Ni roses ni blaus, ni princeses ni futbolistes: Trenquem estereotips!

Educar en igualtat és un dels reptes i dels primers passos que hem de fer per coeducar. Els agents educatius i les famílies hem de trencar els estereotips sexistes. Aquesta tasca no és gens fàcil, ja que la societat en general està construïda segons els rols marcats, però tenim el gran repte de trencar aquests mandats i normes imposades començant per petits passos cada dia amb els infants que marcaran l'inici del canvi.

Per començar hem d'educar en la sensibilització amb una mirada oberta i inclusiva, hem de trencar els nostres prejudicis i falses creences malgrat la societat heteropatriarcal en la qual vivim. La nostra societat està marcada pel sexisme, però analitzem què significa això:

El sexisme és el sistema social i cultural que es basa en la valoració de les persones segons el sexe. Es fomenta en una cultura que diferencia els sexes i els jerarquitza, i amb això discrimina negativament les nenes i les dones. El problema que tenim és que totes i tots portem una motxilla arrelada d'aquest tipus de conductes en la nostra vida quotidiana. El primer que hem de fer per trencar aquesta roda és identificar aquestes conductes i trencar-les per erradicar-les.

Les nenes i els nens aprenen “a ser nen o nena” segons el mandat de gènere donat basat en el sexisme, cosa que fomenta la discriminació cap a les nenes. Els adults i la societat atribuïm a cada sexe una sèrie de característiques intrínseques que considerem falsament “naturals”, inclús abans de néixer. Alguns exemples en el nostre dia a dia: la pregunta que fem quan una dona està embarassada (”és nen o nena”?) ja està plena d'intenció sexista, així com les festes que es fan abans que neixi un infant, on tota la decoració de la festa serà rosa o blava depenent del sexe del nadó. Aquí ja ha començat la maquinària sexista, discriminatòria i masclista atorgant uns rols, característiques o maneres de fer i de ser que perpetuaran el sexisme i la discriminació. Necessitem un canvi de mirada i d'actitud perquè el bebè que vindrà esdevindrà una persona lliure d'estereotips o mandats de gènere, lliure de falses creences o actituds. Però això només és el principi: més tard, arriba el moment d'escollir la roba del nen o la nena i tornen a aparèixer els estereotips, ja que la gran majoria de la roba serà també “de nen o de nena”, pel fet que així ens ho venen les marques de moda infantils quan anem a una botiga a comprar roba per al nadó.

En resum, l'infant creix i es desenvolupa en un context determinat que condicionarà la seva actitud i les seves creences i maneres de relacionar-se. En el seu procés de socialització, una persona aprèn a construir-se segons el seu sexe, però també segons la cultura en la qual viu, la seva classe socioeconòmica, la seva sexualitat i les seves particularitats. No és el mateix ser una noia a Espanya, que ser una noia a Afganistan. Aquesta socialització de l'infant marcarà la seva manera d'expressar-se i sentir-se.

Educar en igualtat és el camí per erradicar situacions de discriminació per raons de sexe. Un dels primers passos que hem de fer és formar-nos i informar-nos sobre aspectes bàsics. A continuació apuntem algunes pautes per coeducar als infants i joves sense rols i estereotips:

1. Formar valors positius basats en la no discriminació, per exemple sent equitatius en el repartiment de tasques domèstiques: vigilar quines assignem a cada un dels infants i no caure en l'error d'assignar-les en funció de prejudicis sexistes.

2. Eliminar també els prejudicis sexistes que tenim sobre les joguines, la roba o diferents objectes: eliminem del nostre imaginari i pensament el rosa i el blau, els prínceps i les princeses. No podem continuar perpetuant aquest model de societat discriminatori, sexista i reproductor de violències.

3. Fomentar valors d'igualtat i respecte: hem de prestar atenció als gestos, les formes d'expressió i les actituds, tenir cura del llenguatge, evitar comentaris sexistes i estereotips, tot evitant els micromasclismes que tenim interioritzats i que ens costa identificar.

4. Oferir activitats de lleure inclusives: evitem caure en l'error de proposar als nens de fer només futbol o karate i a les nenes, dansa o ball... Aquesta dualitat (activitats per a nens/activitats per a nenes) perpetua els rols de gènere i no ens ajuda a fer un canvi de mirada cap a la igualtat.

5. Afavorir un pensament crític en els nens i nenes, tot creant una mirada crítica cap a tot tipus de discriminació, obrint la mirada cap a un món divers on estimin la riquesa que hi ha en la diferència.

En definitiva, tenim un repte molt important per posar fi a la discriminació que patim les dones i les nenes i comença pels nostres petits actes quotidians, erradicant la mirada patriarcal, trencant estereotips i educant en la igualtat.