per poder incorporar una oferta cultural en els ateneus que enllaci amb les necessitats del públic jove. És fonamental encertar en la manera com es planteja aquesta línia de dinamització i creació de públics joves, i sumar sinergies en aquest sentit.

La filosofia dels ateneus és que les joves no siguin usuàries dels espais, sinó que se'ls facin seus: que ideïn activitats, les coordinin i les gestionin per acabar fomentant un consum cultural que enllaça amb el concepte d'oci alternatiu o "o oci sa". Per aconseguir que sigui el jovent l'interessat en accedir a les associacions culturals i ateneus i no a la inversa, potser caldria treballar amb diferents experts i referents entorn d'un nou model intervenció socioeducativa als centres de secundària i esdevenir un complement de l'oferta socioeducativa. De fet, alguns ateneus ja han posat en marxa convenis amb instituts de secundària per intercanviar experiències i sumar sinergies.

Tots hem estat joves i realment els podem demanar més seny i precaució, però potser abans de criminalitzar el que fan hauríem d'analitzar-ne les causes i buscar solucions. No val la queixa per la queixa, qui no aporti, que aparti.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article