Desigualtat de gènere

Dins de l'àmbit de l'acció social tenim la mirada entrenada a observar desigualtats, injustícies, precarietats... sobre aquesta mirada construïm projectes i reivindiquem polítiques que les reverteixin; però, també sovint, tendim a compartimentar les problemàtiques que veiem.

La mateixa complexitat de la nostra acció fa que, en algunes ocasions, ens veiem imbuïdes en una mena de “jerarquia de les desigualtats”. Malgrat que el dia a dia ens mostra que diverses desigualtats operen alhora, se sumen i esdevenen realitats complexes la mateixa estructura i el sistema ens obliga sovint a simplificar-les.

La proposta del feminisme interseccional ens ajuda a posar un marc més realista amb relació a aquesta complexitat. Així, sabem que la desigualtat de gènere és transversal a totes elles. Vivim en una societat que, encara avui, divideix el món en dues categories: dones i homes; les dones i tot el que és associat simbòlicament a la feminitat es troba en posició de subordinació. També en el nostre país, també en el sector social. A aquesta desigualtat s'hi afegiran totes aquelles per les que treballem diàriament en l'acció social: la diversitat funcional, la dependència, la pobresa, la immigració, la salut mental, les drogodependències, i moltes altres sense oblidar, per descomptat les violències masclistes. Cada realitat específica, cada persona, requerirà una mirada concreta que tingui en compte totes les vulnerabilitzacions que la creuen.

Incorporar la perspectiva de gènere interseccional en les nostres organitzacions suposarà identificar i revertir les desigualtats de gènere en les nostres estructures: qui dirigeix les entitats, quines polítiques de conciliació tenim o quina bretxa salarial, però també recordar que les persones per les quals treballem no tenen realitats homogènies i aquestes sempre estan travessades pel gènere. Caldrà doncs preguntar-nos si les nostres propostes d'intervenció tenen el mateix impacte en les dones que en els homes i, quin altres eixos d'opressió hi són presents.

Sabem, per exemple, que la pobresa està feminitzada. Això és fruit de les obligacions de cura que tenim les dones per mandat de gènere, per les condicions laborals més precàries, en molts casos per les violències masclistes viscudes al llarg de la vida i per les polítiques migratòries. Sabem també que l'abús de drogues en dones està doblement estigmatitzat i això provoca conseqüències com retards en l'accés als tractaments o no sentir-se còmodes en els serveis. Així mateix, davant de diagnòstics de salut mental i diversitat funcional hi ha una major estigmatització i infantilització de les dones que les porta a una menor possibilitat d'ocupació entre altres conseqüències. I aquests són només alguns exemples de les situacions de desigualtats de gènere amb les que conviuen les dones a les quals acompanyem.

Conèixer amb profunditat com són aquestes desigualtats de gènere i sobretot com plantejar intervencions que permetin revertir-les requerirà especialització i escolta activa de les necessitats reals que existeixen. Però, aquesta escolta ha d'estar preparada per escoltar allò que va més enllà del què ja sabem fer. Caldrà interpel·lar-nos. Problematitzar la nostra feina. Si alguna cosa defineix l'acció social és la capacitat d'incorporar nous aprenentatges atenent a les noves realitats emergents. La desigualtat de gènere no és nova, però ara té nom. I aquesta visibilització ens obliga a posar-hi llum. Perquè malauradament tots i totes hem estat educats en contextos que invisibilitzaven aquesta desigualtat. Caldrà un esforç.

Sembla clar, doncs, que la nostra mirada avesada a identificar problemàtiques socials ha d'incorporar, com a eix vertebrador, la mirada de gènere per atendre de forma humana, adaptada, eficient. Però sobretot justa. Per garantir els Drets de tots i totes. Perquè les vulneracions no són iguals per tothom.