Estiu: Vacances, salut, família


Agost, mes de vacances per una gran majoria de persones. Oportunitat de trencament de les rutines de cada dia de tot l’any. Stop a la feina professional, als objectius, als problemes, a situacions d’estrès. És un alleujament gratificant quan el despertador no sona per recordar-nos que hem d’anar a treballar. Les vacances suposen l’entrada en un nou escenari i amb un altre guió més agraït i divertit. La durada serà curta, per això hem de ser hàbils en saber-la aprofitar.

Considero que hi ha dues maneres de gaudir-les: només deixar-se anar i divertir-se, sense gaires més pretensions; o aprofitar-les com equip familiar, convertint el divertiment, el descans i l’exercici en recursos, generador d’altres importants beneficis per a tots. Entrem, doncs, en allò que ens poden aportar unes vacances viscudes amb aquest enfocament.

Segurament estarem d’acord que les múltiples activitats que hem d’afrontar obligatòriament al llarg de l’any limiten el temps de convivència i és possible que la reiteració de les mateixes activitats diàries introdueixi hàbits rutinaris de relació que disminueixin la capacitat de percebre indicadors subtils, però crucials, de necessitats dels diferents membres de l’equip que tal vegada, algunes d’elles costa expressar-les obertament. Cal un context de confiança i de comunicació fluida, que sovint no hi és, pel que hem comentat. I això en certes situacions de la vida de parella, pot ajudar a afeblir la relació.

Les vacances tot i que suposen un espai curt de durada, poden ser un esclat d’energia, creadora d’experiències relaxants, alliberadores de tensió i d’estrès acumulat durant l’any. Pràctiques típiques són: esport, natació, caminades, bici, tertúlies familiars i amb amics. I tot això, emmarcat en un clima distès, que ens permet recuperar el nostre merescut benestar, enriquit amb una convivència gratificant i fluida entre pares i fills.

I ja que esmento els i les descendents, no oblidem que la missió dels progenitors és fer-los emocionalment sans i mentalment actius. Serà bo, per tant, convertir les vacances en un punt de força a favor d’aquest objectiu. Intentem que siguin una oportunitat per viure junts i juntes iniciatives gratificants, fem-los sentir protagonistes de certes activitats, propiciem una interacció afectiva íntima que ens permeti apreciar com viuen, com afronten els seus reptes, com es valoren. Creem dinàmiques de proximitat que els faci sentir que són importants per nosaltres. Fem, alhora, de la nostra relació de parella un referent per a ells i elles, que els aporti solidesa del vincle, consolidant seguretat i bones expectatives.

Vacances en l’etapa de l’adolescència

I ara deixeu-me fer una especial referència als fills i filles adolescents si en teniu. És una etapa de la vida crucial, en què viuen un procés profund de transformació física, mental i de socialització, que inclou particularment la creació de vincles de grup i on la necessitat de ser persones acceptades i valorades forma part de la creació de la seva identitat.

És habitual que aquesta evolució dins del grup, comporti un cert desenganxament de la relació més intensa que abans tenia amb els pares i mares. Això suposa, per aquests i aquestes, perdre “inputs” d’informació rellevant sobre com l’hi afecta la vida de grup i com aquesta influeix en el seu autoconcepte. I encertar en com l’hem d’ajudar perquè sàpiga afrontar el seu futur amb consistència serà un nou repte.

Per compensar aquesta situació fem de les vacances com una oportunitat d’aproximació afectiva, compartint joc, activitats divertides, converses sense inhibicions, creant iniciatives lúdiques que els permetin descobrir i valorar habilitats. Una interacció relaxada i propera d’aquest tipus ajuda a compartir un clima sense barreres, essencial per poder entrar en el seu món d’interessos i de riscos. També ajuda a fer que no se sentin sols i soles en aquesta etapa de l’inici de la construcció del seu projecte de vida, encara amb moltes incerteses. Les filles i els fills cometran errors, potser es deixaran influir excessivament per algunes amistats inadequades. Han de saber que estem al seu costat, a vegades posant límits amb tacte i fent-lo sentir capaços de construir un futur de valor.

I per acabar permeteu-me fer una breu referència a com podria ser la situació de fills i filles amb pares separats o monoparentals. Seria llarg entrar en una anàlisi profunda de la problemàtica que comporta i que molt freqüentment converteixen els infants en espectadors impotents de la situació i amb molta freqüència en víctimes, robant-los per egoisme, la llum que els dona vida. Només em referiré a aquells pares i mares que han sabut acabar el seu projecte de vida compartida, mirant que repercuteixi el menys possible als seus fills i filles. Per descomptat, partint del fet que els progenitors o progenitores se’ls estimen i mútuament es respecten. 

Les vacances són curtes, però poden ser potents. Especialment en aquests casos, on tenen limitada la convivència durant l’any, les vacances són una bona oportunitat per poder remarcar sentiments càlids d’acolliment als fills i filles, d’intercanvi, de mostres d’afecte, de compartir activitats divertides, intensificant la percepció sobre com se sent cada persona, com afronta la realitat, quin és l’estat d’ànim dominant, quines coses els preocupen i els alegren i quina ajuda necessita. Serien unes vacances enfortidores pels fills i filles emocionalment pletòriques per a tots i totes. Que tinguem un bon estiu!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

M.Assumpta Clopas Martorell
1.

Molt bons consells als pares. Tambe ens serveixen als avis que tenim nets que passen vacances amb nosaltres.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article