Un raig d’esperança

La modificació del Reglament 557/2011 de la Llei d'Estrangeria planteja una sèrie de millores que impactaran directament en la qualitat de vida del col·lectiu d’infants i joves que migren sols i de persones joves extutelades fins als 23 anys, les quals podran realitzar tràmits d'autoritzacions de residència lucrativa.

Els esforços de multitud d'entitats i professionals, com per exemple, la campanya #UnCallejónSinSalida iniciada durant el mes de novembre 2020, finalment, han vist els seus fruits. Com a societat plural i acollidora que aspirem a ser, no podem deixar de celebrar aquest assoliment.

S'espera que el circuit torni a fluir i que molts menors migrants sols i persones joves extutelades puguin finalment obtenir autoritzacions de residència lucratives o renovar-les. A més, totes aquelles persones entre 18 i 23 anys que estan a l'espera d'una resolució, les que van perdre la seva residència i van quedar indocumentades, o les que van estar tutelades i mai es van poder arribar a documentar, també es podran beneficiar de la nova situació.

Però no hem d'oblidar que els endarreriments i múltiples renovacions rebutjades que s'anaven experimentant en els darrers mesos, han generat una barreja d'emocions d'incertesa, preocupació, estrès i ansietat, en els i les joves, davant la impossibilitat de regular una documentació de la qual depenen altres aspectes crucials de la seva vida.

Afrontar la vida adulta no és repte senzill per a ningú, però quan es compten amb dificultats afegides, com per exemple la impossibilitat de tenir autorització de residència o poder accedir a quelcom tan bàsic i fonamental com és el dret a treballar, pràcticament se li està negant a una persona el dret a viure. Abans de la modificació del reglament d'estrangeria aprovat el passat 19 d'octubre, aquestes eren les limitacions amb les quals es trobava el jovent extutelat migrant. És possible parlar de benestar emocional en aquest context? Evidentment no.

Un abordatge biopsicosocial de la salut en general i de la salut mental en particular, ens permet entendre que hi ha diverses circumstàncies que en conjunt poden afectar i determinar el nostre estat de benestar físic, emocional i mental. Hi ha factors biològics, però també factors ambientals, familiars i socials que afecten directament el benestar i la salut. Davant de situacions vitals adverses una persona compta amb determinats factors de protecció, però també amb elements de risc per la salut.

Què ens protegeix emocionalment davant de situacions de vulnerabilitat? L'autoconfiança, una xarxa relacional de suport, la sensació de tenir alternatives davant d'un problema complex, entre molts altres elements, els quals, combinats i potenciats, poden ajudar a una persona a tirar endavant malgrat dificultats personals i socials greus. Evidentment la impossibilitat d'accedir a un treball digne com a mitjà de manutenció, autonomia i independència econòmica, però també com a via de desenvolupament personal, és un factor de risc per la salut mental d'una persona. La salut està directament condicionada per les circumstàncies vitals, però també per les circumstàncies socials i econòmiques que configuren el context conjuntural i estructural d'una societat. Arribats a aquest punt ens resulta útil recordar l'enfocament dels determinants socials de la salut.

La Comissió de Determinants Socials de la Salut (CDSS) de l'OMS, l'any 2008 va definir els determinants socials de la salut com “les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen”. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners i de les oportunitats, del poder i dels recursos que venen determinades pels sistemes econòmics, polítics i legislatius que regulen la participació en l'esfera social i econòmica.

La modificació del reglament d'estrangeria assegura que el jovent extutelat migrant accedeixi a l'oportunitat de residir a territori espanyol amb el dret a poder treballar, somiar i enfocar-se en aconseguir una ocupació digna i consolidar la percepció de què es pot tenir cert poder personal davant de les situacions de risc i vulnerabilitat.

Com a punt de partida la modificació del reglament d'estrangeria és un avanç important que mereix ser celebrat, però sense perdre de vista que encara queda molt per fer. No hem d'oblidar que sempre que estiguem parlant de conquestes socials, estarem parlant de qualitat de vida col·lectiva i en definitiva de benestar i de salut comunitària.

Els itineraris d'emancipació del jovent extutelat enfoquen la intervenció educativa cap al desenvolupament personal i competencial per poder fer possible la plena integració sociolaboral del jovent. Però aquests factors, personals i competencials, sabem que no són suficients per a l'assoliment d'aquest objectiu si no treballem paral·lelament sobre factors estructurals amb impacte directe i contundent sobre la vida, el benestar i la salut d'aquest col·lectiu. Amb la modificació del reglament d'estrangeria s'ha aconseguit una millora sobre un factor estructural rellevant, però encara queden molts altres sobre els que cal incidir: millora en les polítiques actives d'ocupació, recursos adequats per donar respostes als nous reptes socials o inversió en sensibilització social.

Tenint en compte tots aquests elements, des de FEPA celebrarem, els dies 11 i 12 de novembre a Madrid, unes jornades amb el títol el ‘Benestar emocional de la Joventut extutelada’, on esperem poder reflexionar sobre temes tan interessants i rellevants com el dol migratori, la salut mental en els i les joves en situació de carrer, l'emancipació vista des d'una perspectiva de gènere, i, al cap i a la fi, diverses sessions on se n'aniran donant claus per posar en relleu la importància del benestar emocional en la joventut extutelada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article