Si compartim carrers i places, per què no compartim les escoles?


És ben sabut que als municipis o barris més empobrits de Catalunya és on generalment trobem una més alta presència de famílies d'origen migrat i alumnat que en diem vulnerable. També és on la segregació escolar per aquesta situació es fa més evident. Territoris on als carrers i places hi conviu una diversitat social que no sempre es reflecteix a les aules de les escoles i instituts, on la distribució del seu alumnat es fa de manera desigual en funció de l'origen de les seves famílies i de la seva situació socioeconòmica.

Els esforços i lluites de molts agents de la comunitat educativa d'arreu de Catalunya i d'alguns col·lectius i partits polítics ha aconseguit articular el Pacte contra la Segregació, que més enllà del postureig inicial, busca modificar el sistema i les conductes que fomenten la segregació escolar. Tot aquest esforç es tradueix finalment en el Decret de preinscripcions, que si s'aplica correctament, hauria de canviar considerablement la composició de les aules de p3 del curs 2022-23.

Un exemple esfereïdor d'aquesta segregació actual, és el cas de Salt, on la distribució del seu alumnat no es realitza de forma compartida entre els 12 centres educatius. Tothom ho veu, tothom ho sap, però no es fa res. En els centres privats concertats hi ha una gran majoria d'infants de famílies “autòctones” i en els centres públics hi ha una gran majoria d'infants de famílies migrades.

És urgent i possible revertir aquesta situació. La Fundació SER.GI, amb la voluntat d'enfortir la comunitat educativa en els territoris on actuem i amb la inclusió dels col·lectius minoritzats i la transformació social com a eines per a fer-ho, participem en la plataforma Salt'educa, juntament amb altres entitats socials del territori, mares i pares, ciutadans a títol individual i professionals del món educatiu. Recentment, aquesta plataforma transversal ha engegat la campanya "compartim poble, compartim escola". Un seguit d'accions que posen el focus en la sensibilització de la ciutadania, però que també vol pressionar a l'administració per a revertir la greu situació de segregació escolar.

En aquest sentit, s'ha elaborat un manifest que us convidem a signar, on es reclama l'aplicació urgent i sense por de totes les mesures que dicta el Departament a través del Decret 11/2021 (de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió) i proposa elaborar un Pla pilot al municipi, que ajudi a revertir la segregació escolar a mitjà termini. Un Pla que en la mesura que concret i específic, també en pressupost, pot ampliar tots aquells aspectes on el Decret no arriba, com la formació antiracista, les activitats de fora escola, i tot el que calgui per adaptar-se a l'especificitat del municipi. Alhora pot servir de model replicable a altres poblacions catalanes que, com Salt, requereixin actuacions més específiques.

És evident que la segregació escolar s'ha de resoldre urgentment, no només per l'impacte en els infants i per la vulneració de molts dels seus drets com són l'aprenentatge en igualtat de condicions, la millora de les oportunitats educatives i l'aprenentatge del català, sinó també per evitar la normalització que fem del racisme en la presa de decisions de les famílies a l'hora de “triar” escola o en el mateix sistema educatiu i administratiu que, en definitiva, posa en risc la convivència al nostre país. Escoles segregades significa societats fracturades.

Aquest article d'opinió ha estat escrit per Pere Serrat Manén, àrea de comunicació de la Fundació SER.GI.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article