El significat de tenir unes claus

Quan lliurem les claus del seu pis als joves extutelats no només els hi estem donant un clauer. Es tracta de la porta mitjançant la qual molts joves que provenen del sistema de protecció compleixen els seus somnis. Somnis que sovint es van iniciar fa anys. En el cas dels joves menors d'edat que migren sols, és una parada de descans d'una llarga travessa que va fer marxar de casa. Lluny de la teva família, de la teva llar. Fugint de la misèria, de la pobresa, inclús de la guerra.

Abans de donar-te aquesta clau, hem llegit informes teus, hem fet coordinacions amb tècnics, antigues educadores i treballadores socials, t'hem entrevistat prèviament per conèixer, etc. Un company en les entrevistes prèvies a l'entrada al sistema de pisos d'autonomia per a joves extutelats, sempre es treu de la butxaca del pantaló la seva clau i pregunta sobre la importància d'aquesta. Fa servir una metàfora sobre la conducció dels cotxes en el Ral·li Paris-Dakar i l'acompanyament exhaustiu que fem els educadors i educadores quan són menors d'edat. Malgrat que no tots els joves coneixen aquesta modalitat d'automobilisme, sí que entenen a la primera la metàfora que representa el ser un copilot en el sistema de protecció d'infants i joves, i ser el pilot principal en aquesta etapa que representa l'adultesa.

Però ara obres aquesta porta, que es converteix en un peatge cap al teu futur. Saps i ets plenament conscient que estàs davant una oportunitat única. Oportunitat que has d'aprofitar i que el teu rellotge biològic passa més ràpidament que el de la resta de joves de la teva edat. Abans has passat per un ampli periple marcat per una travessa en l'oceà atlàntic. En silenci. De nit. Sense poder moure't. Un cop arribes a la península Ibèrica, has passat per diversos centres en diverses províncies. Però també per mirades lascives i xenòfobes en el metro, on sovint t'aturen per veure que realment tens targeta i documentació. Per la incertesa i la irregularitat que marca una llei que et defineix com a diferent.

Avui entres en un pis per majors d'edat. Un pis on tindràs suport socioeducatiu, però lluny de l'assistencialisme que sovint defineix el sistema de protecció per a persones menors d'edat. T'acompanya una magnífica educadora que t'ajuda a fer el trasllat. Junts, t'ensenyem el pis, la teva habitació, etc. La teva educadora que fins ara ha fet de tutora uns quants anys, s'emociona i somriu. T'obsequia amb un petit llibre amb dedicatòries i fotografies. Totes les dedicatòries repeteixen el mateix: la capacitat que has tingut per aixecar-te després de tants revessos. Estic segur que ella i totes les seves companyes han fet un acompanyament i un vincle amb tu increïble. Ací radica el meu petit homenatge a totes les companyes que diàriament treballen un àmbit essencial com la protecció dels infants i adolescents.

Un cop marxa, tot i el nerviosisme de la nova etapa, somrius. Per fi tens la teva habitació per tu sol. La teva intimitat i la teva autonomia. Tornes a somriure. Quant et dono la clau, respons que saps que significa. I et promets a tu mateix que quan l'obris, sabràs que de moment serà la teva porta. Un petit respir en el (llarg) camí que encara et queda per recórrer.

Enhorabona “Y”. I Benvingut. Tan de debò se t'obrin moltes més portes com les d'avui. A tu i a tots els joves que provenen del sistema de protecció a la infància i adolescència.