Fer xarxa crea i multiplica


Voldria explicar tres exemples del títol, que són ben reals tot i ocultar-ne les identitats. Un centre de normalització lingüística té alumnes que comencen a parlar. Els tècnics saben que amb l’aula no n’hi ha prou. El centre disposa d’un equip de voluntaris lingüístics per crear parelles parlant-aprenent. Coneix un equip que fa teatre i té accés a un equipament escènic. Sorgeix la idea: constituir un grup escènic format per voluntaris i aprenents que prepari una obra sota la direcció i el suport de l’equip teatral. Un dia s’anuncia l’obra i un altre es fa, amb l’alegria i satisfacció corresponents. Tècnics del Consorci, alumnes, voluntaris, experts en teatre i responsables d’un equipament s’han ajuntat per crear una iniciativa que es pot multiplicar.

El Servei d’Acollida d’un Consell Comarcal fa cursos d’alfabetització en català. Un institut de la mateixa comarca se les empesca per trobar serveis comunitaris per als alumnes de quart d’ESO i pensa que seria bona idea fer pràctica de català parlat amb gent que ha acabat alfabetització. Per poder dur-la a terme s’adonen que els alumnes haurien de tenir bons recursos per mantenir la conversa amb qui tot just comença a parlar. Coneixen el projecte Xerrem Junts de la CAL, de converses en català de nivells inicials i hi fan cap. Amb poc esforç s’apleguen cinc components: els nous parlants, el servei d’acollida, el professorat de l’institut, els alumnes de quart d’ESO i la gent de la CAL. Engeguen el projecte. S’acaba amb una memòria dels interessats que comenta força èxit i camins per millorar de cara a l’any vinent. Ha nascut una idea que es pot multiplicar.

A l’interior de Catalunya, un barri d’una ciutat de més de 40.000 habitants té un alt percentatge de gent nascuda fora de Catalunya. L’associació de veïns cerca iniciatives per a la creació d’espais de convivència social. Hi ha un programa municipal que duu aquesta direcció i unes tècniques que l’impulsen. Algú que es mou pel barri coneix el projecte Xerrem Junts de la CAL i ho comunica. L’associació hi connecta. La CAL connecta també amb el servei de català que hi col·laborarà. Entre altres iniciatives d’interès, quatre components comencen a treballar en un projecte compartit que muntarà grups de conversa cada setmana: l’associació, el consistori, la CAL i el Consorci per a la Normalització Lingüística per oferir-hi cursos i enllaços de la xarxa social catalana. Només hi falten els vilatans i les vilatanes, el cinquè component, el més principal. Una iniciativa que es pot multiplicar.

Els lectors hi poden afegir desenes i desenes d’exemples que també fan cert el títol de l’article. Som en temps difícils que demanen sumes i encaixos nous. Disposem a Catalunya de força projectes, de gent experta, d’entitats i organismes en bon estat, és a dir, competents, amb capacitat de resposta a la complexitat del moment. És el nostre actiu. Només cal que estiguem oberts, ull viu, i en disposició d’anar una mica més enllà del que ja tenim programat, i fer xarxa. Sense por i lligant l’arada a un estel.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article