Una economia social forta en la diversitat

Fa pocs dies, la Comissió Europea va aprovar el seu nou Pla en favor de l'Economia Social, amb el qual busca concretar un paquet de mesures per ajudar a mobilitzar la força de les empreses i entitats d'aquest sector econòmic en temps postcovid. En el centre d'aquestes polítiques s'hi situa el fet de facilitar l'accés al finançament i als mercats de les empreses d'economia social. Créixer, escalar i generar nous i millors llocs de treball, són els objectius de l'ambiciós pla europeu, que s'emmarca en els grans objectius comunitaris de contribuir a una recuperació inclusiva i promoure les transicions verdes i digitals, on les societats europees ens juguem el nostre futur.

Estem parlant de gairebé tres milions d'entitats i empreses que responen a la definició d'economia social i gairebé 14 milions de persones ocupades per aquest sector a la Unió Europa (UE). Sota el paraigua de l'economia social hi trobem una pluralitat d'organitzacions: cooperatives, mutualitats, associacions, fundacions i societats anònimes laborals. Totes elles comparteixen trets fonamentals, encara que també tenen les seves característiques singulars. Es tracta d'un sector divers i plural, com ho és la pròpia societat, en tota la seva complexitat. Es tracta d'entitats i empreses que atorguen la primacia a les persones i l'objectiu social per sobre del capital en la seva definició, i que es basen en l'adhesió voluntària i oberta dels seus membres, en el control democràtic o amb criteris de participació en la seva governança, en autonomia de gestió i independència dels poders públics i que actuen sota la lògica dels principis de solidaritat i responsabilitat.  I, sens dubte, l'economia social és un tercer espai clarament diferenciat i alternatiu respecte les empreses de capital —orientades fonamentalment segons la lògica del mercat i el lucre— i respecte del sector governamental i les seves característiques en l'organització i formes burocràtiques en la prestació de serveis i producció de béns.

L'orientació europea i les mesures que des de la UE s'estan aprovant i s'aprovaran tindran un impacte enorme al nostre país, si en sabem treure profit. Caldrà que el conjunt dels actors d'economia social catalana i el Govern aprofitem al màxim l'impuls europeu i hi estiguem ben alineats, per aprofitar al màxim les oportunitats que se'ns obren.

A Catalunya, la tradició d'economia social és profunda i ben arrelada en la història col·lectiva del país, singularment des de la segona meitat del segle XIX. És un sector efectivament molt plural, on hi trobem diverses tradicions ideològiques, tant del camp del catolicisme social, com d'expressions del moviment obrer autogestionari, passant per les iniciatives d'ajuda mútua i autoorganització de les famílies amb fills amb discapacitat, que tan bé coneixem a Dincat. I s'expressa, d'una banda, amb un vigorós Tercer Sector sense ànim de lucre, que abasta els camps social, cultural, ambiental, sanitari, educatiu i esportiu, amb un pes molt remarcable de les fundacions, i, d'altra banda, amb un potent sector cooperatiu, present en diversos àmbits de l'economia, sense oblidar, també, el sector mutualista, d'una molt llarga tradició catalana. Des d'aquest punt de vista, el compromís del Govern de promoure una llei catalana de l'economia social és, sense dubte, una bona oportunitat per avançar col·lectivament.

Certament, però, necessitem una bona llei. Una llei oberta i inclusiva en la seva concepció de l'economia social i que no pretengui imposar un sol model “ideal” d'empresa o entitat, tot responent a un principi tan progressista del dret català com és el de la llibertat civil. Una llei que no ha de ser “tova”, que comprometi seriosament al Govern a desenvolupar, en el marc de les seves competències, mesures efectives de suport per fer créixer el sector. La fiscalitat, l'accés a línies de finançament, la contractació publica, la simplificació administrativa, les subvencions, els fons europeus, la col·laboració publicoprivada, el mecenatge i la filantropia, són instruments d'una política pública que ens convé que estigui ben travada en el marc d'una legislació amb vocació d'utilitat i eficàcia, i que arribi a totes les famílies de l'economia social. Una política que, si volem que duri en el temps i sigui eficaç, ha d'aspirar a ser compartida pel màxim de forces polítiques del país. I, finalment, ens cal una llei que, lluny de l'intervencionisme, faciliti i promogui la innovació social i les noves formes de producció basades en el poder dels consumidors.

Per Dincat, on ens apleguem associacions, fundacions i cooperatives que treballen en l'àmbit de l'atenció i acompanyament integral de les persones, en l'educació de nens i nenes i en la inserció laboral de les persones amb discapacitat i especials dificultats, l'enfortiment de l'economia social és també la nostra aposta.