Educadors i educadores socials: més essencials que mai

Encara amb el dolç regust de la celebració de l'aniversari de la Fundació, podem constatar que algunes coses encara no han canviat des de fa vint anys. Un exemple són els pressupostos de la Generalitat, que són els que han de garantir la posada en pràctica dels programes, accions i serveis que facin real l'estat del benestar, no preveuen encara els recursos necessaris ni ens ofereixen les garanties que voldríem.

Com sempre, la nostra voluntat és de col·laboració i la nostra actitud és de mà estesa per afrontar plegades els reptes que tenim, deixant meridianament clar, que no anem bé.

La centralitat del nostre model d'intervenció rau en quatre paraules: afectivitat, acció, acollida i acompanyament. Cap de les quatre es pot portar a terme sense les persones, ja que a l'acció social som les persones els mitjans per fer-la funcionar, generant transformació i complicitats entre les persones usuàries, les professionals i la comunitat.

La figura de l'educadora social a Idea conforma la seva acció social en cinc esferes:

1. L'afectiva i d'acompanyament: construint el vincle educatiu com a element clau pel canvi actitudinal.

2. La presencial i referencial: hi som presents i volem esdevenir punt de referència.

3. La motivadora i d'aprenentatge: estimulem l'aprenentatge significatiu, les habilitats emocionals, generant a partir de l'observació, espais de construcció de projecte personal liderat pels mateixos joves.

4. La figura de contenció emocional i suport: oferim espais de contenció emocional que facilitin l'elaboració de les vivències personals.

5. La figura restaurativa: eduquem en la necessitat de respectar els acords i la promoció del consens per establir marc de funcionament compartit. Impliquem els infants i joves en la prevenció i reparació de situacions transgressores i les conseqüències d'aquestes.

Aquestes cinc esferes, unides al desenvolupament competencial en adaptació al canvi, capacitat apreciativa, compromís, comunicació i planificació/organització, ens situen davant d'un equip de professionals preparat, competent i amb altes capacitat d'intervenció en contextos educatius complexos.

Tanmateix, aquestes professionals no tenen la visibilitat ni el reconeixement social que ens agradaria. Sovint passen desapercebudes sota l'etiqueta de “cuidadors/es”, de la qual no defugim, perquè som professionals que cuidem, però que no reflecteix l'amplitud de la nostra tasca. En aquesta sisena onada de la pandèmia veiem com es comuniquen clarament les dificultats i reptes dels centres escolars per cobrir les baixes de professionals per la Covid-19, i com ens podem veure identificades amb l'esforç de les direccions i equips dels centres. És fàcil fer la transposició als centres de protecció, on a més tenim el repte de trobar professionals que vinguin a treballar amb grups confinats, per exemple. Però, un altre cop, no s'ha fet ressò de la nostra feina.

Seguint amb aquesta comparació amb una de les potes de l'estat del benestar, com és l'educació, trobem que hi ha una oferta d'escola concertada i una de pública, igual que en el sistema de protecció a la infància. On està la gran diferència entre els dos sistemes? En la percepció social dels i en l'equiparació salarial de les professionals.

Quan ho assolirem per a les nostres professionals? Doncs quan ho lluitem de debò, seriosament, de la mà de sindicats, patronal, treballadores i entitats. No ens podem permetre un conveni del sector encallat. No ens podem permetre que la infància vulnerable o vulnerada, i les seves famílies, estigui sostinguda per professionals que cada any perden poder adquisitiu, i quan cada vegada necessitem més especialització en la seva feina.

Si no aconseguim que les intencions es tradueixin en increment del pressupost dedicat a la infància i famílies, la sostenibilitat de les entitats socials està en joc i amb ella els milers de llocs de treball que generem. I així, l'esforç que estem fent en la digitalització de l'àmbit social i la innovació que implementem en les nostres activitats es veu greument compromesa.

Necessitem un nou decret de tarifes, incorporar l'IPC en la provisió de places residencials, que els i les professionals dels serveis públics siguin remunerats directament per la Generalitat, tot assolint l'equiparació salarial amb els professionals de la pública, com passa amb l'escola concertada. Ens hem de comprometre a resoldre aquest atzucac que ja dura massa temps i que trasllada una imatge del sector que no es correspon amb l'esperit de les persones i les entitats que el conformen.