Com diagnosticarem la malaltia d’Alzheimer

L'any 1986, des del Departament de Salut es va crear el programa Vida als Anys per a millorar l'atenció de persones grans malaltes. Es va establir un model d'atenció integral, integrat i interdisciplinari, centrat en la persona i en la seva família, per tal de garantir l'accessibilitat i l'equitat territorial.

Dins d'aquest programa es van desenvolupar unes unitats denominades UFISS (Unitats Funcionals Interdisciplinàries Sociosanitàries), que estaven constituïdes per equips interdisciplinaris especialitzats en donar suport als diferents serveis de l'hospital d'aguts, per a avaluar i controlar pacients diana: població geriàtrica i persones amb malaltia terminal. Oferint una atenció directa i coordinada de recursos aquestes Unitats podien ser de diferents tipus, de geriatria, de cures pal·liatives, mixtes o de respiratori.

Les UFISS tenien un desenvolupament en les seves diferents especialitzacions i també en l'àmbit de la demència, en les quals participaven diferents professionals (neuròleg, psiquiatra, geriatra...) per a complir les finalitats de l'atenció integral.

El 2004, aquestes UFISS, es van transformar en les denominades EAIA (Equips d'Avaluació Integral Ambulatòria), unitats de diagnòstic i seguiment. És a dir, la principal finalitat era arribar a un diagnòstic clínic de determinats pacients que presenten símptomes complexos i de difícil control, per tal de dissenyar un pla d'intervenció global.

En el transcurs d'aquests anys, les unitats de diagnòstic de demència i de malaltia d'Alzheimer han fet un declivi en el protagonisme de la cura del malalt. En el seu moment i d'això no fa molt, existia l'hàbit de fer reunions anuals, per a consensuar inquietuds dels professionals que integraven aquestes unitats.

Les darreres reunions, la del 28 de maig 2015, que es va anomenar: “Reunió UFFIS demències: Els nous avanços en el diagnòstic i la implicació en les UFISS”, i l'última el 27 de maig de 2016 que portava per títol: “Com veuen les EAIAs la cronicitat de les demències? Perspectives mèdica, neuropsicològica i social”.

Al, 2015, a través del Pla Director Sociosanitari es va establir elaborar una Ruta Assistencial de les Demències amb la finalitat de millorar l'atenció a les persones amb demència a través de la col·laboració entre professionals, la coordinació entre proveïdors, l'establiment i optimització dels circuits assistencials i la promoció de la bona pràctica, tot atorgant els recursos més adients a la situació evolutiva del pacient i contribuir a la reducció de la mortalitat i morbiditat de les persones afectades de demència, millorant els seus resultats en salut i qualitat de vida.

El resultat de tot això és que en l'actualitat les Unitats de Diagnòstic de les Demències s'han empobrit, diríem que estem en una situació crítica perquè la qualitat assistencial és poc competitiva, tant en la dotació de personal com en el nivell professional. Tenint en compte que en medicina el diagnòstic en una malaltia és l'acte més important, perquè és el punt de partida en prendre les actuacions terapèutiques encertades, considerem que seria molt important que a nivell del Departament de Salut, així com del Pla Director, tingués bones perspectives de futur.

En la darrera dècada s'han fet pocs avenços en el tractament de les demències neurodegeneratives i de la malaltia d'Alzheimer, però sí que s'està treballant molt i amb èmfasi en poder millorar el diagnòstic en precocitat i excel·lència.

Sembla que per a poder obtenir un benefici dels fàrmacs actualment en assaigs clínics és imprescindible utilitzar-los en fases molt precoces de la malaltia i encara millor en fases preclíniques.

Aquesta excel·lència de diagnòstic vindrà donada per millorar els equips de diagnòstic, per gent preparada i ben formada. No val tenir un equip per cobrir el formalisme de l'assistència, i en aquest cas, si el Pla Director és el responsable, haurà de ser vigilant per a arribar a assolir aquestes competències. No estaria de més que a través de les pròpies Unitats de Diagnòstic de demència, la Societat Catalana de Neurologia i el Pla Director es marquessin uns objectius de consensuar i potser recuperar les reunions dels professionals que estan implicats.

També potser seria el moment de poder transmetre a la població com arribar als serveis d'atenció per aquests pacients i les famílies cuidadores del malalt amb demència. La demència així com la malaltia d'Alzheimer té un gran impacte social, tant pel nombre de gent afectada que s'incrementa dia a dia com les conseqüències psico-social-econòmiques que genera.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article