Volàtils

Si hi ha una característica que defineix la nostra societat del s. XXI és la volatilitat. Suposo que té molt a veure amb allò que el sociòleg Zygmunt Bauman definia com a societat líquida o modernitat líquida.

Avui dia, una notícia rellevant té una durada efectiva de 24 hores. De seguida passa de moda, de seguida queda desfasada i superada per una nova notícia, la qual també tindrà una durada ínfima. Tot passa molt ràpid. Sense adonar-nos-en, ho deixem de banda immediatament i ens agafem a la novetat, minut rere minut. Això ens fa viure d'una manera quasi imperceptible, sense valorar el què tenim, el què ens envolta, el què som... Gairebé no tenim temps de gaudir d'allò que ens envolta ni som capaços de valorar els esforços que ens suposa aconseguir una fita. Quedem superats de manera ràpida per la següent fita. En definitiva, som tremendament volàtils.

Sembla que el mateix succeeix en el funcionament polític i social de la nostra societat catalana moderna. Les promeses, doncs això: queden en promeses. Els compromisos no tenen valor, perquè al minut següent apareix una altra notícia i ens apaga el compromís anterior. Possiblement, seria un bon exercici de gestió política valorar els compromisos adquirits pels partits polítics i pels governs, revisar-los, i mantenir-los sense haver-los de perseguir, dia sí dia també, com si fossin una conquesta diària.

Si analitzem els compromisos socials dels nostres governs, ens trobem en la mateixa situació. Quan hi ha una crisi, quan es pateix una pandèmia sanitària amb greus efectes socioeconòmics on les persones més vulnerables creixen en número de manera sostinguda, tot són promeses de cara a la ciutadania. Quan ha passat poc temps de la promesa, apareix un nou tema estrella a primera plana de la notícia i les entitats socials ens les veiem i desitgem perquè els nostres governs tradueixin a la realitat les seves promeses i compromisos. També s'han convertit en institucions volàtils i només reaccionen si es fa una denúncia pública.

Però hi ha una cosa que no és volàtil: els milers i milers de ciutadans que han de sobreviure en mig de les tempestes. Cada vegada que es produeix un naufragi en la nostra societat, milers de persones cauen al mar sense possibilitats de sobreviure a menys que trobin una barqueta on agafar-se. Aquestes barquetes, molt sovint, són les entitats socials que estan a primera línia de flotació, a les quals es poden agafar les persones més vulnerables. Però sense els recursos públics necessaris que els possibilitin desenvolupar la seva acció, estan condemnades a l'ofegament sense possibilitats de supervivència. Per aquest motiu és tan important, una vegada més, fer una crida a les administracions públiques perquè facilitin els recursos de manera immediata.