Un desig que va més enllà de les neules nadalenques


Tanca els ulls, respira pausadament i mira d'abstreure't del teu entorn. Fora sorolls! Fora pantalles! Respira i conta fins a deu ... Intenta portar la ment a un paisatge en blanc en el que hi puguis dibuixar qualsevol vivència. Respira i tot seguit, pinta de Nadal el teu paisatge mental. Dibuixa-hi la nit de Nadal i omple'l de nadales, amb converses pausades i amb alguna veu que sobresurti excitada pel reencontre. I, sobretot, posa-hi molts somriures. Ets a casa dels avis amb tota la família. Només travessar la porta has vist el pessebre de cada any coronant el bufet del rebedor. Al passadís, unes garlandes daurades pengen dels aplics i destaquen sobre l'estucat de la paret. Quants records en aquell passadís! De petit, amb els cosins i cosines, hi jugàveu a futbol, amb permís de l'avi i suposadament d'amagat de l'àvia. Respira i torna al sopar de Nadal.

El menjador llueix com mai i la taula fa goig. Fa dos mesos, l'àvia ja parlava del Nadal i aquesta setmana li ha faltat temps per organitzar-ho tot. Ha fet el gruix de la feina i ha encomanat a l'avi aquelles tasques tan especialitzades: baixar les figuretes i les decoracions de l'altell, fer un repàs a la vaixella i preparar les fustes per allargar la taula. A banda i banda de la taula la mare i el pare, els germans, els tiets, les cosines i els avis gaudeixen parlant i rient. Cap sopar és com aquest; un tel màgic ho cobreix tot. Tothom ha deixat a casa els moments complicats i es respira emoció i il·lusió, un record pels que no hi són i, sobretot, agraïment a la vida. El Nadal és desitjar i jugar a somiar un món millor.

Arriba l'hora de les postres i l'avi deixa la safata dels torrons i les neules enmig de la taula i just quan tothom anava a fer una ullada als torrons per triar per quin començar, les mirades es concentren en les neules i es fa el silenci. ‘Què són aquestes neules’, diu la veu més jove de la casa. Les neules han generat un cert desconcert. De l'extrem de cada neula en surt un paperet; les neules ens volen dir alguna cosa! L'àvia, amb un “Què espereu?”, ens indica que n'agafem. Sense trencar el silenci, cadascú n'agafa una, n'extreu el paperet i llegeix un breu missatge. “Desitjo que tothom tingui companyia”, diu la Maria en nom de la Fátima. “Desitjo que ningú estigui malalt”, diu el Josep en nom de la Teresa. “Desitjo que ningú hagi de dormir al carrer”, llegeixes tu en nom del Ramon. Cada neula transmet el desig d'una persona atesa als centres socials i sanitaris de Sant Joan de Déu. Cada neula, també, us parla en nom de l'àvia, que sempre ha desitjat un món més just per a tothom, però cada neula també parla de tu i de mi i de tot allò que podem fer per construir una societat més justa i solidària.

Aquest conte de Nadal és una història real a moltes llars. Per això, a Sant Joan de Déu hem creat les neules amb desitjos, una manera amable d'innovar amb les tradicions, però també de fer visibles altres realitats sovint silenciades i de captar fons a favor de projectes socials que ens ajudin a arribar més lluny en el camí de la solidaritat i del compromís.

Diuen que els desitjos són necessitats carregades d'afecte. Menjar fruita, carn o llegums és una necessitat, però menjar uns canelons rostits i gratinats és un desig, una necessitat convertida en un regal. Si cuinem els canelons per a nosaltres mateixos, satisfem el mateix desig i d'aquesta manera ens estem cuidant i acaronant. Quan els canelons els cuinem per altres persones, d’alguna manera els fem arribar aquesta estima i alhora estem fent realitat el nostre desig de fer feliços els altres.

De fet, l'origen de les neules es troba en les hòsties, una necessitat religiosa que produïen els obradors d'alguns convents. Alguna comunitat de monges especialment innovadora va millorar-ne la recepta i les va enrotllar, reconvertint-les en desig de bisbes golafres i nobles refinats.

Però, què passa quan els desitjos són drets fonamentals que no troben resposta a l'administració? Aleshores, les entitats socials activem les alarmes i busquem mil i una maneres de captar fons per finançar projectes assistencials que intenten donar-ne una resposta. Les neules de Sant Joan de Déu ens parlen de necessitats bàsiques com la salut, l'habitatge, l'educació, la feina o la vida social. Comprant-les, donem suport a aquests projectes i, alhora, corroborem la importància de cuidar aquells desitjos que poden canviar el món.

Les neules de Sant Joan de Déu estan cuinades, a parts iguals, amb criteris de qualitat gastronòmica i de justícia social. L'obrador d'El Rosal, de l'Associació Alba, dona feina a persones amb discapacitat i malaltia mental. Cada neula és la reivindicació, per ella mateixa, del desig-dret d'aquestes persones de formar part de la societat, amb igualtat d'oportunitats que la resta. A més, quan enrotllen les neules i les farceixen amb un nou desig, ja sigui el d'un infant que pateix una malaltia crònica o el d'una dona que ho va perdre tot i va acabar sobrevivint al carrer, omplen encara més aquest projecte de valor social.

A l'Obra Social de Sant Joan de Déu treballem per teixir xarxes solidàries amb altres entitats, empreses o persones amb compromís social. Les nostres neules poden ser un petit motor de canvi que ens ajudi a construir un món millor. Aquest Nadal, compartiu els desitjos de Sant Joan de Déu amb les persones que estimeu i reserveu uns segons per tancar els ulls i pensar que entre tots i totes ho podem fer realitat. I tu, què desitges?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article