Comencem?

Avui ens dirigim als grans pensadors i pensadores, a aquelles persones que constantment tenen la ment ocupada en milers d'històries que l'impliquen i l'inquieten, però que, a la vegada, s'inicien, es desenvolupen i acaben única i exclusivament dins el seu cap.

Per aconseguir això no parlem de dedicar un o diversos moments a veure les diferents opcions que existeixen al voltant d'una preocupació o problema, sinó d'entrar en bucle de forma sistemàtica davant d'una situació. Parlem de practicar el que en anglès es coneix com a “overthinking” i es basa a pensar de forma repetitiva i aclaparadora en un tema sense avançar ni trobar noves opcions. Aquest procés ens pot permetre identificar l'existència d'una incomoditat i oferir-nos una visió molt detallada i específica en aquell moment. No obstant, això no garanteix una visió global ni el control de totes les variables que conformen el tema en qüestió.

El fet de dedicar tants recursos i temps a donar-li voltes no implica una bona gestió de la situació, ja que, una possible conseqüència de quedar-se únicament en el pensament, és que aparegui el bloqueig i/o la inacció. Si en el moment de pensar repetitivament no apareixen solucions podem arribar a la conclusió que no hi ha res a fer, ja que no deixem cap espai a la creativitat ni a l'aparició de noves possibilitats. De la mateixa manera, en cas que trobem algunes opcions, si ens quedem en el bucle, podem arribar a inhabilitar-les a través d'un altre procés de pensament que ens paralitzi i no ens permeti passar a l'acció per comprovar el que realment podria succeir.

En aquests tipus de preocupacions acostumen a haver-hi variables en les quals podem mantenir una influència i d'altres en què no. Identificar-les podria ser un bon recurs si tenim en compte que a les primeres nosaltres podem decidir de forma conscient què fer amb elles. En canvi, dedicant temps a les últimes, és possible que aconseguim un desgast d'energia innecessari.

De totes maneres, quan ens quedem en el pensament, és molt difícil saber el que passarà perquè forma part del nostre imaginari i de la nostra manera de percebre i entendre el món, sense tenir cap certesa de totes aquelles variables externes que poden tornar-se inesperades i incontrolables. Un cop pensat, si passem a l'acció, pot agradar-nos més o menys, ajudar-nos o perjudicar-nos, apropar-nos o allunyar-nos de l'objectiu, però elimina el bucle, ofereix l'opció d'adquirir nous aprenentatges i crea un inici que posteriorment valorarem. Comencem?