Sobre la salut mental dels adolescents i el paper de les escoles

Entre un 10 i un 20% dels adolescents pateix algun problema de salut mental o de comportament, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Uns joves que no han estat una prioritat en la gestió de l'emergència sanitària per haver registrat les taxes més baixes de mortalitat i risc de Covid-19. Però en canvi, les dades objectives manifesten que són dels col·lectius més vulnerables a l'hora de rebre l'impacte emocional de la pandèmia.

La taxa de risc de suïcidi en els joves fins a 18 anys ha incrementat un 27% respecte a l'any anterior, segons el sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya, passant de 473 casos a 601; també és més notòria l'ansietat, la tristesa i els trastorns de la conducta alimentària.

Hi ha una clara mancança i fragilitat del sistema per donar resposta a les necessitats laborals i emocionals dels joves (major inestabilitat laboral, acceleració de la precarietat i la taxa d'atur, pocs recursos assistencials davant el creixent malestar, etc.). La patologització del malestar es vol erradicar ràpidament repartint responsabilitats i diagnòstics individuals acompanyats de receptes mèdiques i etiquetes. Sembla que tot hagi de ser classificat i rebre un nom científic o tècnic. Quan els pares o el mateix jove veuen els seus problemes amb una etiqueta mèdica les coses es descontextualitzen, ningú se'n fa responsable i tota solució passa pels experts i sovint, per la medicació.

Medicalitzar el malestar és necessari en alguns moments, però una mirada sistèmica i comunitària que ens faci pensar què està passant al nostre jovent ho és sempre.

No podem estar tots els adults alarmats observant estadístiques disparades que reflecteixen el malestar dels adolescents i continuar amb el currículum com si res.

És urgent pensar en intervencions a l'escola i en els entorns d'aprenentatge per protegir, afavorir i promoure la salut mental del jovent.

Escoltar als joves. Acompanyar-los. Quan els espais es tanquen, els neguits no es poden compartir, les emocions no es poden elaborar i les frustracions no es poden tolerar.

Donar temps i espai per parlar i descarregar les motxilles afectives. No banalitzar les seves preocupacions i prioritzar el que és urgent. Personalment, crec que l'urgent ara és el benestar emocional, per sobre de l'important (currículum i aprenentatges curriculars).

Poder parar i pensar i sentir per identificar sentiments i emocions.

Respectar, que implica acompanyar.

Validar, que legitima l'emoció. Sempre marcant uns límits conductuals.

Ressituar vivències viscudes amb més distància per reelaborar-les.

Comprendre, que implica empatitzar.

Acompanyar a escala emocional per millorar la regulació de les emocions per aprendre a tolerar-les, entendre que són transitòries i deixar-les anar.

A l'Escola Pia, hem generat uns espais de reflexió sense cap més pretensió que compartir i que se sentin acompanyats. Oferir un espai per parlar dels seus sentiments, de les seves vivències. Quan se'ls hi dona la paraula, els joves s'activen, participen, reflexionen i et fan reflexionar.

Podem observar alguns adolescents que, amb la seva ràpida capacitat d'adaptació expressen que els queda molt lluny la pandèmia i que ja no hi pensen massa; altres que s'han sentit afortunats per tenir unes condicions familiars i d'habitatge suficientment adequades per a tolerar el llarg confinament; altres que valoren els nous vincles creats amb la família i els veïns; i molts que han valorat com el planeta es recuperava, la contaminació disminuïa i la natura floria...

És clau que, amb Covid o sense, els adolescents tinguin aquest espai terapèutic per parlar de les seves emocions. Hem de cuidar-los, donar confiança i establir relacions significatives. Podem parlar de la Covid-19 i del malestar emocional, però també cal parlar de sexualitat, de les noves tecnologies, del cos i la imatge, de les addiccions, de les relacions amb respecte, del futur laboral, dels interessos i inquietuds. Cal donar espai perquè ells ens puguin transmetre el contingut a treballar i no només al revés.

Volem joves crítics, flexibles, empàtics i que cultivin la seva vida interior? Doncs practiquem amb l'exemple, i a banda de les matemàtiques, la llengua i l'anglès (que per descomptat són importantíssims) donem espai a l'acompanyament emocional de veritat i amb continuïtat.

Deixem de funcionar com una societat de consum accelerada amb una competitivitat patològica que només genera frustracions i apliquem solucions en la línia correcta. Tenim davant la generació del canvi, de la innovació. La generació digital, feminista, ecologista, etc. En l'aquí i ara, amb compromís, confiança i actuació, podem promoure un major estat de benestar emocional i psicològic en el nostre jovent.