La curiositat obre portes a la intel·ligència

Avui voldria valorar la curiositat com una qualitat bàsica, ara més que mai, per estar en condicions de saber gestionar riscos evitables i oportunitats què, conegudes i valorades a temps, permetin poder gaudir-les.

La curiositat és l'inici d'un procés d'aprenentatge qualificat: és la força que activa el talent, porta a l'acció, estimula l'observació, l'anàlisi, i l'experimentació, convertint-se en un recurs per resoldre problemes i ens capacita per afrontar positivament el nou context social en què vivim. Per posicionar-nos adequadament, la intel·ligència adaptativa és important.

En aquest nou univers humà que s'està construint, la innovació va de la mà de la curiositat en voler saber. I aquesta combinació fa possible el progrés en totes les estructures que conformen la nostra societat. La tecnologia en revolució constant, és un gran estimulador d'aquesta dinàmica.

També cal remarcar que, perquè la curiositat sigui un actiu tan potent s'ha d'ajuntar amb el talent emprenedor. Sumats fan el deu. És interessant saber que la curiositat ha estat molt valorada per persones de gran talent, que són exemple i referents de qualitat per les seves innovacions i les seves investigacions, o per la seva capacitat interpretativa del món en què vivim.

Albert Einstein, per exemple, va dir de sí mateix: “No tinc talents especials, però soc profundament curiós”. Deia també Daniel Paniker que “la joventut d'una persona no es mesura pels anys que té, sinó per la curiositat que emmagatzema”.

És per tot això que m'ha semblat que podíem reflexionar conjuntament sobre els beneficis que ens pot aportar. I voldria centrar-me en les etapes importants del desenvolupament mental i emocional:

• La curiositat està en el nostre ADN, els infants descobreixen la realitat en què viuen, fent ús de la seva curiositat natural. És una etapa clau en què els hem d'ajudar. Des del principi, són petits emprenedors que a través de les seves experimentacions lúdiques i dels “imputs” que els arriben d'altres bandes, comencen a obrir portes a la intel·ligència fent-la evolucionar.
• Els pares i mares tenen aquí una oportunitat d'estimular la sana curiositat dels seus fills i filles reforçant afectuosament les seves petites experimentacions en aquest àmbit, bàsicament en continguts de joc.
• En els trams superiors de l'educació, la curiositat, hauria de formar part activa de la metodologia de comprensió dels coneixements que han d'aprendre. En un nou món cap al qual anem, la innovació és el nucli i es recolza en la curiositat de voler saber. Si volem convertir un comportament en hàbit, convé reforçar-lo amb els beneficis que aporta. Com que són bàsicament intangibles, en aquestes edats, costa apreciar el seu valor.

Aplicant-ho en l'àmbit educatiu —a les etapes de l'ESO i del batxillerat—, des de l'escola el professorat ha de saber crear metodologies que facin visibles i atractius aquests beneficis. És l'etapa de crear noves habilitats. Els canvis hormonals creen sensacions noves que els porten a explorar la realitat que se'ls obre. Això crea inestabilitat i a vegades afecta el seu rendiment escolar. L'èxit o fracàs sostingut en aquestes edats, té molta importància per al seu futur.

Una experiència que estem definint i supervisant des d'Aula Actual, i que desenvolupen els alumnes universitaris beneficiats per les Beques Joves Talent, d'Aigües de Barcelona, però que gestionem des d'Aula Actual, se centra a donar suport a alumnes de l'ESO amb dificultats de superar determinades assignatures. El primer que recomanem aquests universitaris becats i becades esdevinguts tutors i tutores, és que reforcin la curiositat en aprendre, experimentant-ho mitjançant activitats divertides per a ells i elles, amb l'objectiu de descobrir les diverses habilitats que tenen i convertint-les en una evidència del seu talent. Això incrementa la seva autoestima, reforçada pels missatges de felicitació que reben dels seus tutors i tutores ocasionals i els motiva a esforçar-se per seguir sumant evidències del seu potencial i a com descobrir i entrenar maneres d'estudiar que els aporti millors resultats.

A mesura que van superant el seu pessimisme i la seva passivitat, induïda pel fracàs, tenen més implicació en els aprenentatges. Quan constaten que això millora la seva autoimatge i la que d'ells tenien els altres companys i companyes i el professorat, el sentiment de “jo me'n puc sortir” els porta a millorar el rendiment. Pensen que poden fer possible sortir del túnel de la falsa impotència mental.

Però entrant en altres dimensions de l'evolució d'aquests i aquestes adolescents, hem d'advertir que no totes les curiositats són positives. N'hi ha que tenen risc i porten a experiències desestructuratns, desbordant la seva capacitat de control. Aquí és necessari pensar en una manera de protegir-los. Viuen fets i hi posen emocions que han d'aprendre a saber gestionar. Com deia fa uns anys Ángel Gabilondo quan era Rector de la Universitat Autònoma de Madrid, “els adolescents d'avui no estan ni genèticament preparats per afrontar la complexitat i els riscos per a ells que comporta la societat en què viuen”. Això, actualment, és encara més evident.

En aquesta etapa la regulació emocional és important. Els hem de protegir des de la informació i l'afecte, motivant-los d'acord amb els factors positius que els atreuen i reforçant relacions d'amistat sanes.