Ramon Trias Fargas, el centenari d’un impulsor

Aquest any se celebra l'any Ramon Trias Fargas, coincidint amb els cent anys del naixement del polític que, entre altres iniciatives, va ser l'impulsor de la Llei d'Integració del Minusvàlid, més coneguda com a LISMI, de la qual també es commemoren els 40 anys de la seva aprovació.  

Ramon Trias Fargas va néixer el dia 27 de desembre de 1922. Ara estem a l'any 2022, cent anys després del seu naixement. Per mi és un honor i un plaer que se li faci l'homenatge que ell tant es mereix.

Segons m'han dit, Montserrat Trueta Llacuna, la meva mare, és qui va presidir i fundar la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), però per poder crear-la necessitava que Ramon Trias Fargas, el meu pare, juntament amb altres persones, redactessin la LISMI, que es va aprovar l'any 1982.

Aquesta llei ens ha permès tenir feines molt dignes. A partir d'aquí es va crear la FCSD, l'any 1984, que ens va acompanyar en la nostra vida i ens va permetre poder sortir al carrer.

Per què dic que ens va permetre sortir al carrer? Doncs perquè a la meva època, quan jo vaig néixer, nosaltres estàvem tancats en una urna. És a dir: tancats a casa. Se'ns deia que érem “subnormals” i “mongòlics”. Hi havia molt desconeixement sobre què era tenir la síndrome de Down.

A la meva mare, el seu ginecòleg li deia que m'abrigués, que jo era poc més que un vegetal. Amb el temps, jo li vaig demostrar que no tenia raó. I, en part, gràcies a la LISMI, vam poder sortir al carrer, tenir feines dignes, disposar d'entitats com la FCSD... És a dir: poder fer la nostra vida.
40è aniversari d'una fita per la inclusió.

En l'any Trias Fargas també es commemoren els quaranta anys de la LISMI o Llei Trias Fargas. Ahir, al Pavelló de l'Hospital Sant Pau, la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la FCSD i DINCAT, va celebrar un acte per homenatjar aquesta efemèride.

Com he dit, la FCSD va néixer gràcies a la LISMI, i ha tirat endavant serveis o espais com l'Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta, Èxit21, CDIAP (Centre Infantil d'Atenció Primerenca), Vida Independent, Inclusió Laboral o Promoció de Persones, entre d'altres.

Aquest últim servei és el que ha permès que puguem fer els nostres propis projectes com, per exemple, el meu llibre de memòries i reflexions Ignorant la SD o també La Barcelona que et falta, de Jordi Riu; dos llibres fets per persones en situació de discapacitat intel·lectual.

Tot això no hauria sigut possible si Ramon Trias Fargas no hagués impulsat la Llei LISMI. També recordo que la meva mare en moltes de les entrevistes que li havien fet explicava que ella no havia creat sola la FCSD, sinó que ho havia fet amb altres famílies.

Ella es treia mèrits, com si la cosa no anés amb ella. Però gràcies a Montserrat Trueta i, prèviament, a Ramon Trias Fargas, avui la inclusió és una mica més real. Una cosa ha portat l'altra: primer la LISMI i, després, la FCSD.

És per aquesta raó que escric aquest article, que vol ser un homenatge a l'any del centenari del naixement de Ramon Trias Fargas. Ell es mereix això i molt més.

Gràcies, pare.