El repte de la inclusió sociolaboral i l’educació inclusiva. Una mirada des de Catalunya

Aquesta aproximació es basa en experiències desenvolupades a Catalunya les darreres dècades. Pretenem anar més enllà de la mera explicació i l'evolució de la terminologia específica de la pedagogia social. Comencem recordant alguns precedents històrics de lluita contra la segregació educativa i laboral, mitjançant l'oferta d'una formació capacitadora laboralment com la que, durant la II República, faria en Frederic Godàs, des de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), per una banda; i de l'altra, la proposta dels anys 1960–1970, del Centre d'Educadors Especialitzats de Barcelona (CFEEB)¹. 

Els nous perfils professionals a l'educació social

En primer lloc, recordem el debat sobre les professions espanyoles en educació social, realitzat arran de les propostes presentades per la coneguda com a ‘Comissió XV’ del Consell d'Universitats, que acabaria proposant la creació de la Diplomatura en Educació Social i Llicenciatura en Pedagogia Social².

Aquell debat sobre les noves titulacions donaria lloc a una reflexió força interessant sobre les funcions, els àmbits d'intervenció i els perfils professionals de l'educació social. Va acabar marcant no poques actuacions i inspirant algunes experiències. Sens dubte, seria el punt de partida de moltes de les qüestions que avui preocupen. Basta amb recordar i revisar les actes del Congreso sobre Educación Social en Espanya, realitzat entre el 20 i el 22 de setembre de 1989, per assegurar-se l'exactitud d'aquesta afirmació.

Un problema socioeducatiu amb més de trenta anys

Seria a partir del desenvolupament de l'article 23.2 de la LOGSE (1990) quan prendria cos la proposta dels anomenats Programes de Garantia Social (PGS), adreçats a joves en situacions de fracàs acadèmic i risc d'exclusió sociolaboral. Eren joves sumits en un conflicte social latent, que aniria creixent inexorablement al llarg de tres dècades.

La conjunció d'esforços de les famílies, de l'escola i l'entorn, en el marc de projectes comunitaris compartits en un mateix territori, era la clau de l'èxit d'aquests programes. Però això també fallaria. L'escolarcentrisme ha estat un autèntic fre al moment de fer de l'educació quelcom més que un fet merament escolar.

Els PGS es dirigien a joves de més de 16 anys, que havien abandonat el sistema educatiu, sense la titulació de Graduat en ESO i sense les possibilitats formatives específiques en la transició a la vida laboral³.

Dels Programes de Formació Inicial Professional a la nova Formació Ocupacional Dual

Un altre dels punts de partida, més proper als nostres dies, el constituiria el Decret 1147/2011, de 29 de juliol (BOE n.182, 30 de juny 2011). El capítol II regularia els Programes de Formació Inicial Professional (PIF). El Decret derivava de la Llei 2/2011, del 4 de març, d'Economia Sostenible i de la Llei Orgànica 4/2011, d'11 de març, que modificaria les previsions de la legislació anterior, relativa a les qualificacions i la Formació Professional.

Es tractava d'un nou marc normatiu que va acabar sotmetent l'ordenació de l'FP inicial i bàsica a canvis continus i abocant-nos a situacions precàries en la cerca d'alternatives realistes per als alumnes de l'abandó escolar prematur i de l'anomenat fracàs escolar.

El resultat va ser, de nou, decebedor: una vegada més se seguiria arrossegant un vell problema al qual no s'acabava de trobar solució. Com una bola de neu pendent avall, el problema s'aniria agreujant, fent-se cada vegada més complex. Les conseqüències no són difícils d'imaginar: el desordre crida el desordre.

Posteriorment, s'imparteixen cursos de formació dins en el Programa de Formació i Inserció (PFI), amb una limitada incidència en la millora de l'ocupabilitat dels joves als quals s'adreçaven.

No han faltat, tampoc, els darrers anys, experiències molt significatives d'educació de joves en risc d'exclusió social, que no s'han rendit malgrat tenir trajectòries vitals complicades, realitzades per entitats educatives i socials que malden per oferir-los-hi noves oportunitats educatives, però amb poc suport institucional, tot cal dir-lo! (4)

Recentment, el curs 2021- 2022, el SOC ha obert, a Catalunya, la via d'una modalitat de formació ocupacional dual, amb contractació laboral retribuïda en empreses i formació competencial des del primer dia, d'acord amb l'experiència realitzada per alguna entitat pionera del Tercer Sector Social de Catalunya, com Fundesplai.

Els perfils professionals de l'educació social

Al llarg de les darreres dècades hem vist, també, com en el camp de l'educació social han intervingut professionals amb perfils diversos i variats, com mediadors interculturals o promotors; educadors de carrer; educadors especialitzats; tècnics d'integració social; animadors socioculturals; educadors familiars, i un llarg etcètera. Aquests professionals han intervingut a l'àmbit escolar i en el social (en carrers i places dels nostres barris), majoritàriament al servei d'entitats i en diverses fundacions.

A conseqüència de les retallades provocades per la crisi, durant els quinze darrers anys, hem vist com s'anava prescindint de molts d'aquests joves i nous professionals, a través de durs processos de subcontractació i per la pèrdua o disminució de les subvencions públiques; per l'existència de prestacions més curtes o de contingut i condicions més laxes. Una casuística molt diversificada, expressiva d'una crisi que ha anat aprofundint les desigualtats i frustrant el treball de molts joves educadors i educadores socials, generalment bons professionals.

Altres vegades, aquesta reducció s'ha produït pel simple buidament del reconeixement o per la regressió generalitzada en el camp dels drets socials. Això s'agreuja si tenim en compte que les necessitats han anat augmentant, essent cada vegada un nombre més gran de persones a atendre. A més, els sistemes de protecció social i els programes educatius per a la millora de la inclusió social han evolucionat cap a un model d'empresa flexible, convertit en el model paradigmàtic de la situació actual, tant en l'àmbit local, com nacional i internacional (5). En aquest context, la segregació ha anat creixent exponencialment i els guetos s'han incrementat sense aturador. Podem dir que el sistema educatiu viu ja situacions d'entropia i desigualtats intolerables.

Entre l'alta complexitat i el gueto escolar

Per dura que sigui l'afirmació, hem de constatar que el procés de socialització dels adolescents i els joves està fracassant a molts llocs. I no estem parlant de pocs barris precisament. Si contextualitzem aquest fracàs en contextos socials degradats, observarem com a resultat certes conductes disruptives en la vida de molts centres guetos. La realitat d'aquests centres queda oculta als ulls d'una gran part de la societat, poc interessada, per altra banda, en acabar amb els guetos: ja els va bé la situació! D'aquesta manera, els centres guetos desenvolupen un currículum ocult i segregador ben allunyat (en competències, continguts i actituds) dels discurs administratiu sobre els nous currículums. (6)

Estem en condicions, si procedís, de donar la paraula als protagonistes i fer una aproximació a la situació de joves vinguts de contextos com el descrit al paràgraf anterior. En la realitat quotidiana d'alguns centres (eufemísticament anomenats de màxima complexitat) hi conviuen o van de bracet la segregació social i les conductes disruptives, fàcils de detectar in situ, des de fa molt de temps. (7)

La problemàtica viscuda per algunes famílies de minories ètniques amb motiu de l'escolarització dels seus fills i filles i el coneixement d'algunes experiències d'Unitats d'Educació Compartida (UEC) parlen per si soles sobre la necessitat i urgència de col·laboració entre entitats socials i escoles en barris gueto, amb escoles i grups gueto. El gueto, en definitiva, nega la diversitat. Sense ella tota narrativa sobre l'educació inclusiva esdevé mera retòrica i, en molts casos, un exemple paradigmàtic de cinisme col·lectiu.

Direm que també es plantegen velles qüestions pendents, actuacions d'urgència que caldria haver iniciat fa dècades, però que la desídia i falta de voluntat política han anat ajornant fins a fer-les cròniques, estructurals i, avui, de ben difícil solució.

La inserció laboral de les persones amb discapacitat

Aquest és un altre aspecte del tema que venim comentant. L'accés al mercat de treball de persones que pateixen discapacitats va canviar radicalment arran de l'aprovació de la Llei d'Integració Social del Minusvàlid (LISM,1982). Ha estat, però, una llei incomplerta, entre altres causes, per la manca de control eficient de la Inspecció de Treball i per l'escassa inversió pública. De fet, la inserció laboral de les persones amb discapacitat no compleix amb la mínima contractació prevista legalment. És més, les dificultats estan ofegant les entitats del sector. La gran majoria del col·lectiu treballa en centres especials de treball, els quals, en els dos anys de la pandèmia, han vist com s'agreujava la situació, posant al límit les entitats del sector per la manca de recursos i subvencions, i fent retrocedir molts dels aprenentatges laborals assolits fins ara.

No fora just l'oblit d'aquests col·lectius marcats, també, per l'estigma social. Per fi, paga la pena reconèixer-lo, la seva veu ha començat a fer-se sentir en l'opinió pública, en una crítica més que justificada a la mala planificació i la falta d'eficàcia (8).

(Nota dels autors: No sabem quines conclusions podrà treure el nostre lector. Per la nostra part, constatem que els problemes es van acumulant i que la complexitat creix en paral·lel a la manca d'interès social i de polítiques socials que predomina, encara, per moltes d'aquestes qüestions)

¹ (Temps d'Educació, Barcelona, n.37, 2009, 87-100)

² (MEC-MIDE, Madrid, 1989, pp.117,184-186)

³  (Per a la seva implementació a Catalunya: Temps d'Educació, n.24, 20000, 237-316. C.Panchon , coord.)

(4) (Martín, X. coord., 2017. Educar-se és de valents. Aprenentatge servei amb adolescents en risc d'exclusió social. Barcelona: Rosa Sensat)

(5) (Sennet,R. El respeto, 2003, p.191)

(6) (La progresiva clasificación y guetización de los centros educativos. Revista de la Asociación Enseñantes con Gitanos. N. 33, 2017)

(7) (Torrente, Diego , 2012, Ambients, família i conductes desordenades dels joves en l'espai públic. A C.Gómez - Granell i P.Mari-Klose, dirs. Barcelona: CIIMU).

(8) (INE Encuesta de discapacidad, autonomía personal y situaciones de dependència. Madrid, 2008 i 2022; Blanca Gispert L'ocupació fràgil de les persones amb discapacitat, La Vanguardia/ Diners, 17 d'abril de 2022; Més ocupació pels discapacitats. La Vanguardia, 19.04.2022, editorial).