La transició de l’adolescència a l’edat adulta

Els diferents avanços en relació amb els tractaments de les malalties cròniques han suposat que la supervivència dels infants amb patologies cròniques complexes augmenti i que arribin cada cop més a l'edat adulta. L'adolescència és una etapa important per al desenvolupament biològic, psicològic i social, en què el maneig de la condició crònica del pacient és molt important, tant per a l'individu com per a la família i l'equip de salut. 

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és un dels centres amb més capacitat de resolució de processos pediàtrics complexos. Atenem pacients del moment de la concepció a l'ancià, independentment de quin sigui el seu problema de salut; disposem d'unitats molt especialitzades amb l'objectiu de millorar la salut i benestar de les persones, i tot això ha motivat l'hospital a posar en marxa el Programa de Transició de l'Adolescència a l'Edat Adulta “Som-hi!”.

La transició comença quan l'adolescent amb un problema crònic de salut té entre 12 i 14 anys, i finalitza en el moment en què es troba totalment integrat en la unitat d'adults. Consta de tres fases principals: la preparació, la transferència i la integració als serveis d'adults. Al final d'aquest procés ha d'aprendre a ser responsable de la seva malaltia, del tractament, del seguiment que necessita i adquirir la màxima qualitat de vida. Empoderar l'adolescent perquè de manera progressiva vagi aprenent els coneixements i les habilitats que seran necessàries per assumir la seva autocura és el treball de la infermera referent, estructurat en quatre eixos: el coneixement de la seva malaltia, la medicació, els hàbits de vida saludables i la presentació de l'equip d'adults que l'acompanyarà a partir d'aquest moment de manera conjunta amb l'equip pediàtric.

L'equip implicat té com a objectiu acompanyar l'adolescent i la família durant el procés. El formen diferents professionals: metge/sa de diferents especialitats, personal de psicologia, de treball social, infermeres pediàtriques i d'atenció al i a la pacient adult. La figura de la infermera és molt important i a la vegada la peça que uneix tota la resta d'integrants, ja que és la professional que realitza un pla personalitzat a cada adolescent i família en funció de la seva patologia, complexitat i maduració emocional.

Amb la creació del programa garantim la continuïtat assistencial de l'adolescent en un moment en el qual hi ha risc de pèrdua d'adherència al tractament. El seguiment de la infermera referent permet detectar conducta de risc i actuar ràpidament donant-li eines i derivant-lo a altres professionals de l'equip si és necessari.
En la preparació, la infermera pediàtrica lidera el programa d'educació sanitària i garanteix els coneixements, habilitats i actitud de l'adolescent en relació amb la seva autocura. En la transferència es produeix el canvi a les unitats d'adults, moment en què l'adolescent i la família passen a disposar d'una infermera d'atenció d'adults. En l'última fase d'integració, el principal objectiu és aconseguir una total adaptació al nou sistema d'atenció. En les unitats d'adults i durant l'etapa d'integració, la infermera continua sent el suport i acompanyament del i de la pacient durant els primers anys, per reforçar i consolidar el que s'ha après i verificar que la persona és responsable de la seva autocura.

La família és important durant la transició, sempre s'hi treballa de manera conjunta, ja que fins aquest moment els familiars han sigut els responsables de la cura del seu fill o filla. La infermera pediàtrica també prepara i acompanya la família durant el procés perquè disminueixi de manera progressiva la seva implicació afavorint l'autonomia i la independència del seu fill o filla.

Durant tot el procés la infermera informa i forma el o la pacient sobre la seva malaltia a fi de capacitar-lo i que sigui ell o ella qui la gestioni. També l'ajuda a guanyar confiança per assolir la seva independència i autocura, facilita informació en relació amb els diferents recursos i grups d'ajuda, acompanya la família en el procés de transició i participa en la coordinació dels diferents especialistes i nivells assistencials. Serà la professional de referència tant per a l'adolescent com per a la família, i nexe d'unió amb l'hospital.